Pinsà
El pinsà comú,[1] pinsà, xeu o pardal d'ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids.[2] És una de les espècies més comunes dels Països Catalans on es reuneixen estols de centenars d'exemplars, repartits entre conreus, pastures, boscos i arbredes. A la vegada, és la més comuna de les tres espècies de pinsans (les altres existents són el pinsà borroner –Pyrrhula pyrrhula– i el pinsà mec –Fringilla montifringilla–).
Fringilla coelebs  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Pes | 2,16 g (pes al naixement) 22 g (pes adult) |
| Envergadura | 0,26 m |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 12 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22720030 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Fringillidae |
| Gènere | Fringilla |
| Espècie | Fringilla coelebs Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
Característiques modifica
El pinsà mesura 14-16 cm i pesa 19-21 g. El mascle té el front negre, el cap blau pissarra i les galtes i el pit morats. El dors marró i el carpó verdós. Les ratlles blanques a les ales i a la cua el fan inconfusible en vol. La femella és tota ella marró verdosa, té la part inferior més clara i amb el blanc de les ales i la cua menys pur que el mascle.
Ecologia modifica
No li agraden les zones boscoses gaire denses, s'adapten fàcilment a viure a prop dels conreus, jardins i a prop de pobles i ciutats. De totes maneres és el més forestal dels fringíl·lids, especialment a l'època de nidificació. A l'hivern s'arrepleguen en grans esbarts a zones obertes on troben aliment abundant.
És nadiu d'Euràsia (incloent-hi Xipre, les Illes Fèroe, Islàndia, Irlanda, Malta i la Gran Bretanya) i de l'Àfrica del Nord (Algèria, Egipte, Líbia, el Marroc i Tunísia) i ha estat introduït a Austràlia i Nova Zelanda. És itinerant a Bahrain, el Bhutan, la Xina, l'Índia, Mongòlia, Qatar, l'Aràbia Saudita, el Tadjikistan, Tailàndia, els Emirats Àrabs Units i els Estats Units.[3]
A l'hivern la població de pinsans de Catalunya augmenta considerablement amb l'arribada de grans estols provinents del nord-est d'Europa. A Catalunya mateix es produeix també una petita migració del Pirineu a les planes. De fet, hi ha un refrany que diu si veieu un pinsà, fred farà. La migració de tardor va des de la darrera setmana de setembre fins a les acaballes d'octubre.
Durant l'època de cria el mascle emet un potent cant, té un fort instint territorial i defensa un tros de terra d'on treu les llavors. Mentrestant, la femella, s'ocupa de construir el niu i de la incubació dels ous. La població nidificant és poc nombrosa i repartida arreu dels boscos, sobretot en rouredes humides i fagedes, però també en alzinars i pinedes de pi roig.
El mascle és molt apreciat com a ocell de gàbia a causa del seu cant. S'adapta bé a la vida en captivitat. Cada any es capturen centenars de mascles pel cant per part d'ocelleries. No obstant això, tot i que hom creu que uns quants decennis enrere era molt més abundant, els efectius sembla que es mantenen. (
cant (?·pàg.))
Subespècies modifica
- Fringilla coelebs africana (J. Levaillant, 1850).[4]
- Fringilla coelebs alexandrovi (Zarudni, 1916).[5]
- Fringilla coelebs balearica (Von Jordans, 1923).[6]
- Fringilla coelebs canariensis (Vieillot, 1817).[7]
- Fringilla coelebs caucasica (Serebrovski, 1925).[8]
- Fringilla coelebs coelebs (Linnaeus, 1758).[9]
- Fringilla coelebs gengleri (O. Kleinschmidt, 1909).[10]
- Fringilla coelebs maderensis (Sharpe, 1888).[11]
- Fringilla coelebs moreletti (Pucheran, 1859).[12]
- Fringilla coelebs ombriosa (Hartert, 1913).[13]
- Fringilla coelebs palmae (Tristram, 1889).[14]
- Fringilla coelebs sarda (Rapine, 1925).[15]
- Fringilla coelebs schiebeli (Stresemann, 1925).[16]
- Fringilla coelebs solomkoi (Menzbier & Sushkin, 1913).[17]
- Fringilla coelebs spodiogenys (Bonaparte, 1841).[18]
- Fringilla coelebs syriaca (J. M. Harrison, 1945).[19]
- Fringilla coelebs transcaspia (Zarudni, 1916).[20]
- Fringilla coelebs tyrrhenica (Schiebel, 1910).[21][22]
Imatges modifica
-
-
-
Niu amb pollets
-
Fringilla coelebs palmae fotografiat a La Palma (illes Canàries).
-
-
Fringilla coelebs coelebs menjant una eruga
-
-
Pinsà de les Açores (Fringilla coelebs moreletti) fotografiat a l'illa de São Jorge
-
Pinsà de les Açores (Fringilla coelebs moreletti) fotografiat a l'illa de São Miguel
-
Mascle
.jpg)
.jpg)
Referències modifica
- ↑ «Pinsà». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/12/2021(català)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ BirdLife International (2019). "Fringilla coelebs (amended version of 2018 assessment)." 2019 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2019. [Consulta: 12 abril 2023]
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ «Fringilla coelebs». Catalogue of Life. (anglès)
Enllaços externs modifica
- XTEC (català)
- AviBase (català)
- Enciclopèdia Baleard d'Ornitologia (català)
- Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya (català)