Paul Nizan
Paul-Yves Nizan (7 de febrer de 1905 – 23 de maig de 1940) va ser un filòsof i escriptor francès.[1][2][3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Paul Yves Nizan 7 febrer 1905 Tours (França) |
| Mort | 23 maig 1940 (35 anys) Recques-sur-Hem (França) |
| Causa de mort | Mort en combat |
| Dades personals | |
| Formació | École Normale Supérieure (1924–) Lycée Henri-IV (1916–) lycée Georges-Clemenceau Liceu Louis-le-Grand |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, novel·lista, assagista, escriptor, filòsof, traductor |
| Ocupador | L'Humanité |
| Partit | Partit Comunista Francès (1927–1939) |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Henriette Nizan (en)  |
| Fills | Patrick Nizan (en) , Anne-Marie Nizan (en) |
Premis
| |
 | |
Biografia modifica
Va néixer a Tours, el seu pare era enginyer de ferrocarrils. Va estudiar al Liceu Henri-IV de París, on el 1917 va fer amistat amb el seu company de classe Jean-Paul Sartre. Des de 1924 va ser alumne de l'Escola Normal Superior de París, on va fer amistat amb Raymond Aron.
El 1925 va participar en Le Faisceau de Georges Valois, el primer partit feixista francès amb tendències sindicalistes-revolucionàries. Entre 1926 i 1927 va viatjar a Aden, al Iemen, com a preceptor i poc després, el 1927, s'adhereix al comunisme i es casa.
El 1929 es gradua com a professor de filosofia i el 1931 publica la seva primer obra, Aden, Arabie que li permet donar-se a conèixer en els cercles literaris i intel·lectuals, i d'altra banda tractar d'obtenir una diputació pel Partit Comunista Francès (PCF). El mateix any publica Les chiens de garde (Els gossos guardians), on la seva reflexió sobre el paper de la filosofia idealista pren la forma d'un al·legat dirigit contra els seus antics mestres, en particular Henri Bergson i Léon Brunschvicg. A Antoine Bloyé, publicat el 1933, tracta per primera vegada la traïció de classe a través d'un home que s'evadeix de la seva condició social i passa a trair les seves arrels dissipant-se dins la moral burgesa. Aquest llibre va ser considerat per la crítica com la primera novel·la francesa del «realisme socialista».
Molts dels seus escrits reflecteixen les seves conviccions polítiques. Tanmateix, va abandonar el PCF arran del Pacte Mólotov-Ribbentrop el 1939. Va morir a la batalla de Dunkerque lluitant contra l'exèrcit alemany en la Segona Guerra Mundial.
Obres [4] modifica
- Aden, Arabie (1931), va ser reeditada el 1960 amb un pròleg de Sartre.[5]
- Les chiens de garde (1932), (en castellà: Los perros guardianes, Ediciones Península)
- Antoine Bloyé (1933)
- Le cheval de Troie (1935)
- La conspiration (1938)
Referències modifica
- ↑ Ruggiero, Vincenzo «Paul Nizan: conspiracy and the contemplation of crime». Crime, Media, Culture, Vol. 12, Núm. 1, 2016, pàg. 3-15. DOI: 10.1177/1741659015596113. ISSN: 1741-6590 [Consulta: 13 gener 2019].
- ↑ «Paul Nizan (1905-1940)». Chemins de Mémoire. Ministry of the Armed Forces/DPMA/SDMAE/BAPI - Office for Educational Actions and Information. [Consulta: 13 gener 2019].
- ↑ «Paul Nizan, N le maudit». Le Point, 09-02-2012 [Consulta: 13 gener 2019].
- ↑ Flower, J. «Les Ecrits de Paul Nizan (1905-1940): portrait d'une epoque». French Studies, Vol. 56, Núm. 3, Juliol 2002, pàg. 428-429. DOI: 10.1093/fs/56.3.428 [Consulta: 13 gener 2019].
- ↑ Oliver Frade, José M. «"Aden-Arabie" de Paul Nizan, un viaje iniciático». A: Escrituras y reescrituras del viaje: miradas plurales a través del tiempo y de las culturas. Peter Lang, 2007, p. 503–512. ISBN 978-3-03911-266-1 [Consulta: 13 gener 2019].
Bibliografia modifica
- Scriven, Michael. Paul Nizan: Communist Novelist. Palgrave Macmillan UK, 1988. ISBN 978-1-349-19401-8.
- Redfern, W. D.. Paul Nizan: Committed Literature in a Conspiratorial World. Princeton University Press JSTOR, 1972.