Pedro José Ramírez Codina

periodista espanyol

Pedro José Ramírez Codina (Logronyo, 1952) és un periodista espanyol, conegut com a Pedro J. Ramírez. Fou director del diari El Mundo des de la seva fundació fins que en fou destituït el 2 de febrer de 2014.[1] És tertulià habitual de diversos programes de televisió i ràdio. Avui dia és un dels fundadors i el director del diari El Español.[2]

Plantilla:Infotaula personaPedro J. Ramírez

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Pedro José Ramírez Codina Modifica el valor a Wikidata
26 març 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Logronyo (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
President El Español
2015 –
Director El Mundo
1989 – 2014
Director Diario 16
1980 – 1989 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
Grup ètnicRaça mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Formació professionalUniversitat de Navarra
FormacióCongreso Internacional de Comunicación - ciències de la comunicació (1969–1973)
Germans Maristes de les Escoles (1956–1969)
University of Navarra School of Law (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, corresponsal, professor d'universitat, escriptor, empresari de mitjans Modifica el valor a Wikidata
Activitat1973 Modifica el valor a Wikidata -
MitjansEl Español, El Mundo, Televisió Espanyola
Membre de
Participà en
26 octubre 2020cinquè aniversari d'El Español Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAgatha Ruiz de la Prada (2016–2016)
valor desconegut (1976–1995) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAgatha Ruiz de la Prada (1986–2016) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaría Ramírez Fernández
 () Rocío Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0709308 Twitter (X): pedroj_ramirez Modifica el valor a Wikidata

Carrera professional

modifica

Joventut i formació

modifica

Pedro J. Ramírez va estudiar educació primària i secundària en el col·legi dels Germans Maristes de Logronyo durant tretze anys. Va cursar primer de dret alhora que estudiava periodisme a la Universitat de Navarra, finalitzant aquesta segona carrera. El 1973 es va mudar als Estats Units per exercir durant el curs 1973-1974 com a professor de literatura espanyola contemporània al Lebanon Valley College (Pennsilvània), que el 1996 el nomenaria doctor honoris causa.

Inicis professionals

modifica

Entre 1975 i 1980 va treballar a l'ABC i el 17 de juny de 1980, amb vint anys, va ser nomenat director de Diario 16, que travessava en aquell moment per serioses dificultats. Sota la seva direcció no només va evitar el temut tancament, sinó que el diari es va convertir en un dels tres grans de tirada arreu d'Espanya.

En 1986 va ser nomenat director de publicacions del Grupo 16. Va ser elegit president a Espanya de l'Institut Internacional de Premsa i el setembre de 1988 va ser nomenat membre del seu comitè executiu. El 8 de març de 1989 va cessar del seu càrrec de director de Diario 16, segons les seves declaracions, per negar-se a silenciar l'estreta vinculació entre els GAL i el govern de Felipe González, que finalment quedaria provada.

La seva trajectòria al capdavant de Diario 16 es va veure enfosquida per nombrosos processos per les injúries, falsedats i calúmnies carregades contra ell i contra el diari. La més greu, sentenciada pel Tribunal Suprem el 4 d'octubre de 1993, el condemnava personalment a una pena de privació de llibertat i inhabilitació per a l'exercici de la professió periodística. Aquesta sentència va ser recorreguda per Pedro J. Ramírez i alguns dels condemnats davant el Tribunal Constitucional, que el 14 d'octubre de 1998 va confirmar-la en tots els seus extrems (Sala Segona, sentencia 200/1998), denegant l'empara sol·licitada pel periodista.[3]

El Mundo

modifica
 
Retrat de Pedro J. Ramírez, el 2014
 
Pedro J. Ramírez, el 2014

El 23 d'octubre de 1989, set mesos després de ser destituït de Diario 16, va fundar, al costat d'Alfonso de Salas, Balbino Fraga i Juan González el diari El Mundo del siglo XXI, que es defineix com de tendència liberal, i que una dècada després s'ha convertit en un dels diaris de major tirada d'Espanya.

Durant la dècada del 1990, El Mundo va destacar per les seves investigacions sobre els escàndols de corrupció dels successius governs socialistes i també, especialment, en les seves revelacions exclusives sobre els Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL), en el qual es va demostrar judicialment que funcionaris del govern espanyol havien organitzat un grup armat per assassinar membres d'ETA.

El juliol de 2005 es va obrir una causa contra ell per negar-se a lliurar al jutge Juan del Olmo la còpia del sumari del judici per l'atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 que obrava en el seu poder.[4] El 13 de setembre del mateix any, la causa va ser arxivada basant-se en l'article 20 de la Constitució que, establint el dret a informar lliurement, empara l'actitud del periodista.[5]

A partir de setembre de 2010 va començar a presentar el programa de televisió La vuelta al mundo de VEO7. Així mateix, ha estat tertulià habitual de diferents programes de televisió com el programa matinal diari de la cadena COPE i el programa setmanal de Televisió Espanyola 59 segundos.

En els seus últims anys com a director va promoure el llançament d'Orbyt, una plataforma digital de continguts de pagament, i El Mundo de La Tarde, un diari digital vespertí. També va mantenir el seu perfil d'investigació de casos de corrupció, com el presumpte finançament il·legal del Partit Popular o el cas Nóos, que afectava la infanta Cristina de Borbó i Grècia.

El 30 de gener de 2014 va ser destituït com a director d'El Mundo, passant a ser un col·laborador del diari. Va ser succeït en la direcció per Casimiro García-Abadillo. Pedro J. Ramírez es va mostrar crític amb el seu cessament, arribant a afirmar que la seva sortida d'El Mundo es devia a «pressions dels poders»,[6] «després d'una brutal campanya del govern».[7]

El Español

modifica

L'1 de gener de 2015 Pedro J. Ramírez va presentar El Español, un nou diari digital que es va estrenar l'octubre de 2015. Des de l'11 de gener El Español comptava amb un blog per presentar com seria el nou mitjà.[8]

Obra literària

modifica

Premis i reconeixements

modifica
  • 1981. Oscar d'Or de la Comunicació al millor home de la informació
  • 1983. Millor periodista de l'any (Tertúlia de ràdio Mundo Abierto)
  • 1983. Premi Llibertat com a director de "Diario 16" (Club Liberal 1812)
  • 1984. Premio Liderman al millor director de diari.
  • 1991. Premi Víctor de la Serna a la millor tasca periodística (Associació de la Premsa de Madrid)
  • 1992. Premi Mariano José de Larra (Tertúlia Mundo Abierto)
  • 1995. Premi Llibertat d'expressió (Fundació León Felipe)
  • 1998. Medalla de La Rioja (Govern de La Rioja)
  • 2006. Premi Montaigne (Universitat de Tubinga, Alemanya)
  • 2007. Premi Internacional de Periodisme Isaiah Berlin

Referències

modifica
  1. «Casimiro García-Abadillo sustituye a Pedro J. Ramírez como director de EL MUNDO» El Confidencial. Consultat el 30 de gener de 2014.
  2. Ramírez Codina, Pedro José. «El rugido del león». El blog de El Español, 27-06-2015.
  3. «El Constitucional avala una condena de suspensión profesional para P. J. Ramírez» (en castellà). El Pais, 17-10-1998. [Consulta: 5 maig 2022].
  4. «La mujer del imputado del 11-M que se afilió al PSOE denunció en 2003 que quería cometer atentados.» El Mundo. Consultat el 30 de gener de 2014.
  5. ««Causa contra Pedro J. Ramírez sobreseída»». Arxivat de l'original el 2007-10-21. [Consulta: 31 maig 2015].
  6. «Pedro J. Ramírez atribuye su renuncia a la dirección de El Mundo a “presiones de los poderes”.» Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine. cuartopoder.es. Consultat el 30 de gener de 2014.
  7. Lardiés, Alberto «Pedro J. explota en Twitter contra la "manipulación" de García-Abadillo en 'El Mundo'». Vozpópuli, 22-10-2014 [Consulta: 23 octubre 2014]. Arxivat 2014-10-23 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 31 maig 2015].
  8. «El nou mitjà de Pedrojota es dirà El Español i sortirà a la tardor». Ara, 02-01-2015 [Consulta: 2 gener 2015].

Bibliografia

modifica
  • Martínez Rico, Eduardo. Pedro J.: tinta en las venas. Madrid, Plaza & Janés, 2008. 1a, 585 pp. ISBN 978-84-01-30554-2