Pau Estorch i Siqués
Pau Estorch i Siqués (Olot, 23 de novembre de 1805 - Barcelona, 22 de juny de 1870[1]) és considerat com un dels primers col·laboradors del renaixement lingüístic i literari català, i exercí professionalment com a metge.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1805 Olot (Garrotxa) |
| Mort | 22 juny 1870 (64/65 anys) Olot (Garrotxa) |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, escriptor |
| Nom de ploma | Lo Tamboriner del Fluvià T.D.F. |
| Família | |
| Germans | Josep Estorch i Siqués |
Estudià Filosofia a Girona i Medicina a Cervera, València i Barcelona, i es llicencià a la Universitat d'aquesta darrera ciutat.
S'establí a Olot per a treballar-hi, fins que passà a Barcelona, on es dedicà principalment a la literatura, però durant uns anys exercí com a metge i professor al Col·legi Valldemia,[2] de Mataró, des d'on retornà a la seva població d'origen. Va ser metge de l'Hospital de Sant Jaume i, el 1854, fou part de l'Ajuntament d'Olot.
Escriví obres de teatre, didàctica i literatura, signant sota el pseudònim "Lo tamboriner del Fluvià"[3] el 1851 un seguit de poesies de to festiu i humorístic que s'apleguen en quatre petits volums titulats "Replics", i el "Nou repiconet del tamboriner del Fluvià".
Escriví, també, Elements de poètica catalana i diccionari de la rima (1852) i una Gramática de la lengua catalana (1857), a més de peces teatrals en castellà i estudis mèdics sobre la hidrofòbia.
Es traslladà definitivament a Barcelona el 1858, on va morir el 21 de juliol de 1871.
Publicà al "Diario de Barcelona" la primera referència de la seva "Pedra escorçonera" o mètode per a guarir la ràbia, teoria que va recollir en l'opuscle "El imán de los venenos ó sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina, su origen, aplicación, usos, etc.". Aquesta memòria fou presentada a les Reials Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Madrid, Barcelona i París, on fou força mal considerada. Tot i així, escriví encara tres treballs més insistint sobre l'eficàcia d'allò que ell mateix definí com a "mètode Estorch".
Col·laborà a "La Autora Olotense", començat a editar el 1859 i considerat com el primer setmanari olotí.
Referències modifica
- ↑ La Gramalla 7, 25 de juny de 1870, p. 1.https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1033585
- ↑ Vellvehí i Altimira, Jaume. «La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia». Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] Núm. 23 p. 129-136. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner, 2006. [Consulta: 6 agost 2012].
- ↑ Historia de la Lengua y de la Literatura Catalana - Magin Pers y Ramona - Barcelona: 1857