Pere Antoni Pons i Tortella
poeta català
Pere Antoni Pons i Tortella (Campanet, 1980) és un filòleg, escriptor i periodista català.[1] És llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona.[2] És col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació com Última Hora, Ara, El Temps o Serra d'Or.[3][4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1980  (42/43 anys)Campanet (Illes Balears) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, poeta |
| Família | |
| Pare | Damià Pons i Pons |
Premis | |
Obra publicada Modifica
Poesia Modifica
- El verí dels àngels (1999). Palma: Lleonard Muntaner ("La Butzeta", 2).
- El fibló i la festa (2003). Pròleg de Melcior Comes. Lleida: Pagès Editors ("Biblioteca de la Suda", 63).
- Fervor tan fosc (2007). Il·lustracions de J. M. Menéndez Rojas. Muro: Ensiola Editorial ("Ensiola Poesia", 4).
- Ofèlia en flames (Leftovers) (2011). Dibuixos de Bartomeu Pons Capó. Palma: Glop ("Papers de Sa Punta Grossa", 4).
- Fruites mortes (2017). Textos de Pere Antoni Pons. Pintures i escultures d'Andreu Maimó. Fotografies de Jean Marie del Moral. Muro: Ensiola Editorial ("Ensiola Arts").
- Aquí, on passa tot (2017). Alzira: Bromera ("Bromera poesia").[5]
- Canvi de guàrdia (2019). Barcelona: Viena Edicions ("Poesia", 228).
- Dilema d'energies (2022). Muero: Ensiola, 2022.
Novel·la Modifica
- La felicitat dels dies tristos (2010). Barcelona: Editorial Empúries ("Narrativa", 368).
- Tots els dimonis són aquí (2011). Barcelona: Editorial Empúries ("Narrativa", 373).
- Si t'hi atreveixes (2014). Barcelona: Editorial Empúries ("Narrativa", 460).[6]
Llibres d'entrevistes Modifica
- Els alens del verb (Converses amb escriptors) (2004)
- Tot són veus, tot són mons. Entrevistes amb escriptors i intel·lectuals catalans (2009)
- La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira (2009)
- Damià Ferrà-Ponç: cap al futur per la ruta de les arrels (2012)
- Guillem Frontera: paisatge canviant amb figura inquieta (2017). Palma: Lleonard Muntaner Editor ("En Diàleg", 19). 286 p.
- Conversaciones con Jean Marie del Moral (2018). Muro: Ensiola Editorial ("La viña", 4). 133 p.
Assaig i reportatge Modifica
- Qui no mereix una pallissa (2005) [Juntament amb Melcior Comes, Jordi Rourera i Josep Pedrals]. Pròleg de Baltasar Porcel. Barcelona: L'Esfera dels Llibres ("Biblioteca d'Actualitat"). 212 p.
- Quatre històries entre Mallorca i el món (2017), Muro: Ensiola Editorial ("Avinents", 12). 114 p.
Retrat literari
- Un arxipèlag radiant [Simó Andreu, Erwin Bechtold, Pilar Benejam, Maria del Mar Bonet, Anthony Bonner, Guillem Frontera, Isidor Marí, Josep Massot i Muntaner, Biel Mesquuida, Antoni Parera Fons, Joan Pons, Ponç Pons, Carme Riera, Fina salord, Sebastià Taltavull, Andreu Terrades, Elías Torres, Rafael Tur Costa] (2019). Fotografies de Jean Marie del Moral. Muro: Ensiola ("Ensiola Testimoni", 13). 346 p.
- Andreu Maimó. Un home que pinta (2021). Fotografies de Jean Marie del Moral. Muro: Ensiola Editorial ("Ensiola Arts"). 231 p.
Versions Modifica
- Ramon Llull: Accidents d'amor (2016). Versió i introducció de Pere Antoni Pons. Barcelona: Fundació Carulla / Editorial Barcino ("Tast de clàssics", 10). 68 p.
Traduccions de la seva obra a altres idiomes Modifica
Narrativa
- Alle duivels zijn hier [Tots els dimonis són aquí] (2012). Traducció al neerlandès d'Helena Overkleeft. Països Baixos: Zirimiri Press.
Prosa de no ficció
- Andreu Maimó, a man who paints (2021). Fotografies de Jean Marie del Moral. Traducció a l'anglès d'Anna Crowe. Muro: Ensiola Editorial ("Ensiola Arts").
Referències Modifica
- ↑ «Pere Antoni Pons». Poeteca. [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ «Pere Antoni Pons». BCulture. Institut d'Estudis Baleàrics, Govern de les Illes Balears, 2018?. [Consulta: 5 juliol 2022].
- ↑ Furest, Gerard. «Pere Antoni Pons: “Si ens han de guanyar, que sigui perquè són més forts, però no perquè nosaltres som més covards i idiotes”», 12-01-2022. [Consulta: 4 setembre 2022].
- ↑ «Pere Antoni Pons es proclama guanyador de la segona edició de l'Hiperbòlic de Periodisme». dBalears, 24-02-2007 [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ «València vol impulsar els seus tradicionals premis literaris». Levante, 21-04-2017 [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ Nopca, Jordi. «Pere Antoni Pons: “Tenim esperança, però no expectatives”», 07-06-2014. [Consulta: 7 febrer 2021].