Obre el menú principal

Paul Appell (Estrasburg, 27 de setembre de 1855 París, 24 d'octubre de 1930) va ser un matemàtic francès, professor, degà de ciències i rector de la Universitat de París.

Infotaula de personaPaul Appell
Paul Appell-Portrait-1921.jpg
Biografia
Naixement 27 setembre 1855
Estrasburg
Mort 24 octubre 1930 (75 anys)
París
  President Association des anciens élèves, élèves et amis de l'École normale supérieure Tradueix

1906 – 1908
Dades personals
Educació École Normale Supérieure
Lycée Henri Poincaré
Activitat
Tesi doctoral Sur les propriétés des cubiques gauches et le mouvement hélicoïdal d'un corps solide (1876)
Camp de treball Anàlisi matemàtica, geometria i mecànica
Ocupació Matemàtic i professor d'universitat
Ocupador Universitat de París
Obra
Estudiant doctoral Joseph Kampé de Fériet i Robert de Montessus de Ballore
Família
Cònjuge Amélie Bertrand
Fills Pierre Appell; Camille Marbo
Pares Jean-Pierre Appell i Elizabeth Müller
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Vida i ObraModifica

Appell, de família alsaciana, es va traslladar a Nancy als setze anys d'edat amb la seva família, quan Alsàcia va passar a estar sota domini germànic després de la guerra francoprussiana. El seu germà Charles, que roman a Alsàcia, va ser empresonat anys després per activitats antigermàniques.[1] A Nancy va establir una forta amistat amb Henri Poincaré. El 1873 obté el segon i el tercer lloc, respectivament, en els exàmens d'ingrés a l'École Normale Supérieure i a l'École polytechnique.[2] Estudia de 1873 a 1876 a l'École Normale Supérieure i obté el doctorat el 1877.[3]

De 1879 a 1881 va ser professor de mecànica racional a la universitat de Dijon.[4] A partir de 1881 va estar vinculat a la universitat de París en la qual va ser successivament professor de matemàtiques (1881-1883), d'astronomia i mecànica celeste (1882-1883), de mecànica racional (1883-1902), degà de la Facultat de Ciències (1902-1920) i rector de la universitat fins que es va retirar el 1925.[5]

La seva prolífica obra versa sobre tot en l'aplicació de l'anàlisi a la geometria i la mecànica.[6] Va investigar especialment l'equilibri de les figures i el moviment dels fluids líquids en revolució.[7]

Appell va tenir un fort compromís a favor del capità en l'Afer Dreyfus.[8]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul Appell» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • May, Kenneth O. «Appell, Paul (-Émile)». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 7 juny 2018]. (anglès)