Pensament obert
El pensament obert és un corrent de pensament que advoca a l'adopció de models oberts tant en el disseny, producció, edició, distribució, com a la pràctica de qualsevol procés creatiu.
El pensament obert estimula la creativitat i identifica estratègies per ampliar l'enfocament davant la resolució de problemes, emprant l'anàlisi crítica i tenint en compte diferents punts de vista. Es tracta d'una disciplina sempre hipotètica, provisional, millorable, corregible, o canviable. El sentit obert del mètode, genera sempre solucions distribuïdes. La seva antítesi és el pensament únic, que obeeix a un model tancat, centralitzat, unidireccional, no participatiu, on la solució parteix d'un únic punt de vista o el pensament tancat, només accessible als qui paguen.[1]
El concepte és una emanació de les teories sobre una societat oberta d'Henri Bergson (1859-1941) quan va desenvolupar el tema de la moral oberta i la moral tancada en la seva obra Les Deux Sources de la morale et de la religion (Les dues fonts de la moral i de la religió)[2] i Karl Popper en la seva obra La societat oberta i els seus enemics del 1947.[3] Van fomentar models epistemològics i econòmics que comprometin la llibertat d'ús, compartició, col·laboració, la inclusió.[4] Es distingeix igualment del pensament dual al qual la resposta ha de ser sí o no, en excloure a priori la possibilitat de qualsevol alternativa per descobrir.[5] En la seva epistemologia el pensament obert aplica el principi que tota ciència és provisional, sotmesa al resultat de recerques i descobertes noves, i així diferent de sistemes tancats o dogmàtics que aspiren a formular respostes definitives.
Unes generacions més tard, aquestes idees van continuar amb l'adveniment de les noves tecnologies, els successors de Bergson i Popper van afegir obres, eines, tecnologies i formats per models de codi obert, amb l'argument que així beneficien a tothom i que contribueixen a la creació i manteniment de la societat del coneixement. «Reconeixem plenament que les tecnologies culturals disten molt de ser neutrals i que són el resultat de processos socials i relacions de poder. Com totes les tecnologies, es desenvolupen en última instància, en interès dels beneficis industrials i corporatius, i rares vegades en el nom de la major participació de la comunitat de l'autonomia creativa.» [6] El pensament obert comença a identificar-se a partir de diferents moviments com el programari lliure de codi obert, el moviment de la cultura lliure. L'èxit del programari lliure, així com l'accés obert han permès que es comenci a aplicar a altres activitats i disciplines com la cultura lliure, educació 2.0, la política (democràcia participativa) o l'economia (economia oberta).
En l'àmbit català, es van organitzar des del 1990 a la comarca d'Osona l'anual «Fòrum de Debat»[7] i el 2004 «I Jornades de pensament obert i cultura de la pau».[8]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Beltrán Llera, Jesús; Bueno Alvarez, José Antonio. «El procesos psíquic creador y los factores que intervienen en él». A: Psicología de la Educación (en castellà). Ed. Macombo, 1995, p. 106. ISBN 9788426710338.
- ↑ Les deux sources de la morale et de la religion. París: Félix Alcan, 1937.
- ↑ The Open Society and Its Enemies (en anglès). Routledge, 1947. ISBN 978-0-691-15813-6.
- ↑ O'Hear, Anthony. «Questions for the Open Society». A: Philip Catton & Graham Macdonald (eds). Karl Popper: Critical Appraisals (en anglès). Psychology Press, 2004, p. 189-202. ISBN 9780415319706.
- ↑ Vinyamata i Camp, Eduard. La Conflictologia. Editoria Universitat Oberta de Catalunya, 2007, p. 20-21. ISBN 9788497886543.
- ↑ Penley, Constance; Ross, Andrew. Technoculture. volum 3 de Cultural politics. University of Minnesoata Press, 1991, p. xvii. ISBN 9780816619306.
- ↑ M, Mirela «Fòrum contra el pensament únic». Osona Comarca, 09-11-2006 [Consulta: 3 gener 2016].
- ↑ AJT «Gran èxit de les I Jornades de Pensament Obert i de la Cultura de la Pau que ha organitzat Ethnos a Sitges». Eix Diari, 22-03-2007.
Enllaços externs
modifica- Couros, Alec. «Open Thinking Wiki». Arxivat de l'original el 2012-01-03. [Consulta: 5 agost 2013].
- «Fòrum de Debats».
- «Intervista a Joan Brugués a l'ocasió del 25è anniversari del Fòrum de Debats». La 9, 2015. Arxivat de l'original el 2016-01-16. [Consulta: 3 gener 2016].