Obre el menú principal

Pau Estorch i Siqués (Olot, 23 de novembre de 1805 - Barcelona, 21 de juliol de 1871) és considerat com un dels primers col·laboradors del renaixement lingüístic i literari català, i exercí professionalment com a metge.

Infotaula de personaPau Estorch i Siqués
Pau Estorch i Siqués.jpg
Biografia
Naixement 1805
Olot
Mort 1871 (65/66 anys)
Educació Universitat de Barcelona
Universitat de Girona
Activitat
Ocupació Metge i escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Estudià Filosofia a Girona i Medicina a Cervera, València i Barcelona, i es llicencià a la Universitat d'aquesta darrera ciutat.

S'establí a Olot, però durant uns anys exercí com a metge i professor al Col·legi Valldemia,[1] de Mataró, des d'on retornà a la seva població d'origen. Va ser metge de l'Hospital de Sant Jaume i, el 1854, formà part de l'Ajuntament d'Olot.

Va escriure obres de teatre, didàctica i literatura, signant sota el pseudònim "Lo tamboriner del Fluvià"[2] un seguit de poesies de to festiu i humorístic que s'apleguen en quatre petits volums titulats "Replics", i el "Nou repiconet del tamboriner del Fluvià".

Es va traslladar definitivament a Barcelona el 1858, on va morir el 21 de juliol de 1871.

Publicà al "Diario de Barcelona" la primera referència de la seva "Pedra escorçonera" o mètode per a guarir la ràbia, teoria que va recollir en l'opuscle "El imán de los venenos ó sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina, su origen, aplicación, usos, etc.". Aquesta memòria va ser presentada a les Reials Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Madrid, Barcelona i París, on fou força mal considerada. Tot i així, va escriure encara tres treballs més insistint sobre l'eficàcia d'allò que ell mateix definí com a "mètode Estorch".

Va col·laborar a "La Autora Olotense", començat a editar el 1859 i considerat el primer setmanari olotí.

ReferènciesModifica

  1. Vellvehí i Altimira, Jaume. «La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia». Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] Núm. 23 p. 129-136. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner, 2006. [Consulta: 6 agost 2012].
  2. Historia de la Lengua y de la Literatura Catalana - Magin Pers y Ramona - Barcelona: 1857

Enllaços ExternsModifica