Paul Appell

matemàtic francès

Paul Appell (Estrasburg, 27 de setembre de 1855 París, 24 d'octubre de 1930) va ser un matemàtic francès, professor, degà de ciències i rector de la Universitat de París.

Infotaula de personaPaul Appell
Paul Appell-Portrait-1921.jpg
Biografia
Naixement27 setembre 1855
Estrasburg (França)
Mort24 octubre 1930 (75 anys)
París
  President Association des anciens élèves, élèves et amis de l'École normale supérieure (en) Tradueix

1906 – 1908
  President Société Mathématique de France

1885 – 1885
← Charles Émile PicardHenri Poincaré →
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure
Lycée Henri Poincaré
Activitat
Tesi doctoralSur les propriétés des cubiques gauches et le mouvement hélicoïdal d'un corps solide (1876)
Camp de treballAnàlisi matemàtica, geometria i mecànica
OcupacióMatemàtic, professor d'universitat i científic
OcupadorUniversitat de París
Obra
Estudiant doctoralJoseph Kampé de Fériet i Robert de Montessus de Ballore
Família
CònjugeAmélie Bertrand
FillsPierre Appell; Camille Marbo
ParesJean-Pierre Appell i Elizabeth Müller
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Vida i ObraModifica

Appell, de família alsaciana, es va traslladar a Nancy als setze anys d'edat amb la seva família, quan Alsàcia va passar a estar sota domini germànic després de la guerra francoprussiana. El seu germà Charles, que roman a Alsàcia, va ser empresonat anys després per activitats antigermàniques.[1] A Nancy va establir una forta amistat amb Henri Poincaré. El 1873 obté el segon i el tercer lloc, respectivament, en els exàmens d'ingrés a l'École Normale Supérieure i a l'École polytechnique.[2] Estudia de 1873 a 1876 a l'École Normale Supérieure i obté el doctorat el 1877.[3]

De 1879 a 1881 va ser professor de mecànica racional a la universitat de Dijon.[4] A partir de 1881 va estar vinculat a la universitat de París en la qual va ser successivament professor de matemàtiques (1881-1883), d'astronomia i mecànica celeste (1882-1883), de mecànica racional (1883-1902), degà de la Facultat de Ciències (1902-1920) i rector de la universitat fins que es va retirar el 1925.[5]

La seva prolífica obra versa sobre tot en l'aplicació de l'anàlisi a la geometria i la mecànica.[6] Va investigar especialment l'equilibri de les figures i el moviment dels fluids líquids en revolució.[7]

Appell va tenir un fort compromís a favor del capità en l'Afer Dreyfus.[8]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul Appell» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • May, Kenneth O. «Appell, Paul (-Émile)». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 7 juny 2018]. (anglès)