Pesca

(S'ha redirigit des de: Pesca comercial)

La pesca és l'activitat de capturar peix (per a menjar, com a trofeu o bé per diversió), i també la indústria basada en la captura de peixos. La pesca es pot dur a terme al mar, rius, llacs, oceans, o en qualsevol altre tipus d'embassament d'aigua on s'hi troben peixos. Depenent del tipus de pesca, es pot fer des d'una embarcació, des de terra ferma, dempeus a l'aigua o nedant.

Pesca amb rall o esparver

La pesca practicada a la costa catalana ha estat i és una pesca de dia, de litoral. Excepte els grans tonyinaires i alguns palangrers, les barques pescadores tornen a port cada dia. Encara que s'han comptabilitzat més de cent instruments de pesca diferents, avui dia, bàsicament, es practiquen sis sistemes: l'arrossegament, l'encerclament, la pesca al palangre, de superfície o de fons, la pesca amb xarxes, soltes i tresmalls, la pesca de la tonyina amb encerclament i el marisqueig.[1] Un altre tipus de pesca és la pesca a l'encesa en la qual s'utilitza un llum per a atreure i enlluernar l'animal que es vol capturar.

Pesca artesanalModifica

El mètode de pesca artesanal més habitual és la pesca amb canya. També es practica com a esport la pesca amb canya i la pesca submarina, amb un fusell que dispara un arpó. Altres mètodes són l'ús d'arpons en rius, o diversos tipus de trampes pel peix, com ara les gambines. La pesca esportiva és popular tant en aigua dolça com salada.

Pesca industrialModifica

 
Els vaixells costaners no són gaire grans, s'allunyen poc de la costa i cada dia tornen a port per desembarcar les captures.

La pesca industrial, que sol tenir lloc al mar, usa habitualment xarxes per atrapar el peix. La pesca és una font de recursos importants en molts països, ja que el peix forma part de la dieta habitual de moltes persones. El repartiment i conservació de recursos pesquers és un tema habitualment controvertit en les relacions internacionals

Té com a objectiu obtenir un gran nombre de captures. Per això necessita capital per equipar els vaixells i investigar nous sistemes de pesca; tecnologia avançada per augmentar el volum de captures i per tant, que l'activitat sigui rendible; infraestructures portuàries on puguin desembarcar i on es puguin distribuir les captures. Segons el lloc on es practica es poden distingir la pesca costanera, la pesca d'altura i la gran pesca.[2][3]

Els vaixells costaners no són gaire grans, s'allunyen poc de la costa i cada dia tornen al port per desembarcar les captures.

  • En la pesca costanera dels vaixells són petits i disposen de xarxes i llinyes potents. S'allunyen poc de la costa i les captures que desembarquen a la llotja, són cada vegada menys nombroses perquè els fons s'esgoten.[4]

A la pesca d'altura s'aplica una tecnologia sofisticada. Aquests vaixells són factories flotants, on es manipula i transforma, sobretot, en producte congelat.

  • La pesca d'altura la duen a terme les flotes més importants, que disposen de vaixells grans i ben equipats que es troben en alta mar setmanes o mesos. Aquests vaixells porten radars per detectar els bancs de peixos i així, la direcció i la velocitat en la qual es desplacen, també porten sonars per mesurar la importància dels bancs detectats. Tenen instal·lacions frigorífiques per conservar el peix a bord en perfectes condicions.
  • La gran pesca. En alguns països com el Japó, Rússia ... tenen unitats que pesquen en aigües molt llunyanes juntament amb grans vaixells de proveïment. Diàriament surten a pescar nombroses embarcacions, que tornen al vaixell d'abastament per a descarregar la pesca. El peix es classifica i es sala, es congela o es posa en conserva.

Arts de la pescaModifica

Pesca amb hamModifica

La pesca amb ham és la forma de pesca més artesana que es coneix actualment, i també una de les més antigues juntament amb la sageta i les fitores.

Actualment, existeix un tipus de pesca que s'anomena "anar a l'ham" en què s'empra un ham que va entollat amb pèl de cuc i una paneta de suro. El cuc es pot passar directament per l'ham o per una agulla perquè hi entri millor.

Segons què es vol pescar es fa servir un determinat tipus d'ham, que van numerats depenent de la grandària. Les carnades que s'hi usen són l'avellarenc (una mena de caragol xiquetet), el gambosí (un tipus de gamba menuda), la pota de calamar i el "meret de perot", aquest darrer sobretot per a pescar el llobarro.

També hi ha un altre tipus de pesca que es fa amb cullereta; la cullereta està composta per: una placa d'alumini de color platejat o daurat, un plàstic que té forma de peix i està pintat de diferents colors i finalment una cullereta de 3 hams. Amb aquest tipus de pesca hom pot pescar qualsevol tipus de peix, perquè hi ha moltes mides de culleretes.

AltresModifica

  • Xarxa de cèrcol: xarxa de forma rectangular que envolta el vaixell, d'entre 250 i 1000 metres de longitud i uns 40 de profunditat, amb flotadors en la part superior i ploms en la part inferior que ajuden a mantenir-la vertical. Sol fer-se se servir per pescar espècies com la sardina, l'anxova o el verat, el costum del qual és nedar formant bancs de peixos. El banc de peixos es pot localitzar a simple vista, observant la lluentor i les bombolles dels peixos a prop de la superfície, o mitjançant ecosondes o avionetes.
  • Pesca d'arrossegament: xarxa en forma de mitjó que es remolca des de l'embarcació, mantenint-la oberta, atrapant al seu interior tot allò que troba. Per això és la pesca menys selectiva que existeix, a més de ser la més perjudicial per als fons marins.
  • Pesca al saltillo: pesca a canya, amb esquer viu. Utilitzat per a la pesca de bonítol i tonyina. Es llença una mica d'esquer simulant la presència d'un banc de peixos mitjançant mànegues per atraure els bancs de bonítols o de tonyina.
  • Xarxes d'emmallament: xarxes fixes col·locades a la costa per interceptar peixos o altres animals marins. De forma rectangular, amb suros a la part superior i llast a la inferior per a mantenir-la vertical.
  • Palangres: cap llarg que es manté a la superfície mitjançant boies i del que pengen altres línies amb hams. És la tècnica més selectiva, ja que depenent de l'esquer i la mida de l'ham utilitzat, s'aconsegueix un tipus de pesca o altre.
  • Nanses o mornells: cistells amb un esquer al fons i un cap a la superfície, amb una boca que permet l'entrada del peix, però no la seva sortida. Utilitzada en aigües costaneres per a crustacis com la llagosta, el llamàntol, les cabres, etc.[5]
  • Pesca amb rall: xarxes de forma cònica llençades per una sola persona des d'una embarcació, perquè caiguin sobre una àrea específica. No produeix efectes negatius en les poblacions de peixos
  • Pesca d'encerclament: Consisteix en un barco que té una xarxa gegant i fa com un cercle i això fa que els peixos s'atrapin, perquè fa com una bossa.

Sañez ReguartModifica

El 1791, el barceloní Antoni Sañez Reguart fou autor del «Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional», publicat en cinc volums amb 346 làmines.

ReferènciesModifica

  1. «La marineria i la pesca». Culturcat (Generalitat de Catalunya).
  2. La pesca industrial a Xile, govern de Xile
  3. Pesca industrial Arxivat 2017-10-12 a Wayback Machine. al web del govern d'Uruguai
  4. Pesca industrial abusiva podría extinguir los peces del mundo para el 2050, veoverde, 27 de novembre de 2012
  5. «La pesca en L'Albufera». Fundació Assut, 2011. Arxivat de l'original el 2018-08-25. [Consulta: 21 abril 2012].
  6. Diccionario historico de los artes de la Pesca Nacional. Ibarra, 1791. 
  7. Diccionario historico de los artes de la Pesca Nacional. Ibarra, 1791. 
  8. Antonio Sañez Reguart. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional. la viuda de Don J. Ibarra, 1792. 
  9. Antonio Sañez Reguart. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional. la viuda de Don J. Ibarra, 1793. 
  10. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional. Ibarra, 1795. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pesca