Obre el menú principal

Pere Bertran i de Margarit, conegut com el capità Margarit o Pere Margarit i en alguns textos Mosén Pedro Margerite, va ser un cavaller de l'Orde de Santiago, Senyor del Castell d'Empordà, militar, marí i colonitzador català. Va néixer a l'Empordà a mitjan segle XV.

Infotaula de personaPere Margarit
Pere Bertran Margarit
Mosén Pedro Margarite
Pere margarit.jpg
Estàtua d'en Pere Bertran al Monument a Colom a Barcelona
Biografia
Naixement Pere Bertran Margarit
A mitjan segle XV
Empordà
Mort Després de 1497
probablement Saragossa
  Governador de la fortalesa de Sant Tomàs
  Senyor del Castell d'Empordà
  Capità en el II viatge de Colom
Dades personals
Nacionalitat Royal arms of Aragon (Crowned).svg Corona d'Aragó
Activitat
Ocupació Militar
Família
Cònjuge Maria Carrillo
Pares Joan Bertran i Carroç, cavaller barcelonès, i na Constança Margarit i Santfeliu, senyora de Castell d'Empordà
Premis
Monument Monument a Colom
Modifica les dades a Wikidata

Fill d'en Joan Bertran i Carroç, cavaller barceloní, i na Constança Margarit i Santfeliu, senyora de Castell d'Empordà. El seu avi patern fou Berenguer Bertran i Ça Rovira, i el matern fou Bernat Margarit i de Peguera.

Amic dels Reis Catòlics, va estar al setge de Granada.

Va embarcar en el segon viatge de Cristòfor Colom com a cap militar de l'expedició. Colom el va nomenar governador de la fortalesa de Sant Tomàs, a Hispaniola. Va ser acusat d'excessos contra els indis.

Va prendre partit pels enemics de Colom, i, mentre aquest es trobava a Cuba, va emprendre la tornada a Espanya en les naus de Bartomeu Colom.

Una vegada a Espanya, el 1494, acusà Colom de mal govern a les Índies. Seguí a sou de la cort i l'últim que se'n sap és que vivia a Saragossa l'any 1497.

TestamentModifica

Va fer testament a Barcelona el 25 de juny de 1493 poc abans de partir en el segon viatge de Colom. Demanà que l'enterressin a l'església parroquial de Sant Martí de Llaneres, a Castell d'Empordà. Nomena hereu de:

« "tots els seus béns, mobles i immobles, ... a Joan Bertran, el seu pare, mentre aquest visqui, instituint-lo hereu universal. Si el dia del seu òbit el seu pare no visqués, o bé fos viu però no pogués ésser el seu hereu universal aleshores el substitueix pel seu primogènit, Lluís". »
« "Suplica al rei Ferran que faci gràcia i concessió al seu fill Lluís d'una renda vitalícia de mil sous barcelonins i que rebi com a familiar, domèstic i contino el seu segon fill, n'Alfonso, durant la seva absència arran del viatge que de voluntat del rei ha de fer a les Índies i illes dels infidels". »

Enllaços externsModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Margarit  
  • Enciclopedia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona (1957)