Pechina

Pechina
Tipus	municipi d'Espanya
Localització
	36° 54′ 54″ N, 2° 26′ 27″ O / 36.9151°N,2.4407°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Andalusia
Província	Província d'Almeria
Capital	Pechina (en)
Població humana
Població	4.358 (2023) (94,74 hab./km²)
Geografia
Part de	districte notarial d'Almeria ; Mancomunitat de Municipis del Bajo Andarax ; Comarca Metropolitana d'Almeria
Superfície	46 km²
Altitud	98 m
Limita amb	Almeria ; Benahadux ; Rioja ; Huércal de Almería ; Viator ; Tabernas
Organització política
• Alcaldessa	Maria Angeles Morales Lopez
Identificador descriptiu
Codi postal	04250
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	04074
Lloc web	pechina.es

Pechina és una localitat de la província d'Almeria, Andalusia. L'any 2006 tenia 3.473 habitants. La seva extensió superficial és de 46 km² i té una densitat de 75,5 hab/km². Les seves coordenades geogràfiques són 36°66′ N, 2° 26′ O. És a una altitud de 98 metres i a 11 kilòmetres de la capital de la província, Almeria.

Història

Antiga Urci romana, fou la població més important de l'actual província d'Almeria. De fet Almeria (de l'àrab andalusí al-mariyya, i aquest de mara'à), significa "miranda" o "sentinella", donat que la seva funció inicial era la de protegir la ciutat de Bajjana, actual Pechina.

El cantó de Badjdjana fou poblat pels àrabs iemenites vinguts a la península assentats a la zona per Abd al-Rahman I amb la missió de vigilar la costa contra un possible atac dels normands, amb dret a gaudir del fèrtil vall de l'Andarax.

República de Bajjana

Els mariners andalusins que el 875 havien fundat Nova Tenes a la costa d'Àfrica fugint de Cartagena^[1] i que retornaven sovint als ports de la zona, es van entendre amb els Gassan i Ru'ayn de la ciutat per formar una mena de república mercantil i Bajjana fou durant un temps la capital d'un petit estat establert el 884^[2] amb el port a al-Mariyya. Els governadors de Bajjana eren escollits pels mateixos habitants entre les influents famílies dels Àswad i Isa.

El 888 es va enviar una declaració de vassallatge a l'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman, que fou acceptada.^[3] El governador Umar ibn Aswad al-Gassani^[4] va construir la mesquita i les muralles, i el darrer terç del segle ix es va construir per ordre d'Abd al-Rahman III un cinturó defensiu de torres a Nasir, al-Aliya^[5] i Burxana.

El 891, Sunyer II d'Empúries va atacar amb un estol la república, però la lluita acabà amb una entesa que durà les primeres dècades del segle x.^[6]

A partir del 912, Abd-ar-Rahman III imposà a persones de la seva total confiança, i aquesta decisió va provocar el descontentament i la negativa a pagar tributs, de manera que Abd-ar-Rhaman va sotmetre la república amb la presència militar reprenent el pagament de tributs, i finalment acabant amb la independència i reincorporar-la al califat omeia el 922,^[7] desallotjant primer al senyor de Marchena Abu-l-Hàkam. El port de Bajjana es va convertir en el centre de la flota califal, i d'allà salparen probablement els fundadors de Fraxinetum.^[8]