Peter Patzak
Peter Patzak (Viena, 2 de gener de 1945 - Krems an der Donau, 11 de març de 2021) fou un director de cinema austríac, artista interdisciplinari que es va dedicar al cinema després d'estudiar història de l'art, psicologia i pintura.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 gener 1945 Viena (Àustria) |
| Mort | 11 març 2021 (76 anys) Krems an der Donau (Àustria) |
| Sepultura | cementiri central de Viena |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Àustria |
| Ocupació | actor, professor d'universitat, guionista, pintor, director de cinema, realitzador |
| Ocupador | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena |
Premis | |
     | |
Biografia modifica
Patzak era fill d'un oficial de policia amb el grau de major, segons va determinar amb motiu de la presentació de la pel·lícula Kottan ermittelt: Rien ne va plus al Gartenbaukino de Viena al programa de televisió Seitenblicke.[1]
Com a pintor, el 1962 va exposar per primera vegada, després es van mostrar els seus quadres des de Basilea fins a Nova York; el 1996 es va poder visitar una retrospectiva de Peter Patzak (obres del 1961 al 1996) al Saarland Künstlerhaus. El 2005, una de les seves obres es va subhastar a eBay en benefici del Fons Hermann Gmeiner d'Alemanya.[2]
Del 1968 al 1970 va treballar a Nova York. Després de tornar a Viena, va fer el seu primer llargmetratge Die Situation (1972). Peter Patzak també ha dirigit nombroses pel·lícules de televisió; el va fer famós la paròdia de la pel·lícula policíaca Kottan ermittelt, que va produir per a l'ORF durant set anys des del 1976. El 1978 va presentar una aclamada adaptació cinematogràfica de Das Einhorn de Martin Walser, on el mateix Walser va treballar en el guió i posteriorment va elogiar l'adaptació.
Com a director va rebre nombrosos guardons com el premi al director a la Biennal de Venècia, el premi Max Ophüls, el premi Adolf Grimme, el Golden Romy, el premi del Festival de Cinema de Berlín i el premi UNESCO. La seva pel·lícula Kassbach – Ein Porträt va participar al 29è Festival Internacional de Cinema de Berlín[3] i Wahnfried fou projectada fora de competició al 40è Festival Internacional de Cinema de Canes.[4] El 1997 va dirigir Shanghai 1937, adaptació de la novel·la de Vicki Baum Hotel Shanghai que va participar al 20è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[5]
Des del 1993 impartia classes de direcció a l'Acadèmia de Cinema de Viena. Com a actor, va participar principalment en produccions televisives austríaques i en cameos a les seves pròpies pel·lícules.
Filmografia selecta modifica
- Die Situation (1974)
- Parapsycho - Spektrum der Angst (1975)
- Kottan ermittelt (1976–1983, sèrie de televisió)
- Zerschossene Träume (1976)
- Das Einhorn (1978, basat en la novel·la de Martin Walser)
- Santa Lucia (1979,telefilm)
- Kassbach – Ein Porträt (1979)
- Den Tüchtigen gehört die Welt (1982)
- Tramps (1983)
- Tiger – Frühling in Wien (1984)
- Die Försterbuben (1984, telefilm basat en la novel·la de Peter Rosegger)
- Wahnfried (1986, pel·lícula sobre Richard Wagner)
- Der Joker (1987)
- Camillo Castiglioni oder die Moral der Haifische (1988, telefilm sobre Camillo Castiglioni)
- Killing Blue (1988)
- Frau Berta Garlan (1989, telefilm basat en la novel·la de Arthur Schnitzler)
- Gavre Princip – Himmel unter Steinen (1990, telefilm sobre Gavrilo Princip, basat en la novel·la de Hans Koning)
- Lex Minister (1990)
- St. Petri Schnee (1991, telefilm, basat en la novel·la de Leo Perutz)
- Rochade (1992, telefilm, basat en la novel·la de Ladislav Mňačko)
- Im Kreis der Iris (1992, telefilm, basat en una història de Franz Nabl)
- Das Babylon Komplott (1993, telefilm)
- 1945 (1994, telefilm)
- Tödliche Besessenheit (1994, telefilm)
- Jenseits der Brandung (1995, telefilm)
- Brennendes Herz (1996, basat en les memòries de Gustav Regler)
- Shanghai 1937 (1997, telefilm, basat en la novel·la de Vicki Baum)
- Mörderisches Erbe (1998, telefilm)
- Schmetterlingsgefühle (1998, telefilm)
- Sweet Little Sixteen (1999, telefilm)
- Die Entführung (1999, telefilm)
- Gefangen im Jemen (1999, telefilm)
- Der Mörder in dir (2000, telefilm)
- Denk ich an Deutschland – Adeus und Goodbye (2001, sèrie documental)
- Die achte Todsünde: Toskana-Karussell (2002, telefilm)
- Die Wasserfälle von Slunj (2002, telefilm, basat en la novel·la de Heimito von Doderer)
- Herz ohne Krone (2003, telefilm)
- Verliebte Diebe (2003, telefilm)
- Sternzeichen (2003)
- Rufer, der Wolf (2005, telefilm)
- Rien ne va plus (2010)
Referències modifica
- ↑ ORF 2: Seitenblicke. Ausgabe 2. Dezember 2010 Vídeo ORF TVthek.
- ↑ Versteigerung laut BeyArs.com.
- ↑ «IMDB.com: Awards for Kassbach – Ein Porträt». [Consulta: 14 agost 2010].
- ↑ «Festival de Cannes: Wahnfried». Arxivat de l'original el 3 d’octubre 2012. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «20th Moscow International Film Festival (1997)». Arxivat de l'original el 22 març 2013. [Consulta: 22 març 2013].
Bibliografia modifica
- Lukas Foerster: Laboratorium für ein Genrekino ohne Zukunft. Peter Patzaks Horrorfantasie PARAPSYCHO – SPEKTRUM DER ANGST (1975). In: Filmblatt. 17. Jg., Nr. 49, Sommer 2012, 13–23.
- Karin Moser, Andreas Ungerböck (Hrsg.): Peter Patzak. Regisseur, Autor, Maler. Wien, Filmarchiv Austria 2009.
Enllaços externs modifica
- Peter Patzak a REGIE GUIDE Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.
- Web de Peter Patzak