Pere Rius i Gatell

Arqueòleg

Pere Rius i Gatell (Reus, 1898 - 1973) fou un arqueòleg reusenc.

Infotaula de personaPere Rius i Gatell

Pere Rius el 1923 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1898 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1973 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarqueòleg Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar a Reus on va conèixer a Salvador Vilaseca i Anguera amb el que més tard va col·laborar en la recerca arqueològica. El 1930 en una excavació a l'Arbolí es va produir un despreniment i va perdre un braç fins al colze. El 1933 l'Ajuntament li va encarregar catalogar els objectes del nou museu Prim-Rull a la casa Rull, llegada pel Notari Pere Rull Trilla a la ciutat, i el va fer conservador del Museu. Durant aquestos anys va seguir participant a diverses excavacions, i en la tasca de documentació de diverses troballes arqueològiques. D'aquestes excavacions es conserven els diaris manuscrits, els dibuixos i les fotografies dels treballs realitzats al poblat ibèric de Santa Anna, a Castellvell del Camp, i a les vil·les romanes del Mas de Valls i de Paretdelgada, a la Selva del Camp. A més de la dedicació a feines administratives, va mantenir contactes amb destacats representants de la museologia catalana, de l'època, com Joaquim Folch i Torres, i va col·laborar al Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona. En esclatar la guerra fou delegat de la Comissió del Patrimoni Artístic de la Generalitat i va poder evitar la pèrdua o destrucció de molts documents i imatges que foren traslladats a diferents llocs abans de l'entrada dels feixistes. Rius havia aplegat a Reus, d'acord amb el pintor Ignasi Mallol, delegat de la Comissaria de Museus de la Generalitat a Tarragona, un gran nombre d'objectes d'argent que catalogà, i recollí moltes peces d'orfebreria originals dels mestres del Reial Col·legi d'Argenters de Reus. Seguint les ordres donades per la Generalitat, Rius va fer-se càrrec del trasllat dels materials més valuosos i delicats del Museu i els va enviar cap a dipòsits més segurs vora la frontera amb França el 1938. La major part d'aquests fons reusencs es van guardar en el dipòsit patrimonial que la Generalitat havia establert a la masia de Can Pol, a Montfullà. Del patrimoni reusenc només es va perdre el que havia estat destruït en els primers moments revolucionaris o arran dels bombardejos de l'aviació franquista sobre la ciutat. Els primers mesos de 1939 aquests objectes van ser entregats a les autoritats franquistes. Va marxar a França al finalitzar la guerra, però va tornar el 1942 i va ser acusat d'apoderar-se de part del patrimoni. Va poder demostrar la seva innocència, sense, però, poder recuperar la seva feina al Museu.[1] Va ser un dels fundadors de l'Associació Excursionista de Reus.[2] La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer[3]

Referències modifica

  1. Massó Carballido, Jaume «En record de Pere Rius (1898-1973), conservador del Museu». Informatiu Museu, 16, 1999, pàg. 13-15.
  2. Ferré i Trill, Xavier. Nació i excursionisme: biografia intel·lectual de Joaquim Santasusagna. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2006, p. 240. ISBN 8493410837. 
  3. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 117. ISBN 9788497916929.