Pere Morey Servera

escriptor mallorquí
(S'ha redirigit des de: Pere Morey)

Pere Morey Servera [1] (Palma, 23 de desembre de 1941 - 5 de novembre de 2019) fou un escriptor mallorquí especialitzat en literatura infantil i juvenil.

Infotaula de personaPere Morey Servera
Biografia
Naixement23 desembre 1941 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 2019 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona . ciències econòmiques
Universitat de les Illes Balears . Ciències empresarials Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor Modifica el valor a Wikidata
GènereLiteratura infantil i juvenil Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB i en Ciències Empresarials per la UIB, va treballar com a professor universitari. Ha col·laborat en mitjans de comunicació com IB3 televisió, IB3 Ràdio, Onda Cero, Ona Mallorca, Ràdio Calvià, TVE, Radio Popular, El Mirall.[2] Ha escrit novel·la històrica, novel·la negra, ciència-ficció, teatre i un mimodrama amb fons musicals. També ha escrit guions de pel·lícules i guions per a còmics.[3] La seva obra s'ha traduït a l'alemany, al castellà i al francès.

Membre de la Comissió Cívica del Tricentenari 1715/2015, participà activament a Mallorca amb una novel·la sobre la Guerra de Successió: La darrera canonada. Mallorca, 1701-1715.[4] Participa també en el documental «La Resistència» [5] realitzat per Pere Sánchez, amb Bartomeu Mestre Sureda, Guillem Morro Veny i Oriol Junqueras i Vies.[6]

ObraModifica

  • 1979: Rondalles pels qui les saben totes
  • 1984: Pedres que suren
  • 1984: Rondalles pels qui els agrada la història
  • 1984: La ciàtica de mossèn Blai i altres rondalles picantetes
  • 1986: Una olor com de fera
  • 1987: Rondalles pels qui els agraden blanques
  • 1987: Operació Verge Negra
  • 1987: L'anell de Boken-Rau (I)
  • 1987: Dia D a Santa Ponça
  • 1989: Però... Tu no eres mort?
  • 1990: Mai no encalcis un cec a les fosques
  • 1992: Mai no moriràs, Gilgamesh!
  • 1993: El llaüt de vela negra
  • 1993: L'anell de Boken-Rau (II)
  • 1994: Allò que conta el vent del desert
  • 1995: Al començament fou el foc
  • 1995: La simfonia dels adéus
  • 1996: La volta al món en 8 rondalles
  • 1998: Llibre de Geografantasia i contes
  • 1998: El darrer pregó d'Abú Yahià
  • 1999: El templer i l'arquitecte
  • 2000: El sol mai no es pon (sobre els meus fills)
  • 2002: La metgessa càtara
  • 2003: Les descomunals aventures del cavaller de l'armadura abonyegada
  • 2008: Peix de prémer
  • 2009: Pirènia, el país que mai no va existir
  • 2011: Els casos més espaterrants de l'inspector Tellini Alpesto
  • 2013: La magrana de foc
  • 2013: Lluna negra[7]
  • 2015: La darrera canonada. Mallorca 1701-1715.

Teatre infantil i juvenilModifica

  • Sagran (Mimodrama musical), 1981.
  • La flor romanialíssima, 1982.
  • Set missatges per en Joanet, 2006.
  • Sagran 2-0 (no és més que un mirall), 2006.

PremisModifica

  • Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1983) per Pedres que suren Aquesta obra també va obtenir el premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya-obra de creació per a lectura d'infants (1984).
  • Joanot Martorell de narrativa de Gandia (1984): La ciàtica de mossèn Blai i altres rondalles picantetes.
  • Baltasar Porcel de narrativa d'Andratx (1992): La simfonia dels adéus.
  • Premi Guillem Cifre de Colonya (1993) per Allò que conta el vent del desert.
  • Baltasar Porcel de narrativa d'Andratx (2002): Les descomunals aventures del cavaller de l'armadura abonyegada.
  • Premi Mallorca Fantàstica de Literatura (2011): Pirènia, el país que mai no va existir.[8]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica