Viquipèdia

Paul Ginsparg

físic estatunidenc

Paul Henry Ginsparg (1 de gener de 1955) és un físic, conegut pel seu desenvolupament de l'arxiu ArXiv[1][2] i les seves contribucions a la física teòrica.[3][4]

Infotaula de personaPaul Ginsparg

Paul Ginsparg en 2006 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementPaul Henry Ginsparg
1r gener 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Membre de la junta arXiv
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units Estats Units
FormacióUniversitat Harvard
Director de tesiKenneth Geddes Wilson Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perDesenvolupament de l'arxiu ArXiv
Activitat
OcupacióFísic
OcupadorUniversitat Cornell (2001–)
Laboratori Nacional de Los Álamos (1990–2001)
Universitat Harvard (–1990) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralEdward Dongmyung Lee (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
"P.A.M. (Física-astronomia-Matemàtiques)" (1998)
"Beques MacArthur" (2002)
"Champion of Change" per la Casa Blanca, juny de 2013

Formació

modifica

Es va graduar a Syosset High School, Syosset, Nova York i, posteriorment, a la Universitat Harvard amb una llicenciatura en física i a la Universitat Cornell amb un doctorat en física teòrica de partícules, el 1981, amb una tesi titulada Aspects of Symmetry Behavior in Quantum Field Theory.[5]

Carrera de físic

modifica

Ginsparg, com a professor ajudant, impartí classes al Departament de Física de la Universitat Harvard fins a 1990.[6] La seva contribució a l'arxiu ArXiv, un sistema en línia per a la distribució dels resultats d'investigacions científiques,[7] es va desenvolupar mentre que ell era un membre del personal del Laboratori Nacional Los Alamos, 1990-2001.[8] Des de 2001, Ginsparg ha estat professor de Física i Computació i Ciències de la Informació a la Universitat Cornell.[9]

Ha publicat articles sobre física a les àrees de la teoria quàntica de camps, la teoria de cordes, la teoria d'acord de camps i la gravetat quàntica. I ha realitzat importants aportacions en el canviant món de la física en l'era de la informació.[10][11][12]

Premis i reconeixements

modifica

Ha estat guardonat amb el P.A.M. (Física-astronomia-Matemàtiques) premi de l'Special Libraries Association el 1998,[13] nomenat Lingua Franca "Tech 20", i elegit com a membre de la American Physical Society, rep una Beca MacArthur en 2002,[14][15] va rebre el premi del Council of Science Editors per assoliment de mèrits, i també el Premi Paul Evan Peters per Educase, Coalition for Networked Information (CNI) i Association of Research Libraries (ARL).[16] Va ser nomenat Champion of Change per la Casa Blanca el juny de 2013.[17]

Publicacions

modifica
  • arXiv [recurs electrònic]. [Ithaca, N.Y.]: Cornell University, (1991)
  • Géométries fluctuantes en mécanique statistique et en théorie des champs = Fluctuating geometries in statistical mechanics and field theory (editat per F. David, P. Ginsparg, et J. Zinn-Justin). Amsterdam ; New York : Elsevier, (1996)
  • Creating a global knowledge network UNESCO. Expert Conference on Electronic Publishing in Science, Paris, 19–23 February (2001), Second Joint ICSU Press.
  • Canonical Sectors and Evolution of Firms in the US Stock Markets (amb Lorien X. Hayden, Ricky Chachra, Alexander A. Alemi, Paul i James P. Sethna). (2015)

Referències

modifica
  1. ↑ Hornig Priest, Susanna. Encyclopedia of Science and Technology Communication. SAGE Publications, Juliol de 2010, p. 764. ISBN 978-1-4522-6578-0. 
  2. ↑ Tatnall, Arthur. Encyclopedia of Portal Technologies and Applications. Idea Group Inc (IGI), April de 2007. ISBN 978-1-59140-990-8. 
  3. ↑ «Champions of Change: Paul Ginsparg, Ph.D.». The White House - President Barack Obama. Arxivat de l'original el 2017-01-17. [Consulta: 7 febrer 2016].
  4. ↑ Drake, Miriam. Encyclopedia of Library and Information Science, Second Edition -. CRC Press, p. 2339. ISBN 978-0-8247-2079-7. 
  5. ↑ Henry Ginsparg, Paul. Aspects of symmetry behavior in quantum field theory. Agost de 1981: Cornell University. 
  6. ↑ «Paul Ginsparg, 2008-2009». Harvard University. [Consulta: 7 febrer 2016].
  7. ↑ «Literature in focus: Paul Ginsparg». CERN Publications, DG-CO, Novembre 2008. [Consulta: 7 febrer 2016].
  8. ↑ Butler, Declan «Los Alamos loses physics archive as preprint pioneer heads east». Nature, 412, Juliol 2001, pàg. 3-4 [Consulta: 7 febrer 2016].
  9. ↑ «Paul Ginsparg Professor of Physics». Cornell University. [Consulta: 7 febrer 2016].
  10. ↑ Sped Weed, William «Phony Science: Questions for Paul Ginsparg». The New York Times, 13-10-2002 [Consulta: 8 febrer 2016].
  11. ↑ «Physics of Nanostructured Materials. Seminar Micro- and Nanomaterials». University of Vienna. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2016. [Consulta: 8 febrer 2016].
  12. ↑ McAlliste, Liam. Lectures on String Theory, 2010, p. 77 [Consulta: 8 febrer 2016]. 
  13. ↑ «PAM Division Award Winners List». Special Libraries Association (SLA). Arxivat de l'original el 2016-02-23. [Consulta: 7 febrer 2016].
  14. ↑ «MacArthur Fellows Program MacArthur Fellows / Meet the Class of 2002. Paul Ginsparg Physicist». MacArthur Foundation. [Consulta: 7 febrer 2016].
  15. ↑ Steele, Bill «Cornell professor Paul Ginsparg, science communication rebel, named a MacArthur Foundation fellow». Cornelle Chronicle, 24-09-2002 [Consulta: 7 febrer 2016].
  16. ↑ «2006 Award Recipient». Educase. Arxivat de l'original el 2013-03-09. [Consulta: 7 febrer 2016].
  17. ↑ Steele, Bill. «White House honors Ginsparg for arXiv». Cornell University, 19-06-2013. [Consulta: 7 febrer 2016].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Ginsparg
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paul_Ginsparg&oldid=32983423»