Pessebre vivent d'Engordany

(S'ha redirigit des de: Pessebre Vivent d'Engordany)

El pessebre vivent d'Engordany és un pessebre vivent impulsat per Esteve Albert i Corp que va ser inaugurat el darrer dia de l'any 1955. L'obra d'Esteve Albert i Corp va ser una de les primeres representacions de pessebres vivents dels Països Catalans.[1]

Infotaula d'esdevenimentPessebre vivent d'Engordany
Tipuspessebre vivent modifica
Data1955 modifica –
LocalitzacióEscaldes-Engordany modifica
EstatAndorra modifica
Esteve Albert i Corp

OrígensModifica

A Esteve Albert i Corp li van ser encomanades dues conferències en relació a la Prehistòria de la Regió d'Andorra als "Cursos Internacionals d'Extensió Cultural". Aquest es va enamorar d'Andorra i a posteriori i va fer diverses estades en les quals va conèixer Pere Canturri Montanya.

Les seves estades a Andorra i les converses amb Pere Canturri Montanya li van permetre observar que a Andorra el turisme se centrava al mes de juliol i agost, mesos en els quals els pobles eren plens i molts eren els turistes que escollien Andorra per passar les seves vacances. Durant els mesos d'hivern la situació era molt diferent i, molts hotels i restaurants es veien obligats a tancar per manca de clients. Així doncs, Esteve Albert i Corp, a conseqüència dels suggeriments i demandes de la població per incrementar el turisme d'hivern, va proposar, juntament amb altres, la possibilitat de dur a terme un pessebre vivent per atraure turisme d'hivern.[2]

La idea va entusiasmar a la població, que d'entrada no tenien esperança que el projecte arribes a crear-se. Tot i així, a poc a poc es va posar en marxa fins a la seva inauguració.

Esteve Albert va rebre l'ajuda del P. Enric Graner, del P. Ambròs Caralt i dos monjos de Montserrat que els van aconsellar i els van guiar en el procés de creació del pessebre vivent.

La primera ubicació proposada fou el rec del Solà d'Andorra la Vella, donat que semblava un lloc idoni des del que es podria veure tota la representació. El problema era que s'havien de fer algunes construccions, cosa que encaria i complicava el procés. Així l'escenari triat finalment fou Engordany.[3]

A Engordany la població va implicar-se en el pessebre vivent. Tots van aportar allò que podien. Alguns van oferir les golfes, els palles i altres parts de les seves llars per ambientar el pessebre. Altres van aportar elements essencials d'un pessebre vivent com són els animals i el bressol, entre altres.

Tots van repartir-se les tasques. Hi havia el coreògraf, rol que va adoptar Josep Ingla i Ràdio Andorra que els gravava amb cinta magnetofònica.[4]

Obra i llocModifica

 
Placa d'Esteve Albert i Corp localitzat Andorra la Vella

Esteve Albert i Corp pensava que Engordany era un lloc ideal i adequat per a fer el pessebre vivent. Els colors del paisatge, el petits racons d'Engordany i l'arquitectura romànica, actualment Patrimoni de la Humanitat, eren aspectes claus per ambientar el pessebre vivent.

Pessebre vivent i el turisme d'AndorraModifica

La inauguració del pessebre Vivent d'Engordany va propiciar un increment del turisme espanyol al país. Això, també va donar a conèixer altres productes i llocs emblemàtics d'Engordany i de tot Andorra. A més a més, molts productes que no es podien obtenir a Catalunya o Espanya també van ser descoberts Andorra. A poc a poc el percentatge de turistes d'hivern a l'època de nadal va incrementar.[5][6]

Hi va haver una gran publicitat als mitjans de comunicació gràcies a Esteve Albert i Corp. Aquest tenia diverses amistats a Barcelona que van ajudar a difondre i donar a conèixer el pessebre vivent d'Engordany.

Altres amistats d'Esteve Albert com el Bisbe de la Seu i l'alcalde de Barcelona, d'aquell moment, van permetre i facilitar els permisos a la població per poder pujar a Andorra per veure el pessebre vivent.[5]

Darrera edició del pessebre vivent d'EngordanyModifica

El pessebre vivent va fer la seva primera representació l'any 1955 i la seva darrera representació va ser l'any 1962. Els motius pels quals es va deixar de fer el pessebre no estan especificats enlloc. Hi ha diverses llegendes urbanes però res de segur.[7]

Recuperació del pessebre vivent d'EngordanyModifica

L'any 2014 el Comú d'Escaldes-Engordany va decidir recuperar el pessebre vivent d'Engordany, coincidint així, amb el centenari del naixement d'Esteve Albert i Corp .[8]

Aquesta representació va tenir gran rellevància en el seu moment per ser el primer pessebre a escenificar-se en els països catalans. La consellera de Cultura Núria Barquín i la directora de l'Escena Nacional Andorrana, Irina Robles van presentar el nou espectacle.[9]

A diferència de la versió presentada per Esteve Albert i Corp, la nova versió va tenir una durada inferior i l'entorn va ser un altre lloc de la part més alta d'Escaldes. La població va tornar a esdevenir la part clau de la representació, actors i actrius. Una altra diferència amb la versió pionera és la representació a l'aire lliure, afavorint la interacció amb el públic.[10]

Actualment, el pessebre compta amb un gran nombre d'actors i actrius de totes les edats. A més a més, també, amb la col·laboració del cos dansaire de l'Esbart Santa Anna, la coral d'infants de l'escola de música i la coral d'Escaldes-Engordany.[11]

L'objectiu de la recuperació del pessebre vivent és que es torni a representar cada any, com es va fer anteriorment, i que tingui una repercussió similar o superior per Andorra i la seva població.

ReferènciesModifica

  1. «Pessebre Vivent d'Engordany 50 anys». Àgora, novembre 2005, pàg. 24-25.
  2. Albert i Corp, Esteve. El Pessebre d'Engordany (en català). 492a ed.. Barcelona: Barcino, 1958. 
  3. «Centenari del naixement de l'Esteve Albert i Corp» (en català). Ex-libris Casa Bauró. Fulls de bibliografia, núm. 17. Biblioteca Nacional d'Andorra, 23-04-2014. [Consulta: 13 abril 2015].
  4. Albert i Corp, Esteve. Llibre de Pessebre Vivent d'Engordany (en català). Andorra: Com.Cat, 1956. 
  5. 5,0 5,1 Canturri Montanya, Pere «Passeig per part de la bibliografia d' Esteve Albert i Corp». . Andorra, 1997.
  6. «Escaldes farà reviure "l'essència del "pessebre vivent" d'Esteve Albert» (en català). Revista Bondia.ad, 22-09-2014. [Consulta: 11 abril 2015].
  7. «Escaldes- Engordany recupera el pessebre vivent». Diari Ara, 2014, pàg. 1.
  8. «El pessebre vivent reviu a d'Escaldes-engordany» (en català). AndorraDifusió. [Consulta: 11 abril 2015].
  9. «Escaldes-d'Engordany recupera el Pessebre Vivent». Comú d'Escaldes d'Engordany, 2014, pàg. 1.
  10. «Escaldes-Engordany recupera el Pessebre Vivent aquest Nadal» (en català). elPeriòdic.ad, 23-09-2015. [Consulta: 11 abril 2015].
  11. «Pessebre vivent d'Escaldes- Engordany». Festes i tradicions: Escaldes- Endorgany, 2014, pàg. 1.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica