Obre el menú principal

Pere de Cosme de Mèdici o simplement Pere I de Mèdici, també anomenat Pere el Gotòs, (Florència, República de Florència 1416 - íd. 1469) fou un noble italià de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1464 i 1469.

Infotaula de personaPere I de Mèdici
Piero di Cosimo de' Medici.jpg
Nom original (it) Piero di Cosimo de' Medici
Biografia
Naixement 19 setembre 1416
Florència
Mort 2 desembre 1469 (53 anys)
Florència
Lloc d'enterrament Sagristia Vella
Activitat
Ocupació Banquer
Família
Família Mèdici
Cònjuge Lucrècia Tornabuoni
Fills Nannina de Mèdici
Lorenzo de Mèdici
Julià de Mèdici
Maria di Piero de Mèdici
Blanca de Mèdici
Giovanni de' Medici Tradueix
Pares Cosme de MèdiciContessina de Bardi
Germans Carlo de' Medici Tradueix i Joan de Cosme de Mèdici
Parents Francesco Tornabuoni Tradueix (sogre)

Escut d'armes Pere I de Mèdici
Modifica les dades a Wikidata

FamíliaModifica

Va néixer el 1416 a la ciutat de Florència sent fill de Cosme de Mèdici el Vell i Contessina de Bardi. Fou nét de Joan de Mèdici i germà de Joan de Cosme de Mèdici.

Durant la vida del seu pare no va jugar cap rol important a causa de la seva permanent dolenta salut, motiu pel qual fou anomenat el gotòs. Al rebre del seu pare el banc familiar, Pere ja tenia un panorama financer del negoci; el resultat el va dur a requerir la devolució de diversos crèdits atorgats a llarg termini, molts d'ells a seguidors dels Mèdici, que el seu pare no havia volgut cobrar. Això va produir la immediata fallida de diversos mercaders, que es van sumar als opositors de la família.

Es casà el 3 de juny de 1444 a la ciutat de Florència amb Lucrècia Tornabuoni, filla de Francesc Tornabuoni. D'aquesta unió nasqueren:

Senyor de FlorènciaModifica

 
Imatge de Pere I de Mèdici.

A la mort del seu pare, ocorreguda l'agost de 1464, fou nomenat senyor de Florència. El seu període de govern en aquesta ciutat va estar marcat per un intent de cop liderat per Lucca Pitti i Niccoló Soderini, usant tropes proveïdes per Borso d'Este, duc de Ferrara, i encapçalades per Hèrcules d'Este. Pere I, però, va ser alertat per Giovanni Bentivoglio, amb el qual aconseguí fugir. Posteriorment aconseguí aturar un nou cop liderat per Bartolomeo Colleoni, i instigat per la República de Venècia.

Pere I va continuar el mecenatge artístic, encarregant obres a Mino da Fiesole, Andrea del Verrocchio, Alessio Baldovinetti, Fra Angelico, Domenico Veneziano, Filippino Lippi i Benozzo Gozzoli. Així mateix Sandro Botticelli el retratà en la seva obra L'adoració dels Reis Mags.

Va morir el 2 de desembre de 1469 a causa de la gota i una malaltia pulmonar, i va ser sepultat en la Basílica de Sant Llorenç de Florència, al costat del seu germà Joan de Mèdici. Les seves tombes estan decorades per una escultura d'Andrea del Verrocchio encarregada pels seus fills Julià i Llorenç el Magnífic.

Enllaços externsModifica