Pepa Plana

Actriu i pallassa catalana

Pepa Plana (Valls, 2 de maig de 1965) és una actriu i pallassa catalana.[1] Ha estat directora del Festival Internacional de Pallasses d'Andorra i un referent internacional com a clown femenina. És fundadora del grup Pretèrit Perfecte.[2]

Infotaula de personaPepa Plana
2014 Premis Nacionals Cultura 2874 resize.jpg
Pepa Plana (2014)
Biografia
NaixementPepa Plana i Llort
2 de maig de 1965 (1965-05-02) (55 anys)
Valls, Catalunya
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióPallassa, humorista i actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1990 Modifica el valor a Wikidata –

Lloc webpepaplana.cat
IMDB: nm2170150 Youtube: UCIfm8xfU_iR1jL8cTTodstA Modifica els identificadors a Wikidata

TrajectòriaModifica

Pepa Plana es llicencià en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona l'any 1989. El 1998 va crear el seu primer espectacle en solitari, De Pe a Pa, que va estrenar a la Fira de Tàrrega, i després va portar la Sala Muntaner de Barcelona durant vuit mesos. Aquell mateix any aconsegueix el Premi Aplaudiment FAD (1999).[3]

Amb Giulietta (2000), va guanyar la menció d'honor al IX Festival de Pallassos de Cornellà de Llobregat, on ja mostrava el seu estil amable, tan personal, i les seves posades en escena acurades i elegants. El 2004 estrena dos espectacles: Hatzàrdia i L'atzar. El segon és una versió reduïda del primer, pensada per a espais més petits. El 2010 estrena Penèlope al Festival Pallassòdrom de Vila-seca (Tarragona), una obra dirigida per la prestigiosa pallassa Nola Rae.[4] Després d’Èxode (2011), en què ha compartit escena amb Joan Montanyès ‘Monti’ i Joan Valentí ‘Nan’, per explicar la duresa de les grans migracions per motius polítics i econòmics, marxa a Mont-real i col·labora durant una temporada amb el Cirque du Soleil. Durant el 2012 actua en el seu espectacle Amaluna. En tornar, presenta Despistats (2014), un espectacle de pallassos de carrer amb Toti Toronell. Al 2016 estrena al Festival Grec Paradís pintat.[5] I el 2017 presenta Suite, un nou espectacle de carrer que gira pels principals festivals d’estiu.

Més enllà de la qualitat dels seus espectacles, i de l'acurada producció que els caracteritza, Pepa Plana representa un pas important en el món dels pallassos: la incorporació valenta i decidida d'un humor femení i la seva capacitat per capgirar la percepció habitual de les coses, pròpia dels estereotips de gènere.[6][7]

El Festival Internacional de PallassesModifica

Pepa Plana va crear, juntament amb Tortell Poltrona, el Festival Internacional de Pallasses d’Andorra, únic aleshores, que aviat esdevingué un referent i un model arreu del món. Plana ha estat sempre al capdavant de la direcció artística d'aquest festival, que ha tingut una periodicitat bianual i s'ha celebrat des de 2001 i fins al 2009, en què deixà de convocar-se per la crisi econòmica. A partir de 2018 el Comú d'Andorra la Vella recupera l'esdeveniment i el festival es torna a celebrar en un format més breu, una periodicitat anual i la mateixa direcció artística de Pepa Plana.[8][9]

EspectaclesModifica

  • 1998: De Pe a Pa
  • 2000: Giulietta
  • 2004: Hatzàrdia
  • 2004: L'atzar
  • 2010: Penèlope
  • 2011: Èxode
  • 2014: Despistats
  • 2016: Paradís pintat
  • 2017: Suite
  • 2018: Veus que no veus[6]

ReconeixementModifica

  • Premi Aplaudiment FAD (1999): «per la seva habilitat de pertorbar l'ordre establert amb el seu espectable De Pe a Pa, bombardejant el món amb preguntes impertinents i a la vegada insidiosament pertinents».[3]
  • Premi Nacional de Cultura (2014)[2] «per la seva singularitat com a pallassa catalana de trajectòria consolidada en l'àmbit nacional i internacional […], encarna la dona pallassa, l'univers de les dones en clau d'humor femení en un circ sovint del tot masculí.»[10]
  • Premi Cultura 2019 de l’Associació de Premsa Periòdica en Català (APPEC), «per la seva contribució a la visualització de les pallasses[...] La seva àmplia trajectòria ha fet que sigui la pallassa catalana més reconeguda arreu».[11]
  • Premi Zirkòlika de Circ de Catalunya, X edició (2019), ha premiat Veus que no Veus com a millor espectacle de pallassos, per l’estètica i posada en escena, l’alt nivell de la tècnica còmica, i «per recuperar les entrades clàssiques dels pallassos de pista, però amb una lúcida mirada femenina».[12]

ReferènciesModifica

  1. «Pepa Plana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Navarro, Alex. «Pepa Plana (Catalunya, España)» (en castellà). Clowns hoy. [Consulta: 25 maig 2014].
  3. 3,0 3,1 Extret del raport dels jurats: Premis FAD Sebastià Gasch d'Arts parateatrals.
  4. Muñoz, José A «Pepa Plana arma la de Troya» (en castellà). Revista de letras, 11 maig 2010 (2010-05-11) [Consulta: 25 maig 2014].
  5. «Pepa Plana». Barcelona Districte Cultural. [Consulta: gener 2020].
  6. 6,0 6,1 Sanfeliu, Mariona. «La Pepa Plana parla clar». Núvol. L'apuntador, 23-12-2019. [Consulta: gener 2020].
  7. Fornós, Sílvia «Pepa Plana: «Les pallasses volem ser vistes»». Diari de Tarragona, 27-12-2019.
  8. «Festival Internacional de Pallasses 2018. Les pallasses tornen a treure el nas a Andorra!». Comú d'Andorra la Vella. Festival Internacional de pallasses d'Andorra la Vella, maig 2018. [Consulta: gener 2020].
  9. «El Festival Internacional de Pallasses 2019 fa una aposta per l’humor i els duos». Comú. Andorra la Vella, 09-04-2019. [Consulta: gener 2020].
  10. «Pepa Plana». Premis Nacionals de Cultura 2014. Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. [Consulta: 25 maig 2014].
  11. «La pallassa vallenca Pepa Plana rep el premi Cultura de l'Associació Periòdica de Premsa en Català». Tarragona digital, 28-06-2019.
  12. «Cia. Pepa Plana, Ino Kollektiv i Slow Olou, entre els guanyadors dels X Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya». Zirkòlika, 19-12-2019. [Consulta: gener 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pepa Plana