Obre el menú principal

Paul Anton de Lagarde (Berlín, 2 de novembre de 1827- Göttingen, 22 de desembre de 1891), nascut Paul Anton Bötticher (Lagarde era el cognom de la mare), va ser un acadèmic i professor alemany, estudiós de la Bíblia i orientalista, estava especialitzat en l'estudi de les llengües d'Orient Pròxim, per exemple de l'arameu o del persa. També va estar implicat en política, destaca pel seu antisemitisme, va ser membre del partit conservador prussià.[1]

Infotaula de personaPaul de Lagarde
Paul Anton de Lagarde.png
Nom original (de) Paul Anton de Lagarde
Biografia
Naixement 2 de novembre de 1827
Berlín, Prússia
Mort 22 de desembre de 1891(1891-12-22) (als 64 anys)
Göttingen, Alemanya
Lloc d'enterrament Cementiri municipal de Göttingen
Altres noms Paul Bötticher
Formació Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de Halle
Activitat
Camp de treball Estudis orientals i història
Ocupació Orientalista
Ocupador Universitat de Göttingen
Universitat de Halle
Alumnes William Robertson Smith
Modifica les dades a Wikidata

Va estudiar teologia, filosofia i llengües orientals a les universitats de Berlín i de Halle, on va ser instructor adjunt i després començà la seva carrera acadèmica. Entre 1852-1853 realitza un viatge d'estudis a Londres i París. En tornar a Halle, del material recollit i estudiat, textos siris, va desembocar en la publicació de la Didascalia apostolorum syriace el 1854. El mateix, dedicat als seus estudis sobre la Bíblia, i sense deixar-los, va esdevenir mestre al gymnasium de Berlín, si bé va ensenyar a nombroses escoles científiques, tant a Berlín com Schleusingen. El 1866 demanà una excedència de tres anys per dedicar-se a recopilar més material.[1][2]

El 1869 va succeir a Heinrich Ewald com a professor de llengües orientals a la Universitat de Göttingen. Igual que Ewald, Lagarde va ser un treballador molt actiu, estava ficat en l'estudi tota mena de qüestions i llengües; el seu major objectiu era l'elucidació de la Bíblia.[1]

La seva erudició contrastava amb el seu dogmatisme, algunes de les seves obres van xocar amb la posició de l'estat alemany respecte a la religió, la teologia i l'església.[2] Participant en la política alemanya, va pertànyer al partit conservador prussià. Va ser un violent antisemita, demostrant-ho en els seus escrits.[1]

ObresModifica

Les seves obres són bàsicament dedicades a l'estudi de la Bíblia i en el camp de les llengües orientals.[1] També va escriure nombrosos poemes que van ser publicats pòstumament per Anna de Lagarde el 1897. A la seva mort, la seva biblioteca va passar a pertànyer a la Universitat de Nova York.[2]

Obres en relació a edició i traduccions de la Bíblia

  • Didascalia apostolorum syriace (1854)
  • Libre V.T. apocryphi syriace (1861). Traducció siríaca de l'Antic Testament, versió apòcrifa.
  • Die vier Evangelien, arabisch aus der Wiener Handschrift herausgegeben (1864). Traducció àrab dels evangelis.
  • Der Pentateuch koptisch (1867). Traducció copta del Pentateuc.
  • Onomastica sacra (1870; 2a ed., 1887)
  • Prophetae chaldaice (1872) i Hagiographa chaldaice (1874). Traducció aramea dels Profetes d'acord amb el Codex Reuchlianianus conservat a Karlsruhe.

També va reconstruir una part del text luciànic de la Septuaginta, a partir de manuscrits de gairebé la meitat de l'Antic Testament.

Orientalisme

  • Zur Urgeschichte der Armenier (1854)
  • Gesammelte Abhandlungen (1866)
  • Armenische Studien (1877)
  • Symmicta (2 volums, 1877-1880)
  • Semitica (2 volums, 1878-1887)
  • Orientalia (1879-1880)
  • Aegyptiaca (1883). Amb la que continua els seus estudis còptics.
  • Petri Hispani de lingua Arabica libri (1883)
  • Isaias persice (1883)
  • Persische Studien (1884)
  • Mittheilungen (1884)

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica