Paul Gilson

compositor belga

Paul Gilson (Brussel·les, 15 de juny, 1865 - 3 d'abril, 1942) fou un compositor i professor de música belga.[1]

Infotaula de personaPaul Gilson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1865 Modifica el valor a Wikidata
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 abril 1942 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica i educació musical Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pianista, pedagog musical, professor d'universitat, musicòleg, músic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorReial Conservatori d'Anvers
Conservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAndré Collin i Dimitris Mitrópulos Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Musicbrainz: 92aef74b-cc1f-40e2-99ba-80dbd0fe6c5f Discogs: 1266533 IMSLP: Category:Gilson,_Paul Allmusic: mn0001784492 Modifica el valor a Wikidata
Conservatori reial de Brussel·les on estudià Gilson.

Biografia modifica

Quan tenia un any, la seva família va anar-se'n de Brussel·les i va instal·lar-se al poble de Ruisbroek als afores de Brussel·les. De molt jove, va ser iniciat a la música i l'harmonia per Auguste Cantillon, dirigent del cor de l'abadia de Grimbergen i de la xaranga del poble. Només tenia quinze anys quan el 1880 va escriure la seva primera obra per cor i xaranga.

En un principi estudià força temps sense mestre i més tard seguí els cursos del conservatori de la seva vila natal, el 1889 aconseguí el Premi de Roma per la seva cantata Sinaí. El 1899 fou nomenat professor del Conservatori reial de Brussel·les, on tingué entre altres alumnes a Georges Poniridy,[2] Paul de Maleingreau,[3] Francis de Bouguignon,[4] Julius Perceval du Croquet, Tomás Mujica i el 1904 del d'Anvers, també fou crític musical del diari Le Soir. A Brussel·les va amistançar-se amb el seu col·lega més ancià, el músic August De Boeck, del qual va esdevenir el professor d'orquestració. Fundà, junt amb Marcel Poot, La revue Musicale Belge (1924-1940).[5]

Gilson fou un dels primers compositors que abraçaren l'escola moderna. Produí un nombre d'obres plenes de sinceritat i sense que la recerca constant de nous efectes arribi mai a perjudicar l'estructura de la línia.

Obres modifica

Composicions modifica

Heus ací les seves millors obres, moltes d'aquestes executades en les principal ciutats d'Europa i d'Amèrica:

  • Humoresques; Suite norvegienne; La mer, poema simfònic (1892)
  • Halia i La destiée, poemes simfònics
  • Rapsòdia i Danses escoceses; Suite pastorale
  • Fantasia sobre temes canadencs, per a orquestra
  • Francesca de Rimini, cantata
  • David i Les suppliantes, per a solos, cor i orquestra
  • les òperes Gens de mer (1902) i Princes Zonnenschijn (Anvers, 1902)
  • el ball La captive (Brussel·les, 1902), i diverses obres per a orquestra i per a cant, amb orquestra o sense.

Obres didàctiques modifica

  • Traité d'instrumentation pour musique militaire.
  • Exercices d'harmonie et de composition mélodique-harmonique.
  • Le tutti orchestral (1913).
  • Traité d'harmonie, tres volums, Leipzig, Ed. Cranz Musikverlag, 1919.
  • amb Adolphe Samuel, Cours d'harmonie pratique et de basse chiffrée - Praktisches lehrbuch der harmonie und des generalbasses, Brussel·les, Schott frères, 187, 197 pàgines.

Bibliografia modifica

  • «Paul Gilson», Enciclopèdia Espasa (castellà) Volum núm. 26, pàgina 60, ISBN 84-239-4526-X
  • A. Corbet, «Paul Gilson: Flemish Composer» (anglès), Music & Letters, Vol. 27, No. 2 (abril 1946), pàgines 71-73.
  • Arthur Meulemans, «Paul Gilson» (neerlandès), Muziek-Warande, volum 1, n° 1, 1922, pàgines 3-6.

Referències modifica

  1. «Paul Gilson». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1114. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 764. (ISBN 84-7291-255-8)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 179. (ISBN 84-7291-226-4)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1115. (ISBN 84-7291-226-4)