Pedro Instancio
Pedro Instancio va ser un religiós castellà, bisbe d'Àvila entre 1205 i 1212/13, que va ser present a la batalla de Las Navas de Tolosa.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | c. 1213 (Gregorià)  |
 Bisbe d'Àvila | |
| 1205 – 1213 ← Jacobo d'Àvila – Domingo Blasco → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Batalla de Las Navas de Tolosa |
Lincoln esmenta la possible ocupació d'Instancio abans de l'elecció com a bisbe. Segons algunes evidències documentals fragmentàries, hauria estat arxipreste d'Àvila i tresorer del capítol de la catedral de Segòvia, tanmateix, la dualitat de càrrecs fa dubtar de l'afirmació.[1] Alguns autors, com Carramolino,[2] el consideren successor d'un bisbe anomenat Benito I, suposadament mort el 1210. El seu mandat va iniciar-se, tanmateix, el 1205,[3] moment en què comença a aparèixer en la documentació. El 28 de juliol de 1208 era present a la cort castellana, situada en aquell moment a Burgos. Així mateix, apareix esmentat en un privilegi del mateix moment, on el rei estableix els límits de Madrid i Segòvia.[4] Va encarregar-se de la consagració de les esglésies de San Bartolomé i de Santo Domingo de Silos, després mudada d'advocació a Domènec de Guzmán.[2][5] En aquesta època, de fet, Guzmán va venir també a fer fundacions a Àvila.[6]
Tot i el seu càrrec a la diòcesi sembla que va estar a la Cúria Reial al servei de Alfons VIII de Castella.[6][3] Acompany al rei a diversos viatges: el gener de 1211 és a Peñafiel, així consta a la confirmació d'un privilegi, i a més també va viatjar fins a Bordeus amb el monarca.[7] D'aquest bisbe destaca també el fet de la seva participació en la batalla de Las Navas de Tolosa.[8] Aquesta informació és confirmada per un document de Rodrigo,[9] arquebisbe de Toledo, i uns versos del poeta Cristóbal de Mesa.[6] Sobre la seva mort, vers 1213, Luis Ariz creu que va morir l'any següent a causa del gran cansament que li va causar la batalla,[8] així creu també Carramolino que mor el mateix any,[2] si bé també hi ha qui afirma que va morir el 1212 a causa de les lesions de la batalla,[6] i en recompensa el rei Alfons va donar donar a la ciutat d'Àvila els termes parroquials de ribera del Tajo, del Tiétar, del Tormes i de l'Alberche, un privilegi que, tanmateix, s'hauria confirmat encara en vida del bisbe.[2]
Referències
modifica- ↑ Gómez, Miguel; Lincoln, Kyle C.; Smith, Damian (eds.). King Alfonso VIII of Castile: Government, Family, and War (en anglès). Fordham University Press, 2019, p. 208. ISBN 9780823284146.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Martín Carramolino, 1872, p. 351.
- ↑ 3,0 3,1 Ayala Martínez, 2007, p. 163.
- ↑ Vergara y Martín, 1896, p. 69.
- ↑ González Dávila, 1647, p. 248.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Vara, 2012.
- ↑ Cianca, 1595, p. 81-82.
- ↑ 8,0 8,1 Ferrer García, 2008, p. 345.
- ↑ Ballesteros, 1896, p. 414.
Bibliografia
modifica- Ayala Martínez, Carlos de. «Los obispos de Alfonso VIII». A: Carreiras eclesiásticas no ocidente cristão: séc. XII-XIV (en castellà). Lisboa: Universidade Católica Portuguesa, Centro de Estudos de História Religiosa, 2007, p. 151-186.
- Ballesteros, Enrique. Estudio histórico de Ávila y su territorio (en castellà). Àvila: Tipografía de Manuel Sarachaga, 1896.
- Cianca, Antonio de. Historia de la vida... de S. Segundo... y recopilación de los obispos successores... (en castellà). Madrid: Por Luis Sánchez, 1595.
- Ferrer García, Félix A «Clérigos y feligreses en la Basílica de San Vicente de Ávila: actividades litúrgicas, lúdicas y funerarias (siglos XVI-XVII)» (en castellà). Hispania. Revista Española de Historia, volum LXVIII, núm. 229, maig-agost 2008, pàg. 341-374. ISSN: 0018-2141.
- González Dávila, Gil. Teatro eclesiástico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los Reynos de las dos Castillas (en castellà). Tom II. Madrid: Imprenta de Pedro de Horna y Villanueva, 1647.
- Martín Carramolino, Juan. Historia de Ávila, su provincia y obispado (en castellà). Tom II. Madrid: Librería Española, 1872.
- Vara, Carlos. Las Navas de Tolosa (en castellà). Barcelona i Buenos Aires: Editorial Edhasa, 2012. ISBN 978-84-350-4582-7.
- Vergara y Martín, Gabriel María. Estudio histórico de Ávila y su territorio desde su repoblación hasta la muerte de santa Teresa de Jesús (en castellà). Madrid: Imprenta de los hijos de M. G. Hernández, 1896.