Paul Gordan

matemàtic alemany

Paul Albert Gordan (1837-1912) va ser un matemàtic alemany, que es va especialitzar en la teoria dels invariants.

Infotaula de personaPaul Albert Gordan
Paul Albert Gordan.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 abril 1837 Modifica el valor a Wikidata
Breslau Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1912 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Erlangen Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Neustädter Friedhof (Erlangen) 49° 35′ 36″ N, 11° 00′ 00″ E / 49.593470°N,10.999918°E / 49.593470; 10.999918
Dades personals
FormacióUniversitat de Breslau
Tesi acadèmicaDe Linea Geodetica (1862)
Director de tesiCarl Gustav Jacob Jacobi
Activitat
Camp de treballÀlgebra, matemàtiques, Àlgebra lineal, lògica matemàtica, teoria de la probabilitat i teoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Giessen
Universitat d'Erlangen
Membre de
Obra
Estudiant doctoralEmmy Noether
Wilhelm Hauser
Família
CònjugeSophie Deurer
FillsPaul Gordan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesDavid Gordan i Friedericke Friedenthal

Vida i ObraModifica

Gordan era fill d'un comerciant jueu, i va estudiar en una escola de negocis abans de treballar un temps en un banc. Però la seva afició per les matemàtiques el va portar a Berlín el 1855 per assistir a les classes d'Ernst Kummer. Va estudiar matemàtiques a les universitats de Breslau i Königsberg, doctorant-se el 1862 amb una tesi sobre les geodèsiques dels esferoides.[1]

El 1863 va ser nomenat professor de la universitat de Giessen, on va fer amistat amb Alfred Clebsch i es va casar. El 1874 va ser nomenat professor de la Universitat d'Erlangen en la qual coincideix un any amb Felix Klein i coneix i fa amistat amb Max Noether. Gordan es retirà de la docència el 1910.[1]

Gordan va ser conegut a la seva època com el rei dels invariants,[2] ja que el 1868 havia demostrat que els invariants d'un sistema de formes binàries tenen una base finita. Malgrat això, no havia aconseguit demostrar-ho per les formes ternàries o d'ordre superior.

És coneguda l'anècdota (explicada per Max Noether el 1914)[3] que, quan va llegir la demostració de David Hilbert (1888), va exclamar: Das ist keine Mathematik, das ist Theologie! (Això no son matemàtiques. Això és teologia!).

Gordan també havia treballat amb Clebsch, durant els seus primers anys a Giessen, sobre funcions abelianes.

Gordan va ser el tutor de tesi d'Emmy Noether, filla del seu amic Max i la primera dona en rebre un doctorat a Alemanya.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Chang, 2011, p. 21.
  2. Mclarty, 2012, p. 105.
  3. Noether, 1914, p. 18.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul Gordan» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Fisher, C.S. «Gordan, Paul Albert». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 juny 2017].