Pau Alsina i Rius (Barcelona 16 de desembre 1830 - íd. 26 de gener de 1901 [1] [2]) fou un polític republicà i dirigent obrerista català. El seu ofici era teixidor de vels.

Infotaula de personaPau Alsina i Rius
Biografia
Naixement16 desembre 1830 modifica
Barcelona modifica
Mort1897 modifica (66/67 anys)
Barcelona modifica
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
16 de febrer de 1869 – 2 de gener de 1871
CircumscripcióBarcelona
Escudo del Senado de España.svg  Senador per Barcelona
6 de setembre de 1872 – 9 de gener de 1874
Activitat
OcupacióPolític, sindicalista i teixidor modifica
PartitPartit Republicà Democràtic Federal modifica

BiografiaModifica

Fill de Jaume Alsina i Josefa Rius. Va morir solter al carrer Princesa, 12-2 de Barcelona de broncopneumònia.

Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1865 (convocat pel periòdic El Obrero) i militava al Partit Democràtic.[3] Alsina era un treballador de la indústria tèxtil i dirigent obrer que va participar en la revolució de 1868.[4] Un cop triomfà la revolució formà part de la Diputació Provincial de Barcelona i ingressà al Partit Republicà Democràtic Federal. Fou candidat d'aquest partit per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1869, i fou elegit[5] amb els vots de l'obrerisme, ja que era un dels caps del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona, i del federalisme, de manera que esdevingué el primer diputat que pertanyia a la classe obrera.[4]

L'abril de 1869 fou portador d'una sol·licitud, amb 8.000 firmes d'obrers demanant la reintroducció dels jurats mixtes d'obrers i patrons.[6] El 27 de juny de 1869 intervenia a les Corts Constituents manifestant-se contra el lliurecanvisme. Fou membre de la Junta Superior Revolucionària de Barcelona en l'aixecament republicà-federal de setembre-octubre de 1869,[4] però fracassà i s'exilià a França. Va advocar per la col·laboració entre els republicans federalistes i l'obrerisme socialista.[4] Assistí al congrés del Centre Federal dels Teixidors a Mà del gener de 1871 a Barcelona, on s'imposaren les idees de Mikhaïl Bakunin. El mateix any fou elegit senador.[7]

El 1873 fou candidat en les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona pels republicans federals. Amb la Restauració borbònica ingressà en el Partit Republicà Possibilista de Castelar i en fou president del Comitè Provincial de Barcelona.[8] Des de llavors també fou actiu en l'àmbit de la maçoneria.[4] Els darrers anys de la seva vida fou conserge d'un museu barceloní.[6]

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Esquela». La Publicidad : eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias: (26 Enero 1901), Edición Noche, 26-01-1901, pàg. 1.
  2. «Registre de defuncions. Any 1901. Registre núm. 1349.Jutjat "Barceloneta".». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 26-01-1901. [Consulta: 25 setembre 2019].
  3. «Notes biogràfiques: Lletres "A" i "B" (*)». Veu obrera. [Consulta: 4 març 2011].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 35
  5. «Pablo Alsina y Rius» (en castellà). Congreso de los Diputados. Histórico de diputados 1810-1977. [Consulta: 4 març 2011].
  6. 6,0 6,1 Martínez de Sas, Maria Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. L'Abadia de Montserrat, 2000, p.81. ISBN 848415243X. 
  7. Fitxa del Senat
  8. «Pau Alsina i Rius». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.