Peix sabre

espècie de peix

El sabre, cinturó, peix corretja, peix sabre, serp de mar, serra o serreta[2] (Lepidopus caudatus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels triquiúrids.[3] Es troba a l'Oceà Atlàntic oriental (des de França i la Mediterrània occidental[4][5][6][7] fins al Senegal, incloent-hi les illes Açores,[8] Madeira[9] i les Canàries, i, també, des de Namíbia[10] fins a Sud-àfrica), el sud de l'Índic, el Pacífic sud-occidental (Austràlia -des de Nova Gal·les del Sud fins al sud d'Austràlia Occidental-[11] i Nova Zelanda[12][13][14][15]) , i el Pacífic sud-oriental (Perú).[16][17]

Infotaula d'ésser viuPeix sabre
Lepidopus caudatus Modifica el valor a Wikidata
Drawing of Lepidopus caudatus from The Royal Natural History (1896).jpg
Il·lustració del 1896 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN198721 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScombriformes
FamíliaTrichiuridae
GènereLepidopus
EspècieLepidopus caudatus Modifica el valor a Wikidata
Euphrasén, 1788
Nomenclatura
Sinònims
  • Lepidopus argenteus (Bonnaterre, 1788)
  • Lepidopus gouanianus (Lacépède, 1800)
  • Lepidopus lex (Phillipps, 1932)
  • Lepidopus peronii (Risso, 1810)
  • Lepidopus xantusi (Goode & Bean, 1896)
  • Scarcina argyrea (Rafinesque, 1810)
  • Trichiurus caudatus (Euphrasen, 1788)
  • Trichiurus ensiformis (Vandelli, 1797)
  • Trichiurus gladius (Holten, 1802)
  • Vandellius lusitanicus (Shaw, 1803)
  • Ziphotheca tetradens (Montagu, 1811)[1]

Pot arribar a fer 210 cm de llargària màxima (normalment en fa 117) i 8.000 g de pes. Té el cos platejat amb les aletes pelvianes molt petites. Té entre 98-110 radis tous a l'aleta dorsal i dues espines i 59-66 radis tous a l'anal; i 105-114 vèrtebres.[17][18][19]

És un peix marí, bentopelàgic i oceanòdrom[20] que viu entre 42 i 620 m de fondària (normalment, entre 100 i 300) sobre fons fangosos i sorrencs de la plataforma continental i del talús continental superior.[17][21][22] Les larves[23] i els ous són pelàgics.[24][25][26] Menja crustacis i calamars i peixos petits.[27] És depredat per Merluccius capensis (a Sud-àfrica),[28] Merluccius paradoxus (Namíbia), Pterogymnus laniarius (Sud-àfrica),[29] el sorell blancal (Trachurus mediterraneus),[30] el congre (Conger conger) (illes Açores), la llampuga (Coryphaena hippurus) (Espanya),[31]Macruronus novaezelandiae (Austràlia),[32] els lluços (Merluccius merluccius) (Portugal), Merluccius senegalensis (Senegal), el peix espasa (Xiphias gladius),[33] l'os marí afroaustralià (Arctocephalus pusillus sbsp. pusillus) (Sud-àfrica),[34] la clavellada (Raja clavata), Raja wallacei, el peix martell (Sphyrna zygaena) (Sud-àfrica),[35] l'agullat (Squalus acanthias), Squalus megalops i el caçó (Galeorhinus galeus) -illes Açores-.[36][37][38][39][40][41] És inofensiu per als humans.[17]

ReferènciesModifica

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. «Peix sabre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  5. Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6): 981-988
  6. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  7. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  8. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  9. Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón
  10. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  11. May, J.L. i J.G.H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p.
  12. Roberts, C.D., 1991. Fishes of the Chatham Islands, New Zealand: a trawl survey and summary of the ichthyofauna. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 25(1):1-19.
  13. Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
  14. Beentjes, P., B. Bull, R.J. Hurst i N.W. Bagley, 2002. Demersal fish assemblages along the continental shelf and upper slope of the east coast of the South Island, New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 36:197-223.
  15. Armitage, R.O., D.A. Payne, G.J. Lockley, H.M. Currie, R.L. Colban, B.G. Lamb i L.J. Paul (eds.), 1994. Guide book to New Zealand commercial fish species. Edició revisada. New Zealand Fishing Industry Board, Wellington, Nova Zelanda, 216 p.
  16. Chirichigno, N.F., 1974. Clave para identificar los peces marinos del Perú. Inf. Inst. Mar Perú (44):387 p.
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 FishBase (anglès)
  18. Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae and Trichiuridae). An annotated and illustrated catalogue of the snake mackerels, snoeks, escolars, gemfishes, sackfishes, domine, oilfish,. cutlassfishes, scabbardfishes, hairtails, and frostfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(15):136 p.
  19. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p
  20. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  21. Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993.
  22. Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.
  23. Giovanardi, O. i M. Romanelli, 1990. Preliminary observations on the seasonal presence of teleostean larvae in the Tyrrhenian Sea. Rapp. Comm. Int. Mer Méditerr. 32(1):303.
  24. Parin, N.V., 1986. Trichiuridae. P. 976-980. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
  25. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  26. Tuset, V.M., J.A. González, J.I. Santana, A. Moreno-Lopez i M.M. Garcia-Diaz, 2006. Reproductive pattern and growth in Lepidopus caudatus (Osteichthyes, Trichiuridae) from the Canary Islands (Eastern-Central Atlantic). Electronic Journal of ichthyology 1:26-37.
  27. Parin, N.V., 1986. Trichiuridae. P. 976-980.
  28. Pillar, S.C. i I.S. Wilkinson, 1995. The diet of cape hake Merluccius capensis on the south coast of South Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 15:225-239.
  29. Booth, A.J. i C.D. Buxton, 1997. The biology of the panga, Pterogymnus laniarius (Teleostei: Sparidae), on the Agulhas Bank, South Africa. Environ. Biol. Fish. 49(2):207-226.
  30. Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
  31. Massutí, E., S. Deudero, P. Sánchez i B. Morales-Nin, 1998. Diet and feeding of dolphin (Coryphaena hippurus) in western Mediterranean waters. Bull. Mar. Sci. 63(2):329-341.
  32. Bulman, C.M. i S.J.M. Blaber, 1986. Feeding ecology of Macruronus novaezelandiae (Hector) (Teleostei: Merlucciidae) in south-eastern Australia. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 37:621-639.
  33. Cavaliere, A., 1963. Studi sulla biologica di Xiphias gladius L. Nota II. Boll. Pesca Piscic. Idrobiol. 18:143-170. (Transl. Fish. Res. Board Can. Trans. Ser. 2298).
  34. David, J.H.M., 1987. Diet of the South African fur seal (1974-1985) and an assessment of competition with fisheries in Southern Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:693-713.
  35. Smale, M.J., 1991. Occurence and feeding of three shark species, Carcharinus brachyurus, Carcharinus obscurus and Sphyrna zygaena, on the eastern Cape coast of South Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 11:31-42
  36. FishBase (anglès)
  37. Ebert, D.A., L.J.V. Compagno i P.D. Cowley, 1992. A preliminary investigation of the feeding ecology of squaloid sharks off the west coast of southern Africa. S. Afr. J. mar Sci. 12:601-609.
  38. Martos, A.R. i L.F. Peralta, 1995. Biology and fisheries of north-west African hakes (Merluccius merluccius, Merluccius senegalensis and Merluccius polli). p. 89-124. A: J. Alheit i T.J. Pitcher (eds.). Hake: Biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres. 478 p.
  39. Morato, T., E. Solà, M.P. Grós i G. Menezes, 2003. Diets of thornback ray (Raja clavata) and tope shark (Galeorhinus galeus) in the bottom longline fishery of the Azores, Northeastern Atlantic. Fish Bull. 101:590-602.
  40. Punt, A.E., R.W. Leslie i S.E. du Plessis, 1992. Estimation of the annual consumption of food by Cape hake Merluccius capensis and Merluccius paradoxus off the South African west coast. S. Afr. J. Mar. Sci. 12:611-634.
  41. Roel, R.A. i E. Macpherson, 1988. Feeding of Merluccius capensis and Merluccius paradoxus off Namibia. S. Afr. J. Mar. Sci. 6:227-243.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peix sabre