Estil sever

(S'ha redirigit des de: Període sever)

L'estil sever o estil arcaic final és l'estil d'escultura grega corresponent a la primera meitat del segle v aC, que marca la ruptura entre les formes canòniques de l'estil arcaic anterior i la transició al període clàssic. Va ser un estil internacional a les polis de l'Hèl·lade i va abastar, com a gèneres, l'escultura en bronze de silueta rodona, esteles i relleus arquitectònics. Hom considera que les metopes del temple de Zeus a Olímpia són la culminació de l'estil sever.

Els guerrers de Riace, un exemple d'escultures d'estil sever

El terme va ser encunyat per primera vegada l'any 1837, per l'alemany Gustav Kramer a la seva obra Über den Styl und die Herkunft der bemahlten griechischen Thongefasse, per a referir-se a la primera generació de pintors de la ceràmica de figures vermelles, però des de 1937, amb l'estudi de Vagn Poulsen Der strenge stil, el terme s'associa gairebé exclusivament a l'escultura.

Característiques generals

modifica

El període sever pren el nom del seu tret més característic, que és la simplificació i eliminació de la decoració arcaica, que multiplicava detalls i fraccionava cada peça de roba en diversos estampats. L'estil sever, al contrari, posa l'èmfasi en pocs elements retinguts.[1]

Aquest estil es caracteritza per un ús predominant del bronze com a material, l'interès a expressar el moviment i l'emoció i una certa simplicitat o severitat -d'on li ve el nom- facial i de la roba. Els rostres de l'escultura d'estil sever tenen la barbeta més ampla i arrodonida i els ulls adquireixen volum. Les parpelles superiors apareixen ara gruixudes i lleument caigudes. Apareix, respecte a l'estil arcaic, el llagrimall. La roba també es torna, respecte a l'anterior període arcaic, més pesada, el tipus de túniques canvia de dòric a jònic, seguint la moda del moment, i la manera particular de tractar els plecs de la roba, en l'estil sever, perd tota la seva lleugeresa i finor, i passa a tenir l'aspecte de ferro corrugat. El tema també canvia, el bàsic kouros - o kore - arcaic es transforma, o bé, en home, amb cabell curt, o bé en Apol·lo, amb cabell curt, els atributs que li són propis i una certa grandesa.[1]

El pes de les dues cames ja no està forçadament repartit entre elles, tot i que encara no s'ha desenvolupat la tècnica per a fer-les recolzar en un sol peu. Això es plasma en, per exemple, un costat del maluc més amunt de l'altre, que comporta el plec d'un genoll o un peu amb el taló desenganxat del terra, o un costat del maluc més endavant que l'altre, en per exemple una camada o pas llarg, en el fet que el tronc de la figura no es troba al mig exacte dels dos peus o en el fet que un dels peus té el taló desenganxat del terra.

El bronze es fon i se li dona forma, per parts, utilitzant la tècnica de la cera perduda amb un motlle per a cada part. Els braços, per exemple, es fan per separat del cos als Guerrers de Riace, el Déu del cap Artemísion i l'Auriga de Delfos. Després s'uneixen les peces per soldadura. Alguns elements decoratius i del rostre es cobreixen d'altres metalls o materials (vidre, pedra, ivori) per a donar color, típicament les pestanyes, els ulls, els llavis (sovint amb coure vermell), les dents (amb argent), etc.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 The Severe Style in Greek Sculpture, pàgs. 8-11, de B. Sismondo Ridgway, Ed. Princeton, any 1970 (anglès)