Obre el menú principal

Pinus echinata

espècie de planta

El pinus echinata, o pi de fulla curta, és una espècie de pi nativa dels Estats Units orientals del sud, de la major part de l'Estat de Nova York, del sud fins al nord de Florida, de l'oest a l'est Oklahoma, i el sud-oest fins a l'est de Texas.[1] L'arbre és variable en forma, de vegades recte, de vegades tort, amb una copa irregular Aquest arbre assoleix alçàries de 20–30 metres (65–100 ft) amb un diàmetre de tronc de 0.5–0.9 metres (1 ft 8 in–2 ft 11 in).

Infotaula d'ésser viuPinus echinata
Shortleaf pine.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 42359
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènerePinus
EspèciePinus echinata
Philip Miller, 1768
Distribució
Pinus echinata distibution map.png
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

 
Pinus echinata Cons

Les fulles són d'agulla (aciculars), en forma de dos i tres fascicles (farcells) ajuntats, i de 7 a 11 cm de llargària. Els cons fan 4-7 cm de llargària, amb escates fines amb una quilla transversal i un curt peduncle (prickle) S'obren a la maduresa, però són persistents.[2] Les plàntules de pi de fulla curta desenvolupen un brot persistent en forma de J, prop de la superfície del sòl.[3] El brot axil·lar i altres brots es formen prop de la corba i inicien el creixement si la tija superior és morta pel foc o s'ha tallat.

Aquest pi és principalment una font de pasta de cel·lulosa i de xapa de contraplacat, així com de fusta de construcció per una gran varietat d'usos. El pi de fulla curta és un dels "pins grocs " del sud dels EUA; per aquest motiu rep tant la denominació de pi groc del sud com la de pi de fulla curta. El pi de fulla curta forma la gamma més gran de "pins grocs" del sud dels EUA.

Aquest pi ocupa una varietat d'hàbitats des de les terres altes rocalloses fins a les planes molt inundades. Sovint s'hibrida de forma natural amb el pinus taeda, fet per el que es creuen els seus rangs genètics.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  • Farjon, A. K., J. A. Pérez de la Rosa & B. T. Styles. 1997. Field Guide Pines Mexico Central America 1–147. Royal Botanic Gardens, Kew.
  • Flora of North America Editorial Committee, e. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
  • Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  • Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  • Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
  • Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  • Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Pinus echinata