Pere Morey Servera
Pere Morey Servera (Palma, 23 de desembre de 1941 - 5 de novembre de 2019) fou un escriptor mallorquí especialitzat en literatura infantil i juvenil.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 desembre 1941  Palma (Mallorca) |
| Mort | 5 novembre 2019 (77 anys) |
| Formació | Universitat de Barcelona - economia Universitat de les Illes Balears - ciències empresarials |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Gènere | Literatura infantil i juvenil |
| |
Biografia
modificaLlicenciat en Ciències Econòmiques per la UB i en Ciències Empresarials per la UIB, va treballar com a professor universitari. Ha col·laborat en mitjans de comunicació com IB3 televisió, IB3 Ràdio, Onda Cero, Ona Mallorca, Ràdio Calvià, TVE, Radio Popular, El Mirall.[2] Ha escrit novel·la històrica, novel·la negra, ciència-ficció, teatre i un mimodrama amb fons musicals. També ha escrit guions de pel·lícules i guions per a còmics.[3] La seva obra s'ha traduït a l'alemany, al castellà i al francès.
Membre de la Comissió Cívica del Tricentenari 1715/2015, participà activament a Mallorca amb una novel·la sobre la Guerra de Successió: La darrera canonada. Mallorca, 1701-1715.[4] Participa també en el documental «La Resistència» [5] realitzat per Pere Sánchez, amb Bartomeu Mestre Sureda, Guillem Morro Veny i Oriol Junqueras i Vies.[6]
Obra
modifica- 1979: Rondalles pels qui les saben totes
- 1984: Pedres que suren
- 1984: Rondalles pels qui els agrada la història
- 1984: La ciàtica de mossèn Blai i altres rondalles picantetes
- 1986: Una olor com de fera
- 1987: Rondalles pels qui els agraden blanques
- 1987: Operació Verge Negra
- 1987: L'anell de Boken-Rau (I)
- 1987: Dia D a Santa Ponça
- 1989: Però... Tu no eres mort?
- 1990: Mai no encalcis un cec a les fosques
- 1992: Mai no moriràs, Gilgamesh!
- 1993: El llaüt de vela negra
- 1993: L'anell de Boken-Rau (II)
- 1994: Allò que conta el vent del desert
- 1995: Al començament fou el foc
- 1995: La simfonia dels adéus
- 1996: La volta al món en 8 rondalles
- 1998: Llibre de Geografantasia i contes
- 1998: El darrer pregó d'Abú Yahià
- 1999: El templer i l'arquitecte
- 2000: El sol mai no es pon (sobre els meus fills)
- 2002: La metgessa càtara
- 2003: Les descomunals aventures del cavaller de l'armadura abonyegada
- 2008: Peix de prémer
- 2009: Pirènia, el país que mai no va existir
- 2011: Els casos més espaterrants de l'inspector Tellini Alpesto
- 2013: La magrana de foc
- 2013: Lluna negra[7]
- 2015: La darrera canonada. Mallorca 1701-1715.
Teatre infantil i juvenil
modifica- Sagran (Mimodrama musical), 1981.
- La flor romanialíssima, 1982.
- Set missatges per en Joanet, 2006.
- Sagran 2-0 (no és més que un mirall), 2006.
Premis
modifica- Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1983) per Pedres que suren Aquesta obra també va obtenir el premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya-obra de creació per a lectura d'infants (1984).
- Joanot Martorell de narrativa de Gandia (1984): La ciàtica de mossèn Blai i altres rondalles picantetes.
- Baltasar Porcel de narrativa d'Andratx (1992): La simfonia dels adéus.
- Premi Guillem Cifre de Colonya (1993) per Allò que conta el vent del desert.
- Baltasar Porcel de narrativa d'Andratx (2002): Les descomunals aventures del cavaller de l'armadura abonyegada.
- Premi Mallorca Fantàstica de Literatura (2011): Pirènia, el país que mai no va existir.[8]
Referències
modifica- ↑ «Pere Morey Servera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pere Morey Servera al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ Biografia
- ↑ Damià Pons, El Tricentenari, a tota màquina
- ↑ La Resistència
- ↑ «Tricentenari 1715/2015. OCB-Comissió Cívica». Arxivat de l'original el 2016-06-06. [Consulta: 24 juny 2015].
- ↑ «Obra». Arxivat de l'original el 2018-12-01. [Consulta: 16 maig 2011].
- ↑ Premis