Pensat i Fet

revista cultural ja desapareguda en valencià

Pensat i Fet fou una revista fallera editada a València entre els anys 1912 i 1972. Va estar creada originàriament pel Grup 'Pensat i Fet', format per Francesc Ramil, Ricard Sanmartín Bargues i Josep Maria Esteve.[1]

Infotaula de publicacions periòdiquesPensat i Fet
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1912 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització1972 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióValència Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
La Falla de l'Ajuntament de 2012 estava dedicada a la revista.

El primer número és del 1912 (19 de març) i es publicà fins al 1972, interrompuda durant els anys de guerra, doncs entre 1937 i 1939 molt poques falles foren plantades. El 1923 tenia una tirada de 20.000 exemplars. La seua fidelitat a la llengua dels valencians es concretava en el conreu de l'idioma seguint criteris de depuració ortogràfica i superació literària. No caigué mai en el bilingüisme, de fet el 1945 va optar per publicar en vers tota ella per desafiar la prohibició franquista d'incloure prosa en valencià; el 1946 va preferir no sortir als quioscos abans que aparèixer amb alguns textos en castellà;i a les seues pàgines va saber aglutinar des de Joan Fuster i Carles Salvador fins a Xavier Casp i Miquel Adlert.[2][3]

L'any 1940 hi col·laboraren entre altres: Xavier Casp, Josep Monmeneu (president de Lo Rat Penat), Vicent Casp i Verger, Miquel Adlert Noguerol i Eduard L. Chavarri.[3]

El valor cultural de la revista Pensat i Fet es deu al bon fer de combinar la cultura, l'humor, la sàtira i les falles donant lloc a un producte de qualitat que connectà amb un públic que gaudia amb els continguts de les Falles, que es convertiran en la festa més representativa de la ciutat de València.[1][4]

Fou recuperada l'any 1995 per l'editor Eliseu Climent.[3]

Des de 1995 Edicions del País Valencià edita cada any un número del Pensat i Fet i de la Traca, el suplement satíric que sempre acompanya la revista.

L'any 2006, de la mà del nou coordinador Jaume Monzó, Pensat i Fet emprengué un nou rumb, esdevenint una revista d'actualitat fallera.

En 2009 però, es va deixar d'editar a causa de la crisi econòmica.

El 2012, es complí el centenari de la publicació el 1912 del primer número de la revista Pensat i Fet, considerada un referent cultural en la història de les falles de València, açò dugué l'Associació d'Estudis Fallers i Faximil Edicions Digitals ha procedit a la digitalització completa de larevista en la seva primera època, és a dir, fins a l'any 1972, i el treball durà també un estudi introductori.[4][3]

L'Ajuntament de València, en les falles de 2012 feu homenatge al centenari de la revista que ha passat a la història per la seua defensa del valencià en el franquisme, per unes Falles més crítiques que estètiques i per apropar la cultura a la festa.[2][5]

Referències

modifica