Pebrer de Jamaica
El pebrer de Jamaica (Pimenta dioica) és una espècie de planta d'espècia de la qual es fa servir el fruit immadur sec. És originària d'Amèrica Central, Antilles i sud del Mèxic i actualment es cultiva a molts llocs del món.[1] En català és coneguda també com a pebre de Jamaica o malagueta.[2]
Pimenta dioica | |
---|---|
Dades | |
Font de | pebre de Jamaica, oli de pebre, oli de totespècia i resina de Pimenta dioica |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 103121329 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Myrtales |
Família | Myrtaceae |
Tribu | Myrteae |
Gènere | Pimenta |
Espècie | Pimenta dioica (L.) Merr. |
Nomenclatura | |
Basiònim | Myrtus dioica |
També es fan servir les fulles fresques en infusió durant la cocció. També se n'extreu un oli essencial. És típica de la gastronomia del Carib, especialment a Jamaica i també de la de Palestina.
Cultiu
modificaÉs un arbre perennifoli de 10 a 18 m d'alt. De vegades es planta per a fer ombra a les plantes de cafè. A les regions tropicals i subtropicals es cultiva a l'exterior, les gelades poden matar les plantes joves però les adultes són més tolerants al fred. Es pot cultivar dins un contenidor com a planta d'interior o en hivernacle. Com el seu nom indica, és una planta dioica i cal que les plantes masculines i femenines siguin prop per a fer fruit.
Referències
modifica- ↑ Riffle, Robert L. The Tropical Look: An Encyclopedia of Dramatic Landscape Plants. Timber Press, 1 agost 1998. ISBN 0-88192-422-9.
- ↑ «Pebrer de Jamaica». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Yaniv, Zohara. Handbook of Medicinal Plants. Brighamton, New York: Food Products Press and Haworth Medical Press, 1 abril 2005, p. 336. ISBN 1-56022-994-2.