Paulina García

actriu xilena

Paulina García Alfonso, més coneguda com Paly García (Santiago, 27 de novembre de 1960), és una actriu, directora i dramaturga xilena.

Plantilla:Infotaula personaPaulina García

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Paulina del Carmen García Alfonso Modifica el valor a Wikidata
27 novembre 1960 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsPaly García Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLa Reina Modifica el valor a Wikidata
FormacióPontifícia Universitat Catòlica de Xile Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, dramaturga, directora de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata -
Premis

IMDB: nm1257208 TMDB.org: 1532436
Facebook: palygarcia X: palygarcia Modifica el valor a Wikidata

Va debutar en televisió en la telenovel·la Los títeres (1984), en la qual interpretava a la vilana de la història, Adriana Godán, en la seva etapa adolescent, però es va destacar ràpidament per dirigir grans obres de teatre i per les diferents caracteritzacions amb les que va impregnar els seus personatges, com a Tres noches de un sábado (2002), Cachimba (2004), Casa de remolienda (2007) Cárcel de mujeres (2008) i Gloria (2013).

García ha rebut quatre nominacions al Altazor, guanyant en una ocasió, i tres als APES, triomfant dues vegades. Al febrer de 2013 va guanyar l'Os de Plata a la millor interpretació femenina al Festival Internacional de Cinema de Berlín per la seva interpretació en la pel·lícula Gloria, de Sebastián Lelio..[1][2]

Paulina García, Os de Plata millor actriu per Gloria a la Berlinale 2013.

Biografia

modifica

Va estudiar actuació a l'Escola de Teatre de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, on va diplomar de batxiller en actuació teatral i on més tard es va diplomar de directora i dramaturga teatral.

Va debutar en el Teatre de la Universitat Catòlica en 1983, en l'obra ¿Dónde estará la Jeanette?, de Luis Rivano, treball pel qual va rebre el premi APES en la categoria de millor actriu. Des de llavors, ha actuat en una trentena de muntatges destacats com a Cariño malo, d’Inés Margarita Stranger, El tío Vania, de Txekhov, Las troyanas, d'Eurípides, El lugar común, Las analfabetas i BBB-Up. A l'any següent del seu debut teatral, va aparèixer en televisió interpretant al personatge d'Adriana Godán a Los títeres, paper compartit amb l’actriu Gloria Münchmeyer.

 
Paulina García als Premis Platino, Punta del Este, Uruguai, 24 de juliol de 2016.

La primera obra que va dirigir va ser El continente negro, de Marco Antonio de la Parra amb la qual va ser nominada en 1996 a un premi APES en la categoria de millor directora. Gràcies a Fondart, ha finançat el muntatge d'obres com Lucrecia y Judith del mateix autor, i Recordando con ira de John Osborne. A més, ha dirigit en les mostres nacionals de dramatúrgia en tres ocasions a autors com Alberto Fuguet i Celeste Gómez.

Ha estat professora d'actuació a l'escola de teatre de la Universitat Catòlica de Xile, en la Vespertina de Fernando González, i en les universitats d'Arts, Ciències i Comunicació (Uniacc), del Desenvolupament i Finis terrae.

Entre 1997 i 2001, va fundar i va formar part de l'Asociación de Directores de Teatro (ADT).

En 2002, va rebre la beca Fundació Andes per a realitzar una recerca sobre violència conjugal,, Golpes extraños al amor, que va derivar als texts Peso negro, seleccionat al Festival de Unipersonales del Galpón 7, i Frágil, obra que es va muntar a Matucana 100 sota la seva direcció.

En cinema va debutar al film de Joaquín Eyzaguirre Tres noches de un sábado (2002), paper pel qual va guanyar una nominació als premis Altazor. També va actuar en Cachimbaa (2004), de Silvio Caiozzi, a Casa de remolienda (2007), d’Eyzaguirre, i a Gloria (2013), de Sebastián Lelio, per la qual va guanyar el premio Os de Plata en el Festival Internacional de Cinema de Berlín.[1][2] En el Santiago Festival Internacional de Cinema de 2013, es van presentar altres dues pel·lícules, rodades amb anterioritat a Gloria, en les quals García va actuar: Las analfabetas, el primer llargmetratge de Moisès Sepúlveda, basat en la peça homònima de Pablo Paredes, i I am from Chile, debut del director Gonzalo Díaz..[3]

El 5 d'abril de 2014, amb motiu del primer lliurament dels Premis Platino del Cinema Iberoamericà, Paulina es converteix en guanyadora de l'estatueta en la categoria de "Millor Interpretació Femenina" pel seu paper en la cinta xilena Gloria.

Paulina García està casada amb el sociòleg Gonzalo Salamanca i és mare de Sofia —actriu i fruit de la seva relació amb el fundador de la Troppa i actual Teatro Cinema, Juan Carlos Zagal—, María Gracia i Camilo..[4]

Filmografia

modifica
 
Paulina García al costat del seu espòs en la catifa vermella del Teatro de la Ciudad Esperanza Iris on va ser presentadora dels Premis Fénix 2017 i a més nominada com a Millor Actriu per La núvia del desert, Mèxic, 6 de desembre de 2017.
Any Títol Personatge Director
2002 Tres noches de un sábado Mathilde Joaquín Eyzaguirre
2004 Cachimba Antoinette Doublé Silvio Caiozzi
El último sacramento María Soledad Camilo Becerra
2007 Casa de remolienda Rebeca Joaquín Eyzaguirre
2012 Bahía azul Nicolás Acuña
El muro Exministra de Cultura Paula Bravo
2013 Gloria Gloria Cumplido Sebastian Lelio
Las analfabetas Ximena Moisés Sepúlveda
I am from Chile María Gonzalo Díaz
2014 La voz en off Matilde Cristián Jiménez
Yo no soy Lorena Eleonora Isidora Morras
Un concierto inolvidable: La nueva ola Viviana Elías Llanos
2015 Los 33 Isabel Pereira Patricia Riggen
2016 Little Men Leonor Calvelli Ira Sachs
Aquí no ha pasado nada Roxana Alejandro Fernández Almendras
2017 La novia del desierto Teresa Godoy Cecilia Atán
Valeria Pivato
La cordillera Paula Sherson Santiago Mitre
2018 Aves migratorias Raquel Mateo Chicharro
Algunas bestias Dolores Jorge Riquelme Serrano
2019 La misma sangre Adriana Miguel Cohan
Medea Nodriza Alejandro Moreno
Black Beach Elena Esteban Crespo
2021 Mis hermanos sueñan despiertos Ana Claudia Huaiquimilla

Televisió

modifica
Any Títol Personatge Notes
1982 Alguien por quien vivir
1984 Los títeres Adriana Godán Primera etapa
1986 La villa María José de la Riva Lizárraga
1987 La invitación Laura del Solar
1989 A la sombra del ángel Edith Gerome / Paula
Los Venegas Jefa de Guillermo Sèrie televisiva (Temporada 1)
1990 Corín Tellado Irene de Valle Episodio: "¿A dónde van las gaviotas?"
El milagro de vivir María Pía Valdés
1998 Brigada Escorpión Marcia Bassi Episodio: "El contador"
2003 Justicia para todos Catalina Episodi: "Tráfico de órganos" (Temporada 2)
2004 Mónica, vida mìa Noemì Curt dirigit per Arnaldo Valsecchi (La rubia de Kennedy)
2006 Huaiquimán y Tolosa Doña Berta Episodi: "¿La mafia rusa?" (Temporada 1)
2007 Héroes María Encarnación de Fernández y Palazuelos Episodi: "Portales, la fuerza de los hechos"
2007–08 Cárcel de Mujeres Raquel "La Raco" Reina Ganadora - Premio Altazor de las Artes Nacionales
2010 Los simuladores Marcela Episodio: "El secreto de Marcela" (Temporada 2)
2011–14 Los archivos del cardenal Mónica Spencer
2015 Narcos Hermilda Gaviria de Escobar Sèrie de Netflix (Temporada 1 i 2)
2018 Matar al padre Isabel Serie espanyola de Movistar+
2019 Berko Sèrie de Fox
2021 No nos quieren ver Karen Sotomayor
2022 La jauría 2 Serie de Prime Video

Programes de televisió

modifica

Com a actriu

modifica
  • ¿Dónde estará la Jeanette?, comèdia de Luis Rivano
  • Cariño malo, de Inés Stranger; dir.: Claudia Echenique; 1990; 2012
  • Malasangre, dir.: Mauricio Celedón, 1991
  • El tío Vania, de Anton Txèkhov; dir.: Raúl Osorio, 1994
  • El lugar común, dramaturgia de Alejandro Moreno Jashés.
  • Inocencia, de Dea Loher; dir.: Luis Ureta; Muestra de Dramaturgia Europea, 2004
  • En la sangre, de Susan Lori Parks; dir.: Carlos Osorio; interpreta a Hester, una captaire; Muestra de Dramaturgia Europea, 2004
  • Déjala sangrar, de Benjamín Galemiri, dir.: Adel Hakim; interpreta a Virna Vigo; 2005
  • El último fuego, de Dea Loer; dir.: Luis Ureta; abril de 2009
  • Gertrudis, el grito, de Howard Barker, dir.: Marcos Guzmán; 9.º Festival de Dramaturgia Europea Contemporánea en Santiago, agosto de 2009
  • Las analfabetas, de Pablo Paredes; interpreta a Ximena, 2010 (setembre de 2011: Teatro Mori Bellavista, dir.: Nicolás Zárate)
  • Fábula del niño y los animales que se mueren, versió lliure de l’obra d’ Eurípides Les troianes por Pablo Paredes; dir.: Isidora Stevenson; García interpreta a la reina Hécuba; compañía La Nacional en Matucana 100, 6-15 de enero de 2012
  • La anarquista, de David Mamet; (abril de 2014, Teatro UC, dir.: Claudia di Girólamo)

Com a directora

modifica
  • El continente negro, de Marco Antonio de la Parra; 1996
  • Lucrecia y Judith, de Marco Antonio de la Parra
  • Recordando con ira, de John Osborne
  • Anhelo del corazón, de Caryl Churchill; Muestra de Dramaturgia Europea, 2004
  • El neoproceso, obra de Benjamín Galemiri inspirada en Kafka, estrena: 15 de juliol de 2006
  • Apoteosis final: BBB up, Santiago a Mil, gener de 2009
  • La gran noche, de Marcelo Simonetti; estrena: 28 de maig de 2009, Centro Mori de Vitacura
  • Orates, de Jaime Lorca; estrena: 4 de novembre de 2010
  • La mantis religiosa, d'Alejandro Sieveking, teatro La Palomera, estrena: 9 de juny de 2011
  • Cerca de Moscú, adaptació de Pablo Paredes de dues peces de Txekhov: Platónov i Ivanov; Festival Internacional Santiago a Mil 2013[5]

Com a dramaturga

modifica
  • Peso negro
  • Frágil, 2002; estrenada amb direcció seva el 2003.

Vídeos musicals

modifica
Any Títol Artista Direcció
2019 Quememos el reino Camila Moreno Camila Moreno i Gowosa

Premis i nominacions

modifica
Any Categoria Obra Resultat
1983 Millor actriu de teatre ¿Dónde estará la Jeanette? Guanyadora
1996 Millor direcció de teatre El continente negro Nominada
2008 Millor actriu de televisió Cárcel de Mujeres Guanyadora
Any Categoria Obra Resultat
2003 Millor actriu de cinema Tres noches de un sábado Nominada
2005 Millor actriu de teatre] En la sangre Nominada
2008 Millor actriu de televisió Cárcel de Mujeres Guanyadora
2009 Cárcel de Mujeres 2 Nominada
Any Categoria Obra Resultat
2017 Millor actriu de Repartiment en cinema La voz en off Nominada
2021 Millor actriu de Repartiment en cinema Mis hermanos sueñan despiertos Nominada
Any Categoría Obra Resultado
2014 Millor Interpretació Femenina Las analfabetas Nominada
2017 La Novia del Desierto Nominada
Any Categoria Obra Resultat
2016 Millor actriu de Repartiment Little Men Nominada
Any Categoría Obra Resultado
2013 Millor interpretació femenina Gloria Guanyadora
Any Categoría Obra Resultado
2013 Millor interpretació protagònica femenina Gloria Guanyadora
2014 Las analfabetas Guanyadora
Any Categoria pel·lícula Resultat
2014 Millor Interpretació Femenina Gloria Guanyadora
2015 Las analfabetas Nominada

Premi Agustín Siré

modifica
Any Categoria
2013 Trajectòria artística
Any Premi Treball Resultat
2014 Kikito a la millor actriu Las analfabetas Guanyador

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 EFE «Paulina García gana Oso de Plata a mejor actriz por "Gloria" en Festival Internacional de Cine de Berlín» (SHTML). La Tercera. EFE, 16-02-2013 [Consulta: 16 febrer 2013]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 27 maig 2022].
  2. 2,0 2,1 «Paulina García supera a Catherine Deneuve y gana premio a la mejor actriz en la Berlinale» (HTML). El Mercurio On-Line, 16-02-2013 [Consulta: 16 febrer 2013].
  3. Morales, Marcelo. «La vida después de 'Gloria': las dos pel·lículas con Paulina García que llegan a Sanfic». diario.latercera.com, 23-06-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 24 juny 2013].
  4. Celis A., Jessica. «Paulina García: "El teatro acá tiene como condición vivir agonizando"». revistamujeres.cl, 07-05-2013. Arxivat de l'original el 9 de maig de 2013. [Consulta: 8 maig 2013].
  5. La Tercera. «Montaje dirigido por actriz ganadora del Oso de Plata se presentará nuevamente en Santiago». www.latercera.com, 08-03-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 11 març 2013].