Robert de Montessus de Ballore

matemàtic francès

Robert de Montessus de Ballore (Villeurbanne, 20 de maig de 1870 - Arcaishon, 26 de gener de 1937) va ser un matemàtic francès.

Infotaula de personaRobert de Montessus de Ballore

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 maig 1870 Modifica el valor a Wikidata
Villeurbanne (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1937 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Arcaishon (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSur les fractions continues algébriques  (1905 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiPaul Appell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, fracció, applied statistics (en) Tradueix, teoria de la probabilitat i teoria de l'aproximació Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, editor col·laborador, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaBernard de Montessus Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSuzanne Montaudon
ParePhilippe Bernard de Montessus de Ballore (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansFernand de Montessus de Ballore Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Vida i obra

modifica

Nascut als afores de Lió, fill d'una aristocràtica família de Borgonya, va cursar els estudis secundaris a Saint-Étienne (Loira). El 1889, en tenir dificultats econòmiques la família, s'allista a l'exèrcit que deixa el 1893 per una feina al ferrocarril de París-Lió-Mediterrani.[1] El 1895 és nomenat professor del col·legi jesuïta d'Évreux on coneix Robert d'Adhémar, amb qui mantindrà una gran amistat. Comença els seus estudis per graduar-se, tot i continuar donant classes de matemàtiques als col·legis d'Yzeure i de Senlis. El 1901 obté la graduació en ciències i matemàtiques a la Sorbona i comença immediatament la tesi doctoral dirigida per Paul Appell.[2] El 1905 aconsegueix el doctorat amb una tesi sobre funcions algebraiques contínues.[3]

A partir de 1902 va ser professor de la universitat catòlica de Lilla, a instàncies de Robert d'Adhémar, que també era professor allà. Però durant la primera guerra mundial s'allunya de la ciutat i aconsegueix donar algunes classes a la universitat de París. Acabada la guerra, es troba sense feina a Lilla, que ha estat molt castigada per les bombes,[4] i el 1924 troba un lloc de treball a la Oficina Nacional de Meteorologia de París, càrrec que tindrà fins a la seva mort.[5]

La seva obra matemàtica està composta per una seixantena d'articles i una desena de llibres. Els temes en els que va fer aportacions més originals van ser els aproximants de Padé, resolució d'equacions, funcions el·líptiques i el càlcul de probabilitats.[6]

Al final de la seva vida, va emprendre la tasca de publicar un Index Generalis que recollís tots els coneixements científics publicats durant l'any.[7] La seva filla encara va dirigir les edicions d'alguns anys posteriors a la seva mort.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert de Montessus de Ballore
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert de Montessus de Ballore» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)