Pedro Amalio López

Pedro Amalio López (Madrid, 10 de juliol de 1929- 25 de juny de 2007) va ser un realitzador de televisió espanyol.[1]

Infotaula de personaPedro Amalio López
Biografia
Naixement10 juliol 1929 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juny 2007 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1300780 Find a Grave: 20125375 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Després d'estudiar peritatge mercantil i graduat social, es va convertir en crític cinematogràfic a diverses publicacions, labor que va exercir entre 1950 i 1955. Durant aquest temps, a més va treballar com a guionista a l'Escola Oficial de Cinema i als Estudios Moro.

El 1956 es va incorporar a la nounada Televisió espanyola com a realitzador i va participar en la primera emissió de la cadena el dia 28 d'octubre d'aquest any. Pioner de la televisió a Espanya, durant els següents anys va realitzar tota mena de programes, des d'informatius i magazins, com Aeropuerto Telefunken, comèdies com Escenas de la vida vulgar o concursos, como el primer emès per televisió a Espanya: Preguntas al espacio.[2]

Però aviat s'especialitzaria en programes dramàtics, i va participar en títols com Silencio, vivimos (1962) i Fernández, punto y coma (1963), ambdues amb guions i interpretació d'Adolfo Marsillach, Tras la puerta cerrada (1963), Las doce caras de Juan (1967) amb guió de Jaime de Armiñán i interpretació d'Albert Closas. Era d'ideologia antifranquista i va conduir batalles amb la censura que va reeixir a vèncer en ocasions, com quan el 1965 amb Las Brujas de Salem d'Artur Miller.[3] El 1969 va realitzar l'adaptació televisiva de la novel·la El comte de Montecristo (1969), La saga de los Rius (1976), els magazins Todo es posible en domingo (1974) i 300 millones (1977), dirigit per Gustavo Pérez Puig, així com diverses adaptacions als espais Primera Fila, Novela i Estudio 1, destacant dins d'aquest últim la posada en escena de Julio César (1965) i Macbeth (1966).

Al març de 1983, el nou director de la cadena, José María Calviño, prescindeix dels serveis de Pedro Amalio López, que troba acomodament a la Televisió de Galícia (TVG).[4][5] No obstant això el 1986 Pilar Miró el recupera per a TVE en nomenar-lo director de producció de programes.

Als anys 90 va tornar a la realització, amb adaptacions de Calígula i El beso de la mujer araña (ambdues el 1996) i el 2000 realitza Carlota, de Miguel Mihura, en la nova etapa d'Estudio 1.[6][3]

PremisModifica

ReferènciesModifica

  1. «Fallece, a los 77 años, el realizador Pedro Amalio López, histórico de Televisión Española» (en castellà). La Nueva España, 26-06-1977.
  2. «Pedro Amalio López, realizador de programas de televisión» (en castellà). El País, 26-06-2007.
  3. 3,0 3,1 Gómez, Antonio «Mor el realitzador de TVE Pedro Amalio López». El Periódico, 26-06-2007.
  4. Amalio López, Pedro «El fascismo de Calviño» (en castellà). El País, 25-08-1985.
  5. Fallece Pedro Amalio López, símbolo de TVG y de Televisión Española, La Voz de galicia, 25 de juny de 2007
  6. TVE recuerda a Pedro Amalio López con la emisión de su último 'Estudio 1', El Diario Montañés, 1 de juliol de 2007
  7. Concesión de la Antena de Oro 1963, ABC, 7 de maig de 1964, pàgines 89 i 90
  8. «Premios Ondas». [Consulta: 25 agost 2020].