Pe-al nostru steag e scris Unire

Pe-al nostru steag e scris Unire (en romanès: La unitat està escrita a la nostra bandera) és una cançó patriòtica romanesa dedicada als principats units de Moldàvia i Valàquia establerta el 1859. El text va ser escrit per Andrei Bârseanu i la música va ser composta per Ciprian Porumbescu el 1880. La seva melodia s’utilitza ara a l'himne nacional albanès[1] i suposadament a l’himne de la ciutat holandesa de Maastricht.[2]

Infotaula obra musicalPe-al nostru steag e scris Unire
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatsol major Modifica el valor a Wikidata
CompositorCiprian Porumbescu Modifica el valor a Wikidata
Lletra deAndrei Bârseanu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1880 Modifica el valor a Wikidata

La cançó era un himne oficial del Partit feixista de la Nació, establert el juny de 1940 pel rei Carol II com a base del seu règim totalitari.[3] El 1975, després d'un concurs nacional per un nou himne, Nicolae Ceaușescu va convertir aquesta cançó en l'himne nacional de la República Socialista de Romania amb lletres modificades pel PCR (Partit Comunista Romanès) per fer referència al comunisme i el títol canviat per E scris pe tricolor Unire. Tanmateix, atès que Albània ja feia servir la cançó des de 1912, Trei culori («Tres colors») es va adoptar el 1977.[4]

El 28 de gener de 2016, el periodista romanès George Roca va publicar un article que afirmava que l'himne de la ciutat holandesa de Maastricht havia estat copiat de Pe-al nostru steag e scris Unire. Mestreechs Volksleed, adoptat el 2002, tenia una gran semblança amb la cançó romanesa, de manera que Roca va comparar ambdues cançons i l’himne albanès. Va dir que, a diferència dels albanesos que estaven orgullosos de l'origen romanès del seu himne, els holandesos van «robar» l'himne tot i que van bloquejar l'entrada de Romania a l'espai Schengen per reclamacions de corrupció.[5] La polèmica va tenir un gran impacte en els mitjans de comunicació romanesos, on es van començar a difondre notícies a diversos diaris, així com a la Viquipèdia. Mesos després, Roca es va declarar satisfet després de veure l'efecte que havia tingut el seu article.[6]

Alguns residents a Maastricht han dit que això només és una coincidència i un article del diari De Limburger explicava que Mestreechs Volksleed es va originar a partir de la cançó final a l’òpera holandesa Trijn de Begijn del 1912, feta per Alfons Olterdissen (lletra) i Guus Olterdissen (melodia). També es va dir que Alfons Olterdissen era poc probable que s’inspirés en cançons romaneses, ja que solia utilitzar-ne de més properes alemanyes i franceses. Les similituds entre les dues cançons han provocat baralles a Internet en què els romanesos acusen els holandesos d'haver «robat» la cançó fins i tot afirmant que almenys els albanesos «tenien la decència» de demanar-la, mentre que els holandesos rebutgen aquestes afirmacions.[2]

Lletres modifica

Lletra original (1880) modifica

Lletra en romanès Traducció al català

Pe-al nostru steag e scris unire,
Unire-n cuget și simțiri
Și sub măreața lui umbrire
Vom înfrunta orice loviri

Acel ce-n luptă grea se teme
El însuși e rătăcitor,
Iar noi uniți în orice vreme
Am fost, vom fi învingători.

Am înarmat a noastră mână
Ca să păzim un scump pământ,
Dreptatea e a lui stăpână,
Iar domn e adevărul sfânt.

Și-n cartea veșniciei scrie
Că țări și neamuri vor pieri,
Dar mândra noastră Românie
Etern, etern va înflori.

A la nostra bandera hi ha unió escrita,
Unió en pensaments i sentiments
I sota la seva gran ombra
Ens enfrontarem a qualsevol èxit.

El que en una batalla ferotge té por
Ell mateix està perdut,
Però nosaltres, units en qualsevol moment
Vam ser i serem victoriosos

Vam armar la mà
Per custodiar una terra estimada
La justícia és el seu amo
I el seu Senyor és la veritat santa

I sobre el llibre de la història hi ha escrit
Que cauran estats i nacions
Però la nostra estimada Romania
Per sempre, per sempre florirà.

Lletra modificada per la PCR modifica

Nicolae Ceaușescu va convertir la lletra d’aquesta cançó en l’himne nacional de Romania, però com que Albània ja la feia servir, va ser substituïda el 1977.[4] Les lletres modificades van ser les següents:

Lletra en romanès Traducció al català
E scris pe tricolor unire

Pe roșul steag liberator

Prin luptă sub a lor umbrire

Spre comunism urcăm în zbor

Acel ce-n luptă grea se teme

Nu stă între învingători

Iar noi, uniți în orice vreme

Am fost, vom fi biruitori


Viteji, străbunii apărară

Pe dragul românesc meleag

Noi nu aflăm dușmani în țară

Primind prietenii cu drag

În cartea Comunistă scrie

Că asuprirea va pieri

Prin noi, iubita Românie

Mereu, în veci va înflori


Stăpîn pe-al său destin, poporul

De viață dreaptă făurar

Clădește falnic viitorul

Urmînd partidul unitar

Tu, Românie socialistă

În lume, mîndră vei sui

În era nouă comunistă

Etern, etern vei dăinui

La unitat s’escriu a la tricolor
A la bandera alliberadora vermella
A través de batalles sota la seva ombra
Al comunisme pugem en vol
El que té por a la batalla
No està entre els conqueridors
Però nosaltres, units en tots els temps
Han estat i seran victoriosos

De valent, van defensar els nostres avantpassats
L'estimada terra romanesa
Al nostre país, no tenim enemics
Acceptem els nostres amics amb amor
Al llibre comunista està escrit
L'explotació arribarà al seu final
A través de nosaltres, estimada Romania
Floreix en l'eternitat

Mestres del seu destí, la gent
Estan forjant una vida correcta
Construint un futur gloriós
Després de la festa d’unió
Vostè, Romania socialista
Al món, escalarem amb orgull
A la nova era comunista
Eternament prosperaràs

Referències modifica

  1. «Himni kombëtar», 26-10-2009. Arxivat de l'original el 2009-10-26. [Consulta: 7 octubre 2019].
  2. 2,0 2,1 (en neerlandès) , 19-07-2019.
  3. Gheorghe Stoica, "Agârbiceanu la Tribuna – Cluj. 1938–1940", in Tribuna Documenta, Issue 1, 2004, p. VII
  4. 4,0 4,1 Petru Bălan, Cristian. Imnurile de stat ale ţărilor din Uniunea Europeană (en romanès), 2008, p. 112. ISBN 9737400941. 
  5. (en romanès) , 28-01-2016.
  6. (en romanès) , 31-07-2016.

Enllaços externs modifica