José Castro Aragón
José Castro Aragón (Còrdova, 20 de desembre de 1947) és un jutge andalús que ha desenvolupat bona part de la seva carrera judicial a Mallorca.
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 desembre 1947  (76 anys)Còrdova (Espanya) |
| Es coneix per | Instructor del Cas Palma Arena en el que s'imputà als ducs de Palma Iñaki Urdangarín i Cristina de Borbó |
| Activitat | |
| Ocupació | Jutge titular del Jutjat d'Instrucció núm. 3 de Palma |
| Activitat | 30 juliol 1976 - 19 desembre 2017 |
| Premis | |
| |
Trajectòria
modificaAbans de ser jutge va ser funcionari de presons.[1][2][3] Va ingressar a la carrera judicial l'any 1976 i passa per diferents destins com Dos Hermanas (Província de Sevilla), Arrecife (Lanzarote) o Sabadell,[1][4] fins que l'any 1985 arriba a Mallorca assignat a Magistratura de Treball -els actuals jutjats socials-.[5][6] Va passar cinc anys resolent assumptes relacionats amb conflictes laborals, fins que en 1990 va recalar en el Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, encara que durant un temps va haver de compaginar totes dues obligacions.[7] És el magistrat de Balears que més temps porta al capdavant d'un jutjat unipersonal.
En 1992 Castro es va estrenar en corrupció política amb el cas Calvià (un intent de suborn al regidor del PSOE José Miguel Campos per part del PP).[8] Va ser el primer a investigar la corrupció del desaparegut partit Unió Mallorquina.[8]
Va saltar a la fama per ser el jutge que va instruir la causa contra Jaume Matas, antic president del Govern de les Illes Balears.[9][10]
No adscrit a cap associació judicial, rep elogis per la seva proximitat i "el seu afany d'esbrinar la veritat", i crítiques pel seu estil populista i la seva forma d'instruir. Amb fama d'infatigable entre policies i guàrdies civils, el jutge Castro assisteix a registres a deshores, tant en el vesper del niu de drogues de Son Banya o per buscar una caixa forta al palauet de Jaume Matas la Nit de Nadal.
Al desembre de 2017, Castro es va jubilar, després de 44 anys de judicatura, 32 d'ells a Palma.[11]
Reconeixements
modificaL'any 2018 va rebre el premi Ramon Llull, per ser un referent en la lluita contra la corrupció.[12]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Castro, el azote de la corrupción que imputó por primera vez a miembros de la familia real. RTVE (4 de març de 2013).
- ↑ El magistrado al que la gente aplaude. El País (4 de març de 2012).
- ↑ José Castro Aragón, un juez famoso, muy a su pesar. La Voz de Galicia (3 de abril de 2013).
- ↑ José Castro, el 'azote' de Matas, El Mundo (31 de març de 2010).
- ↑ «José Castro, el heredero de Garzón» (en castellà). El Mundo, 23-02-2012. Arxivat de l'original el 23 de febrer 2014. [Consulta: 10 febrer 2014].
- ↑ «José Castro, un veterano juez con fama de inexorable y discreto» (en castellà). Diario de Mallorca, 03-04-2013. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2013. [Consulta: 10 febrer 2014].
- ↑ «José Castro, un juez veterano que no hace declaraciones» (en castellà). RTVE.es, 31-03-2010. Arxivat de l'original el 9 de gener 2012. [Consulta: 10 febrer 2014].
- ↑ 8,0 8,1 «Un juez que se estrenó con el "caso Calvià"» (en castellà). El País, 31-03-2010. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 10 febrer 2014].
- ↑ «José Castro, ¿ha nacido un nuevo juez estrella?» (en castellà). ABC, 05-04-2010. Arxivat de l'original el 19 de desembre 2013. [Consulta: 10 febrer 2014].
- ↑ «José Castro, el "azote" de Matas» (en castellà). El Mundo, 31-03-2010. Arxivat de l'original el 30 de gener 2014. [Consulta: 10 febrer 2014].
- ↑ «Se jubila José Castro, el juez que sentó a la infanta Cristina en el banquillo» (en castellà). Libertad Digital. [Consulta: 13 abril 2021].
- ↑ «El jutge Castro i el poeta Manel Marí, Premis Ramon Llull 2018». arabalears.cat, 09-02-2018. [Consulta: 13 abril 2021].