Pep Musté i Nogué
Josep «Pep» Musté i Nogué (Sant Quirze de Besora, 8 d'agost de 1957) és un pagès i lluitador independentista català.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 agost 1957  (66 anys)Sant Quirze de Besora (Osona) |
| Activitat | |
| Ocupació | pagès, activista polític, escriptor |
| Partit | Candidatura d'Unitat Popular |
| Membre de | Terra Lliure (1989–1995) |
Biografia modifica
Fill de treballadors del tèxtil en una fàbrica de Sant Quirze de Besora, Musté va estudiar al col·legi del poble fins als vuits anys que va anar intern a l'escola Salesians de Ripoll, fins als setze anys. Després va anar a fer el COU a Vic, però ho va deixar perquè ja treballava de comptable en una empresa de la seva vila natal. Va prendre consciència política quan Enron va pretendre extreure urani de l'Esquirol.[1]
Va ser dinamitzador dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i fundador, el 1984, del Moviment de Defensa de la Terra a la comarca d'Osona conjuntament amb Albert Anglada i Jordi Fàbrega.[2]
Durant la ràtzia de l'Operació Garzón de 1992 un mes abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, va ser detingut i torturat amb electroxocs a les extremitats,[3] i acusat finalment de ser el màxim responsable de l'aparell logístic de Terra Lliure durant la darrera etapa de l'organització armada.[4] Amb tot, va ser condemnat a 140 anys de presó en diferents judicis, fet que el converteix en l'independentista amb la condemna més llarga de la història. Va sortir en llibertat el 1996 beneficiat per l'indult col·lectiu a nombrosos independentistes. Actualment forma part de la Candidatura d'Unitat Popular de Montesquiu.[5]
El 29 de gener de 2023, unes dos-centes persones van concentra-se a la Plaça Major de Vic, en el mateix lloc on durant anys van mantenir una parada al mercat setmanal, en un acte d'homenatge a Pep Musté i la seva companya Teresa Putellas, com a «els primers referents polítics» de tota una generació i en reconeixement de llur trajectòria de dècades i compromís social i polític.[6]
Obra publicada modifica
- Terra Lliure: punt de partida (1979-1995). Una biografia autoritzada. Barcelona: Edicions del 1979, 2012. ISBN 978-84-940126-0-0.[7]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Barnils, Andreu. «A Terra Lliure mai vam plantejar-nos assassinar». Vilaweb, 31-01-2023. [Consulta: 1r febrer 2023].
- ↑ «Commemoració dels 30 anys "d'estratègia independentista"». L'Accent, 19-06-2009. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Tant se me'n fot què li ha passat a Garzón, hauria volgut que el condemnés Estrasburg». Diari de Girona, 20-07-2012.
- ↑ «Terra Lliure va néixer per conscienciar la gent que tenim dret a decidir com a poble». El 9 Nou, 21-12-2012. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Pep Musté recorda l'operació Garzón 25 anys després». El 9 Nou, 06-07-2017. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ Fiter, Carles. «Homenatge de Pep Musté i Teresa Putellas». El 9 Nou, 31-01-2023. [Consulta: 1r febrer 2023].
- ↑ «Sense Terra Lliure segurament no existiria l'Esquerra Independentista actual». Llibertat.cat, 27-05-2012. [Consulta: 8 abril 2021].