Obre el menú principal

Pierre Pincemaille

músic francès

BiografiaModifica

Comença els seus estudis musicals rebent classes de piano. Va entrar al Conservatori de París (1971), on rebé lliçons dels seus mestres Henri Challan i Jean-Claude Raynaud (harmonia), Jean-Claude Raynaud i Lucie Robert (contrapunt), Marcel Bitsch (fuga) i Rolande Falcinelli (orgue). Obté el primer premi d'harmonia (1977), contrapunt (1978), fuga (1978), orgue-interpretació (1979) i orgue-improvisació (1979).

Com virtuós, l'any 1987 va succeir a Henri Heurtel en el prestigiós lloc d'organista a la Basílica de Saint-Denis, a Saint-Denis, a prop de París. El 2005, va ser professor de contrapunt del Conservatori de París.[1]

Realitza una important carrera concertística a França, Alemanya i Estats Units, especialitzant-se en el repertori francès clàssic i romàntic. Fou considerat un dels més grans improvisadors del segle XX.

CondecoracionsModifica

Discografia seleccionadaModifica

Articles relacionatsModifica

BibliografiaModifica

  • Elke Völker, « Der Reiz perfekter Illusion. Ein Interview mit dem Pariser Organisten und Starimprovisator Pierre Pincemaille » in Organ – Journal für die Orgel 1, No. 1 (1998), p. 18–21 (alemany)
  • Yvette Carbou, Pierre Pincemaille : « L'improvisateur à Notre-Dame » in Pierre Cochereau : Témoignages, Éditions Auguste Zurfluh, 1999, p. 273–339 ISBN 978-2-87750-087-6 (francès)
  • Yvette Carbou, Pierre Pincemaille : « L'improvisateur à Notre-Dame » in Pierre Cochereau : Un art d'illusioniste, éditions Delatour France, 2014, p. 263–338 ISBN 978-2-7521-0124-2 (francès)

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. Roux, Marie-Aude. «Pierre Pincemaille, une vie à la tribune de Saint-Denis» (en (francès)). Le Monde, 15-01-2018. [Consulta: 25 agost 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Pincemaille