Pere Sagristà i Ollé

(S'ha redirigit des de: Pere Sagristà)

Pere Sagristà i Ollé (Reus, Camp de Tarragona, 29 de juny de 1960) és un director de teatre català. Va estudiar a l'Institut del Teatre Interpretació (1979-82) i Direcció escènica (1987-91). Des de fa molts anys, es dedica també a l'ensenyament i a la recerca teatrals.[1]

Infotaula de personaPere Sagristà i Ollé
Pere Sagristà Ollé.jpg
Pere Sagristà el 2010 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juny 1960 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de teatre Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1376334 Twitter: pere_oll Modifica els identificadors a Wikidata

Trajectòria professionalModifica

Com a director teatralModifica

  • 1991. Petits contes misògins, espectacle basat en el llibre homònim de contes de Patricia Highsmith.
  • 1994. El Titot de Georges Feydeau. Estrenada al Teatre Artenbrut de Barcelona.
  • 1994. El concurs de Joan Cavallé. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1994. Totes culpables, espectacle basat en la crònica maternal homònima de Martine Tartour.
  • 1994. Obsessions, espectacle basat en contes de Guy de Maupassant. Estrenada al Teatre Tantarantana de Barcelona
  • 1995. Hooker, el gos de Shakespeare, espectacle basat en la narració homónima de Leon Rooke.
  • 1995. Les confidències d'Annette i Marion, espectacle basat en narracons de Guy de Maupassant.
  • 1996. Sin tí. Espectáculo producido por NOBA Producciones, que fue presentado en temporada en el Teatro Liceo de Buenos Aires, con gira por Argentina y España.
  • 1996. Diàlegs de cortesanes, espectacle basat en els diàlegs homónims de Pierre Louÿs. Estrenada al Teatre Tantarantana de Barcelona.
  • 1998. L'amant. de Harold Pinter. Estrenada al Teatre Artenbrut de Barcelona.
  • 1999. Història del zoo d'Edward Albee. Estrenada al teatre Malic de Barcelona.
  • 2000. Viatge a la fi del món de Joan Guasp.
  • 2000. Trist, com quan la lluna no hi és de Lluís-Anton Baulenas. Estrenada al Teatre Tantarantana de Barcelona.
  • 2002. La Tangent de Josep Antoni Baixeras. Estrenada al Teatre Metropol de Tarragona.
  • 2003. El nebot d'Offenbach, espectacle musical basat en música d'operetes de Jacques Offenbach. Estrenat al Teatre Bartrina de Reus.
  • 2004. La Cupletista, espectacle musical basat en la figura de Càndida Pérez, compositora de cuplets. Estrenat al Teatre Principal d'Olot.
  • 2005. Cançons arrevistades del temps de la República, espectacle musical basat amb cançons de peces líriques estrenades al Teatre Espanyol del Paral·lel barceloní per la companyia de Josep Santpere l'any 1932.
  • 2006. Del Cuplet al Tango, espectacle basat en la figura de Rossend Llurba, lletrista de cançons.
  • 2007. Paral·lel 1936, espectacle basat en cançons de peces líriques estrenades al Paral·lel en temps de la Guerra Civil Espanyola
  • 2010. Sexe i gelosia de Marc Camoletti. Estrenada al Guasch Teatre de Barcelona.[2]
  • 2013. Mejor sin". Autora: Corinne Maier
  • 2013. Ba-ta-clan, de Jacques Offenbach.
  • 2017. El Cid de Pierre Corneille, amb la Companyia Lavucal. Traducció de Josep Maria Vidal. Estrenada al Teatre Eòlia, de Barcelona.
  • 2017. Les associades del "Club del Úters Penedits", de Corinne Maier. Estrenada a l'Àtic 21 del Teatre Tantarantana.
  • 2018. Ca, barret 50!, espectacle basat amb textos i cançons dels espectacles de la companyia Ca, barret que va estrenar-los a la Cova del Drac a la dècada del anys 60 i 70 del segle XX.
  • 2018. El despit amorós de Molière, amb la Jove Companyia de Teatre en Vers de Barcelona. Estrenada al Teatre Eolia.
  • 2018. Fedra de Jean Racine. Traducció de Bonaventura Vallespinosa, amb la Jove Companyia de Teatre en Vers de Barcelona. Estrenada al Teatre Eòlia.
  • 2019. Molière de Carlo Goldoni. Traducció de Josep Maria de Sagarra, per la Companyia del Vers Retrobat. Estrenada al Teatre Eòlia de Barcelona.
  • 2019. Tartuf de Molière. Traducció de Bonaventura Vallespinosa, per la Companyia del Vers Retrobat. Estrenada al Teatre Eòlia de Barcelona.

PublicacionsModifica

  • 2007. Del cuplet al tango. Un passeig per la vida i obra de Rossend Llurba i Tost (1887-1954). Article dins de: El Poble-sec. Retalls d'història. Les ressenyes del CERHISEC, núm. 8
  • 2009. Paral·lel 1936. Remembrança de l'últim intent d'un Teatre Líric Català. Article dins de: El Poble-sec. Retalls d'història. Les ressenyes del CERHISEC, núm. 9

ReferènciesModifica

  1. Currículum de Pere Sagristà i Ollé
  2. Fitxa de Sexe i Gelosia

Enllaços externsModifica