Paul Langerhans (25 de juliol del 1847 a Berlín20 de juliol del 1888 a Funchal, Madeira) fou un patòleg alemany. Tant els illots de Langerhans, al pàncrees, com les cèl·lules de Langerhans, a la pell, estan anomenats en honor seu.

Infotaula de personaPaul Langerhans

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juliol 1847 Modifica el valor a Wikidata
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 1888 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Funchal (Madeira) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència renal Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín
Universitat de Jena Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRudolf Virchow Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòleg, patòleg, fisiòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra franco-prussiana Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 27918412 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Langerhans venia d'una coneguda família de científics. El seu pare, Paul Langerhans sènior, era metge, i els seus germans petits també es convertiren en metges. Un d'ells, Robert Langerhans, fou ajudant de Rudolf Virchow i més endavant esdevingué professor de patologia. El seu avi era Friedrich Wilhelm Langerhans, el primer arquitecte municipal de Berlín.

Després d'acabar l'institut al Monestir Gris de Berlín s'apuntà a l'edat de 16 anys a la Universitat de Jena, on estudià Medicina. Durant aquest temps fou influït significativament per Ernst Haeckel i Carl Gegenbaur. El 1869 completà la seva habilitació sota la direcció de Heinrich Adolf von Bardeleben i Rudolf Virchow. El mateix any, Langerhans descobrí els illots de Langerhans del pàncrees, anomenats en honor seu. L'any anterior, gràcies a una tècnica de Julius Cohnheim, ja havia descobert les cèl·lules dendrítiques de la pell, tot i que creia que es tractava de cèl·lules nervioses.

El 1870, Langerhans emprengué, juntament amb Heinrich Kiepert, una expedició a Egipte, Síria i Palestina per tal de dur-hi a terme recerca sobre la lepra. Durant la Guerra francoprussiana treballà pels alemanys en un hospital militar. El 1871 acceptà una plaça com a Docent i Professor a la Universitat de Friburg de Brisgòvia. Tanmateix, contragué la tuberculosi, i el 1874 es veié obligat a posar fi a la seva carrera com a investigor. Després que nombrosos tractaments a Itàlia, Alemanya i Suïssa no provoquessin cap millora en la seva salut, marxà a Funchal, a l'illa portuguesa de Madeira. El clima suau d'aquesta illa feu possible una millora de la seva salut, de manera que poc després pogué tornar a exercir de metge.

Durant la seva estada a Madeira, es començà a interessar pels animals i plantes marins de la costa portuguesa. Entre altres, recercà una nova espècie de cuc de la classe dels poliquets, que anomenà Virchowia en honor del seu amic Virchow.

El 1888, Paul Langerhans morí d'una malaltia dels ronyons, a l'edat de 40 anys.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Langerhans