El cas Nóos és un cas de presumpta corrupció política, sorgit com a peça separada del cas Palma Arena. L'objecte d'aquest cas és la investigació d'un suposat entramat societari teixit per Iñaki Urdangarín i el seu soci Diego Torres per a apoderar-se de fons públics i privats utilitzant la fundació Institut Nóos. S'investiguen els presumptes delictes de falsedat documental, prevaricació, frau a l'Administració i malversació de cabals públics.

Infotaula d'esdevenimentCas Nóos
Tipus corrupció
Part de Cas Palma Arena
Acusats Iñaki Urdangarín
Jutge José Castro Aragón
Modifica dades a Wikidata
Treballadors de RTVV informen des de la seua caravana als manifestants de la manifestació del 25 de febrer de 2012 a València que Iñaki Urdangarín involucra a Rita Barberà i a Francesc Camps en el cas Nóos.

En l'actualitat aquest cas es troba en fase d'instrucció per part del jutge José Castro Aragón, titular del Jutjat d'Instrucció n. 3 de Palma.

Contingut

Persones imputadesModifica

HistòriaModifica

El cas Nóos sorgeix el novembre de l'any 2011 quan Iñaki Urdangarin, duc de Palma consort, va ser acusat de desviar fons de diner públic per al seu propi benefici, a través de l'Institut Nóos, el gestor del qual era el soci d'Urdangarín Diego Torres.

El cas Nóos deriva del cas Palma Arena[3] Les investigacions van conduir a l'Institut Nóos per l'Oficina Anticorrupció d'Espanya.[4]

El diari El País va trobar un document d'un pressupost sospitós per a un esdeveniment internacional que el mencionat institut va organitar quan Urdangarin en portava la gestió, la qual cosa va fer des de l'any 2004 a 2006,.[5] Es creu que va persuadir diverses administracions públiques espanyoles (principalment governs de comunitats Autònomes) per firmar acords amb aquest institut (el qual se suposa que és una organització sense ànim de lucre) tant per treballs, que mai es van fer, com altres amb pressupostos molt exagerats de fins a 5.800,000 euros provinents d'administracions públiques .[6] Les factures aportades per l'Institut Nóos no justificaven de cap manera els diners gastats.

Aquests convenis, segons el criteri de l'instructor del cas i la Fiscalia Anticorrupció d'Espanya, són irregulars, donat que les entitats públiques no poden signar aquests tipus d'acords amb empreses privades si no és que es justifiqui que aquestes són les úniques que poden donar el servei. A més no es va convocar concurs públic, com era preceptiu. Els responsables de Nóos crearen, segons les investigacions, una xarxa societària que facturava a l'Institut. És a dir, es contractaven a ells mateixos[7]

ConseqüènciesModifica

En febrer de 2012, poc després que Mariano Rajoy fóra investit President del Govern d'Espanya, van ser destituïts els màxim responsables de l'Oficina Antifrau, responsables d'iniciar els casos Gürtel i Nóos.[8]

SentènciaModifica

El 17 de febrer del 2017 es va fer pública la sentència del cas, en la qual es condemnava Iñaki Urdangarín a sis anys i tres mesos de presó i Cristina de Borbó a pagar una multa de 265.000 euros.[9] L'expresident de les Illes Balears, Jaume Matas, fou condemnat a tres anys i nou mesos de presó.

CronologiaModifica

  • 22 de febrer de 2013: El PSPV anuncia que es personarà com a acusació popular al procediment penal del cas Nóos, en defensa dels interessos dels valencians i per reclamar els diners públics desviats a la trama.[11][12]
  • 25 de juny de 2014: El jutge instructor, el magistrat Castro, conclou la fase d'instrucció i dicta aute de processament contra 4 antics alts càrrecs de la Generalitat Valenciana, acusats dels presumptes delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, frau a l'Administració, tràfic d'influències i falsedat. Els processats són: Luis Lobón (exsecretari de Turisme), els exdirectors generals de CACSA José Manuel Aguilar i Jorge Vela, i Elisa Maldonado (exdirectora de gestió de CACSA). El jutge declara el sobreseïment sobre Alfonso Grau Alonso.[17]

ReferènciesModifica

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cas Nóos  
  1. «Imputado un alto cargo del Consell por prevaricación en el ‘caso Nóos’». El País, 14-05-2012.
  2. 2,0 2,1 «Decret 70/2012, de 18 de maig, del Consell, pel qual cessen alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat» (PDF). Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, núm. 6778, 21-05-2012, p. 14282.
  3. (castellà) Iñaki Urdangarin is involved in the 'Palma Arena' case
  4. (castellà) Anticorrupción registra la fundación de Iñaki Urdangarin
  5. (castellà) http://politica.elpais.com/politica/2011/11/09/actualidad/1320868088_382205.html
  6. (castellà) Los gestores de Nóos facturaron al Instituto 1.700.000 euros cuando ya no funcionaba
  7. (castellà) http://www.abc.es/20111211/espana/abci-claves-caso-noos-201112102358.html
  8. Rajoy fulmina l'equip que ha destapat els casos Gürtel i Urdangarin notícia a El Triangle de l'1 de març de 2012
  9. La sentència del cas Nóos: sis anys i tres mesos de presó per a Urdangarin; Cristina de Borbó, absolta.
  10. «Entrevista a Mónica Oltra: "La lógica del 'caso Urdangarin' lleva a que Camps y Barberá sean imputados por lo mismo que Matas"». El Diario, 25-02-2013.
  11. «El PSPV-PSOE es persona com acusació particular en el procediment penal del ‘cas Nóos'». El Punt Avui, 22-02-2013.
  12. «El PSPV se persona en el ‘caso Nóos’ desde el grupo municipal en Valencia». El País, 22-02-2013.
  13. «Urdangarin se enfrenta en los juzgados de Palma a las acusaciones de Diego Torres». El País, 22-02-2013.
  14. «El vicealcalde de Valencia decidía sobre los contratos con Urdangarin». El País, 12-04-2014.
  15. «Alfonso Grau, vicealcalde de Valencia, declara como imputado en el 'caso Nóos'». Cadena Ser, 31-05-2014.
  16. «Grau solicita el sobreseimiento de la causa contra él por el ‘caso Nóos’». El País, 17-06-2014.
  17. «El juez de Nóos procesa a cuatro excargos de Camps y exculpa a Grau». El País, 25-06-2014.
  18. «PSPV recurre el sobreseimiento de Grau en la causa de Nóos». El País, 01-07-2014.

Vegeu tambéModifica