Pechina

municipi de la província d'Almeria (Espanya)

Pechina és una localitat de la província d'Almeria, Andalusia. L'any 2006 tenia 3.473 habitants. La seva extensió superficial és de 46 km² i té una densitat de 75,5 hab/km². Les seves coordenades geogràfiques són 36°66′ N, 2° 26′ O. És a una altitud de 98 metres i a 11 kilòmetres de la capital de la província, Almeria.

Plantilla:Infotaula geografia políticaPechina
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 36° 54′ 54″ N, 2° 26′ 27″ O / 36.9151°N,2.4407°O / 36.9151; -2.4407
EstatEspanya
Comunitat autònomaAndalusia
ProvínciaProvíncia d'Almeria Modifica el valor a Wikidata
CapitalPechina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.358 (2023) Modifica el valor a Wikidata (94,74 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície46 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud98 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMaria Angeles Morales Lopez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal04250 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE04074 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpechina.es Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Antiga Urci romana, fou la població més important de l'actual província d'Almeria. De fet Almeria (de l'àrab andalusí al-mariyya, i aquest de mara'à), significa "miranda" o "sentinella", donat que la seva funció inicial era la de protegir la ciutat de Bajjana, actual Pechina.

El cantó de Badjdjana fou poblat pels àrabs iemenites vinguts a la península assentats a la zona per Abd al-Rahman I amb la missió de vigilar la costa contra un possible atac dels normands, amb dret a gaudir del fèrtil vall de l'Andarax.

República de Bajjana

modifica

Els mariners andalusins que el 875 havien fundat Nova Tenes a la costa d'Àfrica fugint de Cartagena[1] i que retornaven sovint als ports de la zona, es van entendre amb els Gassan i Ru'ayn de la ciutat per formar una mena de república mercantil i Bajjana fou durant un temps la capital d'un petit estat establert el 884[2] amb el port a al-Mariyya. Els governadors de Bajjana eren escollits pels mateixos habitants entre les influents famílies dels Àswad i Isa.

El 888 es va enviar una declaració de vassallatge a l'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman, que fou acceptada.[3] El governador Umar ibn Aswad al-Gassani[4] va construir la mesquita i les muralles, i el darrer terç del segle ix es va construir per ordre d'Abd al-Rahman III un cinturó defensiu de torres a Nasir, al-Aliya[5] i Burxana.

El 891, Sunyer II d'Empúries va atacar amb un estol la república, però la lluita acabà amb una entesa que durà les primeres dècades del segle x.[6]

A partir del 912, Abd-ar-Rahman III imposà a persones de la seva total confiança, i aquesta decisió va provocar el descontentament i la negativa a pagar tributs, de manera que Abd-ar-Rhaman va sotmetre la república amb la presència militar reprenent el pagament de tributs, i finalment acabant amb la independència i reincorporar-la al califat omeia el 922,[7] desallotjant primer al senyor de Marchena Abu-l-Hàkam. El port de Bajjana es va convertir en el centre de la flota califal, i d'allà salparen probablement els fundadors de Fraxinetum.[8]

Evolució demogràfica

modifica

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica
  • E. Levi-Provençal, Péninsule ibérique, Leyden 1938

Referències

modifica
  1. Cabo de Gata, L'islam Arxivat 2012-05-28 a Wayback Machine. (castellà)
  2. (castellà) Manuel Acién Almansa, Entre el feudalismo y el Islam: ʻUmar Ibn Ḥafṣūn en los historiadores, p.132
  3. Luis-Pablo Rodríguez Rodríguez, Compendio histórico de la actividad física y el deporte (castellà)
  4. (anglès) Andalucia.org History of Pechina
  5. Diversos autors, Algunos asentamientos hispano-musulmanes en la comarca de Níjar (Almería) (castellà)
  6. «Pechina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. (anglès) Hassan Salih Khalilieh, Islamic maritime law: an introduction, p.9
  8. Delpont, Éric. Las Andalucías de Damasco a Córdoba (en castellà). Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, 2000, p.180. 

Enllaços externs

modifica