Obre el menú principal

La Pintura matèrica és un corrent pictòric dins de l'informalisme europeu posterior a la Segona Guerra Mundial. Es va desenvolupar des de finals dels anys 1940 i principis dels 1950. Es considera que sorgí a França, amb l'obra de Jean Fautrier i Jean Dubuffet. A més de l'Art brut de Dubuffet, pot considerar-se que és pintura matèrica l'espacialisme de Lucio Fontana. França, Itàlia i Espanya són els països on més s'ha conreat aquesta pintura matèrica.

La seva característica principal és ser una pintura abstracta que es realitza amb matèries diverses a les tradicionals, afegint al quadre sorra, arpillera, ferralla, parracs, fusta, serradures, vidrie o guix. A més d'afegir aquests materials no tradicionals, els pintors actuen sobre l'obra destruint-la en part amb talls, perforacions o esquinçades. El cromatisme és variat. La composició es diferencia entre zones amb matèria i zones de no matèria.

Ja havien existit altres artistes precedents que van introduir al llenç elements estranys a la pintura, com els dadaistes i els seus objets trouvés, o els cubistes i els seus collages, en els que introduïen capses de tabac o tires de diari. Els artistes posteriors a l'expressionisme abstracte recuperaren aquesta idea d'introduir en la tela objectes quotidians.

Artistes que tenen una tendència matèrica són:

ReferènciesModifica

  • Pintura matèrica en arteuniversal
  • Lengerke, Ch. von, «La pintura contemporánea. Tendencias en la pintura desde 1945 hasta nuestros días», en Los maestros de la pintura occidental, Taschen, 2005, pág. 623 ISBN 3-8228-4744-5
  • Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Primera generación - Arte e imagen en movimiento 1963-1986, Madrid, 2006 ISBN 84-8026-308-3