Obre el menú principal

Cèlia Amorós Puente

filòsofa espanyola
(S'ha redirigit des de: Celia Amorós)

Cèlia Amorós Puente (València, 1 de gener de 1944) és una filòsofa i assagista valenciana. Filòsofa i teòrica del feminisme, és una de les pensadores més destacades en l'actualitat. Referent clau de l'anomenat feminisme de la igualtat [1]

Infotaula de personaCelia Amorós Puente
Celia Amorós.jpg
Biografia
Naixement (es) Cèlia Amorós Puente
1 de gener de 1944
València
Formació Universitat de València
Activitat
Ocupació Filòsofa
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
Interessada en Il·lustració feminisme androcentrisme multiculturalisme Islam
Gènere Assaig
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Catedràtica i membre del Departament de Filosofia i Filosofia Moral i Política de la UNED, ha centrat una part important de la seua investigació en la construcció de les relacions entre Il·lustració i feminisme.

Entre les seves principals investigacions: els processos d'Il·lustració i les seves implicacions per al feminisme i les dones en l'Islam, i els Drets Humans i els drets de les dones en el marc del multiculturalisme.[2]

És la primera dona que ha obtingut el Premi Nacional d'Assaig (2006).[3] El seu llibre Cap a una crítica de la raó patriarcal constitueix un nou enfocament des de la perspectiva de gènere (estudis de gènere) de la filosofia, posa de manifest els biaixos de l'androcentrisme i en reivindica una revisió crítica per part de les dones.

BiografiaModifica

Llicenciada en Filosofia per la Universitat de València, 1969. Va rebre el Premi Extraordinari de Llicenciatura (1970). El títol de la seva tesi: El concepte de raó dialèctica en Jean Paul Sartre. També a la Facultat de Filosofia de la Universitat de València va realitzar el seu doctorat. El títol de la seva tesi doctoral va ser: Ideologia i pensament mític: Entorn de Mitologies de Claude Lévi-Strauss.

És especialista en el pensament ètic-polític de Jean Paul Sartre i en la història de l'existencialisme. En aquest camp destaquen les seves obres Sören Kierkegaard o la subjectivitat del cavaller (1987) i Diàspora i Apocalipsi. Assajos sobre el nominalisme de Jean Paul Sartre (2001)

A 1970 milità a Germania Socialista un grup polític valencià fundat el 1970 per Josep Vicent Marquès com a "grup de treball polític per a la revolució socialista"

També milità en el Front d'Alliberament de la Dona de Madrid (FLM) fins a 1980. Aquest mateix any va rebre el Premi Maria Espinosa Assaig al millor article publicat sobre temes de feminisme per la seva obra Feminisme i partits polítics, a Zona oberta, Primavera 1980.[4]

El 1987 va crear el Seminari Permanent Feminisme i Il·lustració impartit a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Complutense de Madrid fins a 1994. I va ser la primera directora de l'Institut d'Investigacions Feministes, des 1.989 a 1993 any en què Amorós inicia una estada a la Universitat Harvard.

Directora del curs Història de la teoria feminista, de l'Institut d'Investigacions Feministes des de la seva creació el 1991 fins a l'any 2005 que va ser substituïda per la filòsofa Ana de Miguel. Els temes impartits en el curs en l'any 2003 per part d'Amorós: Feminisme i multiculturalisme, Feminisme i Il·lustració, El feminisme freudomarxista de Shulamith Firestone i L'ontologia del present de Donna Haraway.[5]

L'any 2006 es converteix en la primera dona guardonada amb el Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles per l'obra La gran diferència i les seves petites conseqüències .... per la lluita de les dones, coeditada per l'Editorial Càtedra, l'Institut de la Dona i la Universitat de València. Dotat amb 15.000 euros, el guardó distingeix un treball de reflexió o pensament d'autor o autora espanyols escrit en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat i editat l'any anterior al fallo.

Catedràtica i membre del Departament de Filosofia i Filosofia Moral i Política de la UNED en l'última dècada destaquen les seves investigacions i treballs sobre feminisme i multiculturalitat. Amorós considera que hi ha vetes d'il·lustració a les diferents cultures, especialment en la cultura islàmica i busca el punt de trobada en la construcció de la igualtat entre les dones de diferents procedències culturales.[6]

En març de 2011 reb la Medalla a la Promoció dels Valors d'Igualtat atorgada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (2011)[7]

BibliografiaModifica

  • Hacia una crítica de la razón patriarcal, Barcelona, Anthropos, 1985, 1991;
  • Sören Kierkegaard o la subjetividad del caballero, Barcelona, Anthropos, 1987
  • "Espacio de los iguales, espacio de las idénticas. Notas osbre poder y principio de individuación", en Arbor, núm. 503-504;
  • "El feminismo: senda no transitada de la Ilustración", en lsegoría. Revista de Filosofía Moral y Política, núm. 1, 1990, Instituto de Filosofia, CSIC, pág. 139;
  • "Patriarcalismo y razón ilustrada", en Razón y Fe, núms. 113-114, julio-agosto 1991;
  • "Los escritos póstumos de Sartre" (I) y (II), en Revista de Filosofia, 3~ época, vol. III y IV, Madrid, Universidad Complutense;
  • "El nuevo as-pecto de la polis", en La balsa de la Medusa, núms. 19-20, 1991;
  • C. Amorós (dir.), "Feminismo y Etica", número monogrático de Isegoría. Revista de Filosofia Moral y Política, núms. 6, 1992;
  • *"Feminismo, Ilustración y misoginia romántica", en Birules y otros, Filosofía y género, Identidades femeninas, Pamplona, Pamiela, 1992;
  • Feminismo: igualdad y diferencia, Colección Libros del PUEG, UNAM, México, 1994;
  • Angeles Jiménez Perona, "Celia Amorós", en Philosophinnen-Lexikon, ein-Fach-verlag, 1994
  • 10 palabras clave sobre Mujer, Estella (Navarra), Verbo Divino, 1995;
  • La gran diferencia y sus pequeñas consecuencias... para la lucha de las mujeres Ed. Cátedra 2005
  • Celia Amorós y Ana de Miguel (eds.) Teoría feminista. De la Ilustración a la globalización (3 vols.), Madrid, eds. Minerva. 2005
  • Vetas de ilustración: Reflexiones sobre feminismo e islam Madrid, Editorial Cátedra 2009
  • "El feminismo como proyecto filosófico-político" en Ciudad y ciudadanía, Madrid, Editorial Trotta. 2008

Premis i distincionsModifica

  • Premi Maria Espinosa Assaig al millor article publicat sobre temes de Feminisme (1980): "Feminisme i partits polítics", publicat a Zona Oberta, Primavera 1980
  • Premi Nacional d'Assaig (2006)
  • Medalla a la Promoció dels Valors d'Igualtat atorgat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (2011)

Publicacions sobre l'autoraModifica

  • Filosofía y feminismo en Celia Amorós. Per Luisa Possada Kubissa. Labrys, Estudios Feministas (2006)
  • Pensar con Celia Amorós. Fundamentos (2010) Un llibre homenatge editat per les filòsofes Marian López Cao i Luisa Posada Kubissa, de l'Institut d'Investigacions Feministes de la Universitat Complutense de Madrid, en el qual col·laboren destacades pensadores feministes com Amelia Valcárcel, Alicia Puleo i Maria Luisa Femenías entre altres.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Rosa María Rodríguez Magda. «La teorización del género en España: Ilustración, diferencia y transmodernidad». El modelo Frankensntein, De la diferencia a la cultura post. Tecnos, 1997. [Consulta: 25 febrer 2015].
  2. «Perfil oficial UNED». [Consulta: 25 febrer 2015].
  3. «Celia Amorós». Ministerio de educación, cultura y deporte. [Consulta: 25 febrer 2015].
  4. «Celia Amorós gana el Premio Nacional de Ensayo por su reflexión sobre el feminismo», 18-10-2006. [Consulta: 25 febrer 2015].
  5. «Historia Instituto de Investigaciones Feministas». Instituto Complutense Universitario. [Consulta: 25 febrer 2015].
  6. «Celia Amorós aboga por un canon feminista multicultural». AmecoPress, 29-06-2007. [Consulta: 25 febrer 2015].
  7. «Medalla de la Igualdad». El País, 05-03-2011. [Consulta: 25 febrer 2015].

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Javier Gomá Lanzón (2004)
Imitación y experiencia
Premi Nacional d'Assaig
2006
Succeït per:
José María González García
La diosa Fortuna. Metamorfosis
de una metáfora política