Península de Nicoya

accident geogràfic de Costa Rica

La península de Nicoya és una península de Costa Rica, la més gran del país, banyada per l'oceà Pacífic, limitada pel golf de Papagai al nord i el de Nicoya al sud. En les seves costes s'alternen platges de fines i grises sorres, penya-segats, plataformes d'abrasió, caps, illes, golfs, badies, esteros i rius, les aigües dels quals descendeixen drenant pujols de roques sedimentàries i volcàniques. Predomina un paisatge de densa vegetació tropical, conseqüència d'un clima càlid i subhumit. Es troben en ella algunes de les més aïllades i belles platges, per la qual cosa és una de les destinacions turístiques més populars. Aquí es troben el parc nacional Barra Honda i el parc nacional marí Les Baulas.

Plantilla:Infotaula indretPenínsula de Nicoya
Imatge
Tipuspenínsula Modifica el valor a Wikidata
Part dezona blava Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaprovíncia de Guanacaste (Costa Rica) Modifica el valor a Wikidata
Map
 10° 00′ N, 85° 25′ O / 10°N,85.42°O / 10; -85.42
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud466 m Modifica el valor a Wikidata

Toponímia

modifica

El nom Nicoya era el nom del monarca que regnava a Nicoya a l'arribada dels espanyols en 1520 i sembla provenir de les paraules Nicúa i Necoclau o Necocyanh (del náhuatl). Aquest últim sembla significar península doncs, necoc significa a banda i banda, d'una i una altra part; yauh, la seva aigua, d'i, adjectiu possessiu de la tercera persona i de auh, atl o lau és aigua o mar; és a dir necociatl, Necoyauh, Nicoya, que significa país amb aigua en tots dos costats.[1]

Història

modifica

La península de Nicoya va començar a formar-se en el període Cretàcic superior, fa uns 80 milions d'anys, sent la primera terra emergida del mar una petita illa en el que actualment és Cap Velas (es considera a aquest territori el més vell de tota Costa Rica).[2] Durant l'Eocè, fa 53 milions d'anys, l'illa havia crescut, ocupant des de Cap Velas a Sàmara, i de Ostional a Nicoya.

Fa aproximadament de 11 a 16 milions d'anys, entre els períodes Terciari superior i Miocè mitjà, hi havia a l'actual territori de Guanacaste 2 illes, que corresponien respectivament a la península de Santa Elena, i gairebé la totalitat de la península de Nicoya, excepte Cabo Blanco, Jicaral, Bajo Negro i Curú.[3]

Gairebé la totalitat del territori de Guanacaste era terra ferma per al Pliocè (1,5 a 5,3 milions d'anys), excepte platja Panamà i cap Blanco, i començava a annexionar-se a la resta de Costa Rica, fa uns 3 milions d'anys.[3] Durant aquest període van aparèixer els primers mamífers (rosegadors i depredadors petits). La fusió amb el territori continental va significar el pas d'alguns mamífers meridionals cap a la península, que no van poder competir amb els provinents del nord, excepte algunes espècies com la guineu pelón, la guatuza, el tepezcuintle, els micos i els cavalls. L'Edat de Gel va descendir les temperatures a una mitjana de 20 i 23 °C, la qual cosa va permetre un descens del nivell del mar i l'aparició del Golf de Nicoya. Això va permetre l'aparició d'espècies de flora com els mangles, higuerones, Conocarpus, Alchornea i Anachardium, falgueres arborescentes (Cnemidaria, Cyathea), arbustivos i herbacis (Polypodiales, Pteridaceae).[4]

L'elevació de la serralada Volcànica de Guanacaste (Plistocè) va provocar canvis en el clima i la vegetació, que es van tornar similars als actuals. Van aparèixer grans mamífers similars a elefants (Gomphotherium, Cuvieronius, Haplomastodon), gliptodons, megateris, milodonts i saínos (Tayassuidae).[5]

Referències

modifica