Viquipèdia

Pilar Parcerisas i Colomer

(S'ha redirigit des de: Pilar Parcerisas)

Pilar Parcerisas i Colomer (Manresa, 1957) és crítica d'art, historiadora de l'art, assagista i curadora d'exposicions independent i guionista catalana.

Plantilla:Infotaula personaPilar Parcerisas i Colomer
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1957 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Associació Passatges de Cultura Contemporània
2013 –
Vicepresidenta Consell Nacional de la Cultura i de les Arts
2009 – 2012
Presidenta Associació Catalana de Crítics d'Art
abril 2007 – 2010 – Joan Maria Minguet i Batllori →
Directora Centre de Documentació d’Art Contemporani Alexandre Cirici
1985 – 2005 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - doctorat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudi de la història de l'art, crítica de l'art, comissariat d'exposicions, guionatge cinematogràfic, guió cinematogràfic i art contemporani Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócrítica d'art, crítica, comissària d'exposicions, historiadora, historiadora de l'art, periodista, guionista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCentre de Documentació d’Art Contemporani Alexandre Cirici (1985–2005) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències

Trajectòria

modifica

Es va llicenciar en Ciències de la Informació per la UAB i posteriorment es va doctorar en Història de l'Art contemporani.[1] Més endavant completaria els seus estudis amb un màster en guions per a cinema i televisió per la UAB.[2] És un dels membres fundadors del diari Regió 7.[3] Es va formar com a comissària amb Harald Szeemann.[4]

El 1976 s’inicia en la critica d’art al Periódico Manresa/Gazeta de Manresa, segueix al Regió 7 i a la revista Batik. El 1982 és crítica d’art titular del diari AVUI, i segueix a Elpuntavui, La República (2018) i a el Temps de les Arts (2019-2022).[5] Ha reivindicat la vinculació dels artistes catalans amb l’avantguarda internacional i el lligam estètic d’artistes internacionals amb Catalunya.

El 1984 fou fundadora del Centre de Documentació d’Art Contemporani Alexandre Cirici,[6] càrrec que mantindria fins al 2005. El centre fou integrat posteriorment al Centre de Documentació del MACBA.[7]

Al llarg de la seva trajectòria ha comissariat nombroses exposicions d'art entre les quals destaquen exposicions sobre Joan Brossa, Francesc Torres, Joan Miró, Joseph Beuys, Pere Català i Pic, Pere Noguera, Salvador Dalí o Man Ray, entre moltes d'altres.[8]

Com a autora, més enllà de les monografies de les exposicions comissariades, el 1997 va publicar Equipatge de mà, on parla dels records de la seva ciutat natal, Manresa. El 1999 va recollir els escrits del Grup de Treball, publicats pel MACBA. Ha publicat diversos reculls d'articles propis, com Art & Co. La màquina de l’art (2003) i Barcelona Art-Zona (2007). També s'ha publicat la seva tesi, Conceptualismo(s). Poéticos, políticos y periféricos. En torno al arte conceptual en España, 1964-1980 (2007), i altres recerques, com Duchamp en España (2009), Ponç abans de Ponç (2014), Correspondències de Joan Ponç (2017) i Tàpies y la ceguera (2024).[7] Ha sigut directora artística de la Fundació Vallpalou de Lleida entre 2019 i 2021.[2][9]

En el camp de l'audiovisual, va cofundar l'empresa Kronos Plays & Films S.A. des d'on va participar com a guionista en els guions dels llargmetratges Entreacte (1988),[10] L'última frontera (1992) i Babaouo (1997).

És membre de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA). Ha estat membre del Consorci del Macba,[11] del Patronat de la Fundació Joan Miró i de la Fundació Tàpies. com a representant de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Va ser des del 21 de gener de 2009 vicepresidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i membre del Plenari fins al 2019,[12] des d'on dugué a terme el projecte i concurs de direcció del Canòdrom de la Meridiana centre d'Art, finalment frustrat.[13] Entre 2007 i 2010 fou presidenta de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA).[14]

Des del 2016 organitza anualment l’Escola d’Estiu Walter Benjamin i ha comissariat el projecte “Una Casa per a Walter Benjamin”,[15] on ha creat l’Associació Passatges de CulturaContemporània (2014) i la Fundació Angelus Novus (2017).[7]

El 2025 és nomenada per l’Ajuntament de Manresa membre del Consell d’Administració de MATMUSA (Manresana d’Actius Turístics, Museus i Fires S.A.)[16]

Exposicions comissariades

modifica

Aquestes són algunes de les exposicions més rellevants que ha comissariat.

  • Juntament amb Maria Josep Balsach i Carles Hac Mor va comissariar el cicle d'exposicions de l'Espai 10 de la Fundació Miró del curs 1983-1984
  • Espace/Creation Textile. Tapisserie en Espagne aujourd’hui. Europalia, Bèlgica (1985).
  • Idees i Actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964-1980... (1992)
  • Laura Albéniz (1993)
  • Miró-Dalmau-Gasch, 1918-1937. L’aventura per l‘art modern. Centenari Joan Miró (1993)
  • Joseph Beuys. Manresa Hbf (1994)
  • Agnus Dei. L'art romànic i els artistes del segle XX (1996)
  • Evgen Bavcar, el fotògraf cec. La memòria de la llum. (1997)
  • Josep Mestres Cabanes (1998)
  • Pere Noguera. Terres crues, teres cuites. Del paisatge a l’hàbitat (2003)
  • Dalí. Afinitats Electives (2004)
  • Man Ray, llums i somnis (2006)
  • Rafael Sala, 1891-2007. L’aventura per l’art modern (2007)
  • Accionisme vienès (2008)
  • Il·luminacions. Catalunya visionària (2009)
  • Construccions Líriques. Man Ray, Leandre Cristòfol. L'objecte i l'esperit Dadà (2009)[17]
  • Joseph Beuys. Diary of Seychelles. Fundació Caixa Girona (2009)
  • Meridià Granollers, anys 70. Art de concepte i acció (2010)
  • Pere Noguera. Històries d’arxiu, Fundació Tàpies (2011)
  • Xavier Oriach. Cartografia pictòrica, 1941-2013 (2013)
  • Marcel Duchamp. Don’t forget (Múrcia, 2013)
  • Joan Ponç. Diàbolo (La Pedrera i Musée de Céret, 2017-18)
  • Adolf Loos. Espais privats. Museu del Disseny, BCN i Caixaforum, Madrid, 2018),
  • Jaume Xifra. Home, natura-realitat, 1934-2014, (2018-2019)
  • Leopold Samsó. Tan lluny, tan a prop (Fundació Vila Casas 2024)[18]
  • Surrealismos. La era de la màquina. Duchamp, Man Ray, Picabia, Stieglitz (Fundación Canal, 2024)
  • Poètiques ancestrals. Dolors Oromí, Madola (2025).[19]

Publicacions destacades

modifica

Audiovisuals

modifica

Ha dut a terme el guió de 9 vídeos documentals i la producció executiva, recerca de finançament, producció,  gestió i recursos humans dels següents films:

Curtmetratges 35 mm.

modifica
  • 1983: Màgia a Catalunya, en col·laboració amb Joan Brossa. Producció: Institut de Cinema Català, Barcelona Guió.
  • 1984: Museu d’ombres, inspirat en l’obra de Joan Perucho. Premi de Guions de la Generalitat de Catalunya. Producció: Institut de Cinema Català, Barcelona  Guió
  • 1994: Gaudí, la remor d’una línia, amb la col·laboració d’Evgen Bavcar. Producció: Kronos, Plays & Films, S.A., Barcelona. Guió i producció.
  • 1995: Joseph Beuys. Manresa Hbf, amb motiu de l’exposició del mateix títol. Producció:  Kronos, Plays & Films S.A., Barcelona. Guió i producció.

Llargmetratges 35 mm

modifica
  • 1989: Entreacte, basat en la poesia escènica de Joan Brossa, Producció: Kronos, Plays & Films, S.A., Barcelona. Guió i producció.
  • 1992: L’última frontera, basat en la figura de Walter Benjamin. Film seleccionat al Fòrum del Festival de Berlín 1992, Producció: Kronos, Plays & Films, S.A., Barcelona. Guió i producció.
  • 1997: Adaptació cinematogràfica del guió Babaouo, de Salvador Dalí (1932). Producció: Kronos, Plays & Films, S.A., Barcelona. Guió i producció.

Àudiovisuals i multivisió

modifica
  • 1989: L’avantguarda de l’escultura catalana, Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona
  • 1991: Barcelona/Creació, Yokohama, Japó. Ajuntament de Barcelona
  • 1998: Galeria G, Espai Annex, Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona

Premis i reconeixements

modifica
  • Premi Espais a la Crítica d’art, Fundació Espais, 1993
  • Premi Bages de Cultura, Òmnium Cultural, 2000
  • Premi ACCA a la millor exposició del 2006, per l’exposició Man Ray. Llums i somnis, Col·lecció Goldberg/D’Afflitto, New York, Fundació Caixa Girona, 2007
  • Ambaixadora de Manresa (2022)[23]

Referències

modifica
  1. ↑ «Pilar Parcerisas». CCCB. [Consulta: 15 febrer 2025].
  2. ↑ 2,0 2,1 ARTEINFORMADO. «Pilar Parcerisas. Comisario, Crítico/Periodista» (en castellà), 20140603. [Consulta: 15 febrer 2025].
  3. ↑ Riu, Toni Mata i. «Pilar Parcerisas guia el retrobament de Portbou amb Walter Benjamin», 05-08-2023. [Consulta: 15 febrer 2025].
  4. ↑ Frisach, Montse. «Pilar Parcerisas, oberta a l'incògnit». Núvol, 02-10-2024. [Consulta: 15 febrer 2025].
  5. ↑ «Pilar Parcerisas - Articles» (en catalan), 07-12-2023. [Consulta: 15 febrer 2025].
  6. ↑ ORDRE CLT/232/2006, de 6 d'abril, de derogació de l'Ordre de 2 de juny de 1984, per la qual es crea el Centre de Documentació de l'Art Contemporani "Alexandre Cirici". DOGC
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Pilar Parcerisas». Escola Europea d'Humanitats, 2017. [Consulta: 15 febrer 2025].
  8. ↑ «Pilar Parcerisas». Edicions Poncianes. [Consulta: 15 febrer 2025].
  9. ↑ Siscart, Arnau. «“Vallpalou mereix més atenció”», 05-03-2020. [Consulta: 2 març 2025].
  10. ↑ «Entreacto (1989)» (en castellà). [Consulta: 15 febrer 2025].
  11. ↑ «Llistat de membres del consell del Macba». Arxivat de l'original el 2010-09-30. [Consulta: 5 febrer 2010].
  12. ↑ [1], Oficina de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 19 de desembre 2008. (data d'accés: 09/08/2010)
  13. ↑ «El Centre d'Art Contemporani del Canòdrom s'ubicarà a l'antiga fàbrica Fabra i Coats - Bonart». [Consulta: 8 març 2025].
  14. ↑ «Joan Maria Minguet substitueix Parcerisas en la presidència de l'ACCA». Bonart [Girona], núm. 133, 11-2010, p. 66. ISSN: 1885-4389.
  15. ↑ BARTIS, CRISTINA VILÀ. «Pilar Parcerisas: «Les paraules mai són perfectes, res ho és»», 12-10-2020. [Consulta: 2 març 2025].
  16. ↑ «Se constituye la nueva empresa municipal Manresana de Activos Turísticos, Museos y Ferias | Aigües de Manresa S.A.» (en espanyol europeu). [Consulta: 8 març 2025].
  17. ↑ Parcerissas, Pilar; Navarro, Jesús. Construccions Líriques. Man Ray, Leandre Cristòfol. L'objecte i l'esperit Dadà. Lleida: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009, p.. D.L.B:37.639-2009. «MRLC09» 
  18. ↑ Redacció. «Leopold Samsó - Tan lluny, tan a prop - Exposició». Fundació Vila Casas. [Consulta: 15 febrer 2025].
  19. ↑ «Dolors Oromí & Madola. Poètiques Ancestrals — Galeries d'Art de Catalunya». [Consulta: 15 febrer 2025].
  20. ↑ «Pilar Parcerisas i Colomer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. ↑ «Adolf Loos –Espais privats», 25-04-2018. [Consulta: 8 març 2025].
  22. ↑ Riu, Toni Mata i. «La manresana Pilar Parcerisas recull trenta anys de poesia en un nou llibre», 20-07-2020. [Consulta: 15 febrer 2025].
  23. ↑ Redacció. «Pilar Parcerisas, nova ambaixadora de Manresa». Regió7, 16-02-2022. [Consulta: 15 febrer 2025].
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pilar Parcerisas i Colomer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pilar_Parcerisas_i_Colomer&oldid=34837543»