Premis literaris Ciutat de València
Els Premis literaris Ciutat de València són uns premis literaris convocats per primera vegada l'any 1982 com a premis literaris Ciutat de València de l'Editorial Prometeo, i que a partir de l'any 1984 la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València va assumir-ne l'organització i va ampliar els premis en metàl·lic. Combinen diverses modalitats com ara narrativa, poesia, teatre i assaig, tant en valencià com en castellà.[1]
Tipus | premi literari grup de premis | ||
---|---|---|---|
Epònim | València | ||
Vigència | 1982 - | ||
Freqüència | anual | ||
Localització | València | ||
Estat | Espanya | ||
Conferit per | Ajuntament de València | ||
Alternant-se cada any en la combinació gènere i idioma, corresponent la convocatòria de 2015 a poesia en castellà i narrativa en valencià.[2][3]
Tenen una dotació econòmica que ha variat segons l'edició i categoria. Per exemple, l'edició de 2015 la dotació econòmica del premi de narrativa era de 12.000 euros i de 8.000 euros para el de poesia, així com la publicació del text per part de l'Ajuntament, a més d'una estatueta original de l'escultor Miquel Navarro.[1]
Modalitats
modificaTé diverses modalitats:[4]
- Premi de Narrativa en valencià Isabel de Villena (abans anomenat Constantí Llombart)
- Premi de Narrativa en castellà Vicente Blasco Ibáñez
- Premi de Poesia en valencià María Beneyto (abans anomenat Roís de Corella)
- Premi de Poesia en castellà Juan Gil-Albert
- Premi de Teatre en valencià Eduard Escalante
- Premi de Teatre en castellà Max Aub
- Premi d'Assaig en Castellà Celia Amorós
- Premi d'Assaig en valencià Josep Vicent Marqués
Guardonats
modificaPremi Isabel de Villena de narrativa en valencià
modifica- 2022: Les puces, Manuel Hurtado Juan
- 2021: Vida del lletrat Mateu de Bel, contada en llengua viva, Josep Franco i Martínez,[5] posteriorment publicada amb el títol La frontera
- 2020: Isabel escrigué lo llibre, Rosa Maria Sanchis Caudet[6]
- 2019: La cançó del mag Merlí, Iván Carbonell Iglesias[7]
- 2018: I en la fatiga, si topa, d’amic, el diable, Jesús Carles Moncho Pascual[8]
- 2017: El cas dels homes tatuats, Manel Joan i Arinyó i Elvira Andrés Solanes[9]
- 2016 desert[10]
- 2015: Un quasi de papallona, Francesc Bodí[11]
- 2014:
- 2013: Un ram de roses grogues[1], Àngels Moreno[12]
- 2012: Últimes existències, Jovi Lozano-Seser[13]
- 2011:
- 2010:
- 2009: Més enllà de San Francisco, Toni Mollà[14]
- 2008: Lennon i Anna, Vicent Borràs[15]
- 2007: Plagis, Urbà Lozano[15]
- 2006: Pana negra, Joan Olivares[15]
- 2005: Desert[15]
- 2004: On dormen les estrelles, Joan Garí[15]
- 2003: El santíssim Crist de l'església, Marià Ferrer[15]
- 2001: Les urpes del llop, Vicent Pallarés[15]
- 2000: La pols i el desig, Jesús Moncho[15]
- 1999: Nit de foc, Vicent Marqués[15]
- 1998: El vagabund vocacional, Francisco Munilla Escuer[16]
- 1997: Entranyable temor, Angel M. Uribes i Fillol[17]
- 1996: El poderós, Carles Recio i Alfaro[18]
- 1995:
- 1994: Fulles mortes, Enric Calvo[19]
- 1993: I en despertar, Felip Bens i Carrión i Sandra López i Balaguer[20]
- 1992:
- 1991:
- 1990: Nit del foc, Vicent Marqués[21]
- 1989: La claredat incerta de l'alba, Josep Gregori Sanjuan[22]
- 1988:
- 1987:
- 1986:
- 1985: Romànica ficció, Josep Gregori Sanjuan[22]
- 1984: Gelat de maduixa, Antònia Vicens[23]
Premi Maria Beneyto i Cuñat de poesia en valencià
modifica- 2022: La fam tendra, Josep Lluís Roig
- 2021: Ultramarins, d'Eduard Marco Escamilla[5]
- 2020: Una nit sense vent, Mercé Claramunt i Diego[6]
- 2019: Versos oceànics, Francesc Mompó i Valls[7]
- 2018: Serps i paisatges, Iban Llop[8]
- 2017: La febre dels dies, Ramón Guillem Alapont[9]
- 2016: Aquí, on passa tot, Pere Antoni Pons[10]
- 2015: La conspiració, Miquel López Crespí[24]
- 2014: Terra sagrada, Manuel Roig Abad[25]
- 2013: El temps trobat, Josep Piera[26]
- 2012: El llibre del professor, Alexandre Bataller Català[27]
- 2011: Llibre de les enrònies, Vicent Penya[28]
- 2010: Llibre de les enrònies, Vicent Penya[15]
- 2009: Raspall, Juli Capilla[14]
- 2008: Molt prop del crepuscle, Josep Lluís Garcia Ferrada[29][30]
- 2007: Desert[15]
- 2006: El poema és sobrer, Maite Insa[15]
- 2005: Constants vitals, Manel García Grau[15]
- 2004: L'odi, Josep Ballester[15]
- 2003: Els haikus de Ciutat Vella, Antoni Defez[15]
- 2001: València, fragments d'un dietari poètic, Empar de Lanuza[15]
- 2000: Anxia, Josep Carles Laínez[15]
- 1999: Sonets d'amor i desamor, Obduli Jovaní i Puig[31]
- 1998: Eufemismes, Chimo Lanuza[32]
- 1997:
- 1996: La clau del llavi obert, Anfós Ramón[33]
- 1995:
- 1994:
- 1993: De set en set, Artur Ahuir[34]
- 1992:
- 1991: Faules de nit i somis, Josep Lluís Garcia Ferrada[35]
- 1990: Aigüestortes, Francesc Collado[15]
- 1989: Imitació de la soledat, Vicent Berenguer[36]
- 1988:
- 1987:
- 1986:
- 1985: L'heura del desig, Jaume Pérez Montaner[37]
- 1984: Discurs de salvació, Josep F. Escudero[38]
- 1983:
Premi Eduard Escalante de teatre en Valencià
modifica- 2022: Buit de mi, Sònia Alejos
- 2021: Ella i màquina, Sergi Berbel
- 2020 desert[6]
- 2019: De dol, Queralt Riera[7]
- 2018: Play, Francisco Ramón Romeu Sánchez[8]
- 2017: 11 prínceps, Marc Angelet Cantos[9]
- 2016: De Çuquey a Nayma, Gemma Miralles Esteve[39]
- 2009: Desert[40]
- 2007: Hikiko Mori, Jordi Faura[15][41]
- 2006: Estralls, Jordi Casanovas[15]
- 2005: Huella en la piel, Antonio Cremades i Yanina L. Marini[42]
- 2004: Maquillando cadáveres, Juan Luis Mira[43]
Premi Josep Vicent Marqués d'assaig en valencià
modifica- 2022: Lluny d'Amèrica, Lourdes Toledo
- 2021: De la pròpia veu a la veu pròpia, Antoni Defez
- 2020: Les fronteres de Walter Benjamin, Josep Muñoz Redón
- 2019: L'home impacient. (Diaris 1996-1998), Antoni Martí Monterde[7]
- 2018: Dues o tres pintes més tard. Notes disperses (2012-2014) Ferran Archilés Cardona[8]
- 2017: Il·luses, santes, falsàries, Albert Toldrà[44][9]
- 2016: Roses fines, Francesc J. Hernàndez
Premi Vicente Blasco Ibáñez de narrativa en castellà
modifica- 2022: Cervantina, René Fuentes Gómez
- 2021: La pesquisa de los tesoros ocultos, Ángel Juan Alloza Aparicio[5]
- 2020: El informe Jaspers, José Ignacio Nájera Nieto
- 2019: El último libro, Marcos Eymar Benedicto[7]
- 2018: Música para pistoleros, Rodrigo Germán Díaz Cortez[8]
- 2017: Kuebiko, Miguel Ángel Carmona del Barco[9]
- 2016: Los jardines de Babilonia, Fernando Larrauri[10]
- 2015
- 2014: Desert[25]
- 2013
- 2012: El caso Wittgenstein, Carlos Sebastian Saéz[27]
- 2011
- 2010
- 2009: El baile de las lagartijas, Daniel de Juan Marco[14]
- 2008:
- 2007: Sangre, cólera, melancolía y flema, Carlos Aimeur[41]
- 2006:
- 2005: Las manos del ángel, Fernando Palazuelos[42]
- 2004: Yo fui guía en el infierno, Fernando Arias Ramón[43]
- 2003:
- 2001:
- 2000:
- 1999:
- 1998:
- 1997:
- 1996:
- 1995:
- 1994:
- 1993:
- 1992:
- 1991: Pedro J. de la Peña[41]
- 1990:
- 1989:
- 1988: Fernanda Zabala[41]
- 1987: Vicente Muñoz Puelles[41]
Premi Juan Gil-Albert Simón de poesia en castellà
modifica- 2022: Anotaciones a pie de página, Juan Gil-Albert
- 2021: De tu tacto, Mª Carmen Caramés Gorgal[5]
- 2020: Motivos de sospecha, José Antonio Ramírez Lozano[6]
- 2019: Arborescente, Nieves Chillón Gázquez
- 2018: En fiera y desigual batalla, Miguel Saporta Bon[8]
- 2017: Nada que lamenta, José Ramón Ovejero Lafarga[9]
- 2016: Lienzos, Mar Busquets[10]
- 2015: En alguna parte es otoño, Teresa Espasa[3][2]
- 2014:
- 2013: Hacia el país del aire, Adolfo Alonso Ares[12]
- 2012: Frágil, Elena Torres[13]
- 2011:
- 2009: Caso perdido, Sergio Arlandis[14][45]
- 2008: Con la luz sumergida, Víctor del Moral[46]
- 2007: Arder en el cántico, José Iniesta Maestro[41]
- 2005: Libro ciudad, Pedro López[42]
- 2004: No detengáis el alba, Pedro José Moreno Rubio[43]
- 2003: Fragilidad de las heridas”, Ricardo Bellveser[47]
- 2001:
- 2000: Del desencanto y otras pesadumbres, Ignacio Caparrós[48]
- 1999: ... ..., Antonio Porpetta
- 1998:
- 1997:
- 1996:
- 1995:
- 1994:
- 1993:
- 1992:
- 1991:
- 1990:
- 1989:
- 1988:
- 1987:
- 1986:
- 1985:
- 1984: El jardín de ida, Miguel Romaguera
- 1983:
Premi Max Aub de teatre en castellà
modifica- 2022: David, Paco Zarzoso
- 2021 desert[5]
- 2020: Céspedes, con e, Alberto Gálvez Iglesias[6]
- 2019: Modo avión, Miguel Ángel González[7]
- 2018: No temáis, yo vencí al mundo, Sergio Martínez Vila[8]
- 2017: Taxi Girl, María Velasco González
- 2016: La Manada, Daniel Dimeco[39]
Premi Celia Amorós d'Assaig en castellà
modifica- 2022: Contra los influencers: la ciudad letrada ante la corporativización tecnológica de la literatura, Martín Rodríguez Gaona
- 2021: Los ojos pintados y relumbrantes de la serpiente, Herminia Luque Ortiz[5]
- 2020: La resistible expansión del universo irónico, Manuel Sáiz[6]
- 2019: El agua del extranjero. Descalabros de un mercenario humanitario, Fernando Marín Gallardo[7]
- 2018: La huída de la imaginación literaria en la era del copio y pego, Vicente Luis Mora Suárez-Varela[8]
- 2017: Máscaras de la mentira. La mentira como gran espectáculo en la era de la posverdad, Raúl Rodríguez Ferrándiz[9]
- 2016: Europa. Los nuevos movimientos sociales y el pensamiento zombi, Rosa María Rodríguez Magda[6]
Premi Max Aub Mohrenwitz d'assaig en castellà
modifica- 2009: El problema de la identidad, Daniel Tubau[40]
- 2007: Anatomía del secreto, Miguel Catalán[41]
- 2005: La conferencia (El plagio sostenible), Pepe Montserín[42]
- 2004: La figura y la torsión, Fernando Zalamea[43]
Premi Celia Amorós de Teatre en castellà
modificaNotes
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «341 obres opten als premis literaris Ciutat de València, que se fallan mañana día 30» (en castellà). Premiosliterarios.com, 06-11-2029. [Consulta: març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Teresa Espasa gana el XXXIII premio Ciudad de València 'Vicente Gaos' de poesía» (en castellà). Premiosliterarios.com, 20-05-2015. [Consulta: març 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «Premio de poesía Ciutat de València «Vicente Gaos» en castellano» (en castellà). Hiperion.com, 21-05-2015. Arxivat de l'original el 9 d’abril 2016. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Premis Ciutat de València XVI edició». Valencia.es, 2008. [Consulta: març 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Els jurats dels premis literaris ‘‘Ciutat de València’’ decidixen les obres guanyadores de la seua 39 edició». Ribera televisió, 29-11-2021 [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 «Els jurats dels premis Ciutat de València decideixen les obres guanyadores de la seua 38 edició». València extra, 11-12-2020 [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 «Els premis Ciutat de València 2019 ja tenen guanyadors | Valencia Extra», 05-11-2019. [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 «Es lliuren els Premis Literaris Ciutat de València als huit guardonats - Diari La Veu». [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 «Els XXXV Premis Literaris Ciutat de València ja tenen guanyadors» (en castellà), 22-11-2017. [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Els premis literaris Ciutat de València 2016 ja tenen guanyadors i guanyadores». Valencia Extra, 29-11-2016 [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ «Francesc Bodí, guanyador del Premi ‘Ciutat de València' de narrativa en valencià». Laveupv.com, 03-06-2015. [Consulta: març 2016].
- ↑ 12,0 12,1 «Àngels Moreno Vercher i Adolfo Alonso Ares guanyen els premis literaris Ciutat de València 2013». Europapress.es, 4 desembre2013. [Consulta: març 2016].
- ↑ 13,0 13,1 «Elena Torres i Jovi Lozano-Seser recullen els guardons dels XIX Premis Ciutat de València». Levante-emv.com, 16-10-2012. [Consulta: març 2016].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 «XXVII Edició dels Premis Literaris "CIUTAT DE VALÈNCIA". Guanyadors». Valencia.es. [Consulta: març 2016].
- ↑ 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 15,12 15,13 15,14 15,15 15,16 15,17 15,18 15,19 «Premis Literaris Ciutat de València. Guanyadors». Bromera.com. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Ftixa de la publicació de «El vagabund vocacional»». Ajuntament de València. [Consulta: 13 desembre 2017].
- ↑ «Fitxa de la publicació. Entranyable temor». Valencia.es. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Fitxa de la publicació. El poderós». Valencia.es. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Ficha de la publicación. Fulles mortes» (en castellà). Ayto-valencia.es. [Consulta: març 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Fitxa de la publicació. I en despertar». Valencia.es. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Fitxa de la publicació. Nit del foc». Valenciaemprende.es. Arxivat de l'original el 2016-04-09. [Consulta: març 2016].
- ↑ 22,0 22,1 «Josep Gregori Sanjuan». Iifv.ua.es, 17-09-2013. Arxivat de l'original el 1 d’abril 2016. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Antònia Vicens, guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya». Joescric.com. Arxivat de l'original el 2016-04-04. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Miquel López Crespí guanya el Premi Ciutat de València de Poesia». Pobler.balearweb.net, 11-01-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-30. [Consulta: març 2016].
- ↑ 25,0 25,1 «Manuel Roig s'alça amb el premi Roís de Corella de Poesia en Valencià». Laveupv.com, 24-09-2014. [Consulta: març 2016].
- ↑ ««Josep Piera, guanyador del premi València de poesia en valencià»» (en valencià), 12-11-2013. [Consulta: 3 abril 2024].
- ↑ 27,0 27,1 «El jurado de los “Premis Ciutat de València” 2012 proclama a los autores ganadores» (en castellà). Elperiodic.com, 18-12-2012. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Fitxa de Vicent Penya en l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 31 gener 2018].
- ↑ «V.Borrás, G. Ferrada, J. Prats y D. Moral, Premios Literarios ‘Ciutat Valencia’». Levante-EMV, 21-11-2008. [Consulta: 31 gener 2018].
- ↑ «Vicent Borràs logra el Ciutat de València con unos relatos de homenaje a Lennon». Levante-EMV. [Consulta: 31 gener 2018].
- ↑ «Luis Veres gana el Ciudad de Valencia con “El cielo de cemento”». El País, 16-02-1999.
- ↑ «Oda al "pacte del pollastre"». Traces.uab.cat, 09-12-1996. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Funeral de Anfós Ramón: Valencia llora la muerte de su gran poeta» (en castellà). Diariofemenino.com, 18-06-2014. Arxivat de l'original el 28 de març 2016. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Fitxa del llibre De set en set en Casa del Llibre». [Consulta: 31 gener 2018].
- ↑ «La producció editorial en les normes de la RACV», Àngel Vicent Calpe
- ↑ Berenguer, Vicent. Prova d'actor. Universitat de les Illes Balears, pàg. 5 (Col·lecció Poesia de paper, 82).
- ↑ Jaume Pérez Montaner en Escriptors.cat
- ↑ Millás, Jaime «Fallados los premios literarios de Valencia». El País, 22-01-1984.
- ↑ 39,0 39,1 «Els premis literaris Ciutat de València 2016 ja tenen guanyadors i guanyadores». [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ 40,0 40,1 40,2 «El jurado de los premis Ciutat de València 2009 proclama a los siete autores ganadores» (en castellà). Valencia.es, 03-12-2009. [Consulta: març 2016].
- ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 41,5 41,6 41,7 «Carlos Aimeur gana el premio 'Vicente Blasco Ibáñez' de narrativa en castellano» (en castellà). Elmundo.es, 11-12-2007. [Consulta: març 2016].
- ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 «Premis Ciutat de València». Bibliotecaspublicas.es, 01-12-2005. Arxivat de l'original el 2016-03-31. [Consulta: març 2016].
- ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 «Joan Garí, Josep Ballester, Juan L. Mira, Pedro J. Moreno y F. Zalamea, premios Ciutat de València» (en castellà). Premiosliterarios.com, 29-11-2004. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Estos son los ocho ganadores de los Premios Ciutat de València en 2017» (en castellà). Valenciaplaza.com, 22-11-2017. [Consulta: març 2017].
- ↑ «Caso perdido Autor: Sergio Arlandis» (en castellà). Escritores.org, 14-05-2013. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Victor del Moral se alzó con el XXVI premio de oesía Vicente Gaos de Valencia con su trabajo "Con la luz sumergida"» (en castellà). Escritores.org. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Fragilidad de las heridas». Valencia.es. [Consulta: març 2016].
- ↑ «"Del desencanto y otras pesadumbres" un poemario intenso de Ignacio Caparrós» (en castellà). Escritores.org, 04-06-2013. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Valencia agrega dos premios literarios al auge del género negro» (en castellà). Elpais.com, 08-12-2013. [Consulta: març 2016].