Pere Tuyet i Casafont
Pere Tuyet i Casafont (Berga, 27 d'octubre de 1913 - 15 de gener de 1937) fou un poeta berguedà llicenciat en teologia. Fou ordenat sotsdiaca. Morí afusellat per la seva condició de religiós durant la guerra civil espanyola a l'edat de 23 anys.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 octubre 1913  Berga |
| Mort | 15 gener 1937 (23 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | diaca |
Se l'ha comparat, entre d'altres, amb Salvat-Papasseit o Màrius Torres. Juntament amb Josep Maria Claret i Huch i Climent Peix i Armengou formen un grup literari molt cohesionat dins la intel·lectualitat berguedana del moment. Part de la seva obra està publicada conjuntament amb la de Climent Peix i Josep Maria Claret al llibre poesia escollida, d'Edicions L'Albí. Tot i que va morir jove, va deixar una obra admirable. Com a poeta combina el moviment romàntic, el noucentista i arriba a incloure pinzellades surrealistes. Fou un enamorat de Catalunya i de Berga i plasmant-ho als seus poemes.
Obres
modifica- Poemes, diaris i altres escrits (1975)
- Poesia escollida (1987) (antologia d'autors catalans)[2]
- Prosa escollida (1990) (antologia d'autors catalans)
Referències
modifica- ↑ «Pere Tuyet i Casafont». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Poesia escollida, Peix, Tuyet i Claret, Col·lecció escriptors berguedans, Edicions l'Albí, 1987, 182 pàgines, ISBN 84-86631-01-7