Obre el menú principal

Pinyana

Nucli de població del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça)
Per a altres significats, vegeu «Domènec Pinyana i Homedes».

Pinyana és un poble al terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça. Antigament pertanyia al municipi de Viu de Llevata. Segons Joan Coromines,[1] Pinyana ve de castra pinniana (castell roquer), que fa referència clara a l'antic castell de Pinyana, damunt de la penya que corona el poble.

Infotaula de geografia políticaPinyana
El Pont de Suert. Viu de Llevata. Pinyana des de Corroncui.JPG
Pinyana, des de Corroncui

Localització
 42° 19′ 48″ N, 0° 53′ 04″ E / 42.32999444°N,0.8844525°E / 42.32999444; 0.8844525
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaAlta Ribagorça
Municipiel Pont de Suert
Geografia
Altitud 1.163,7 m
Modifica les dades a Wikidata
Ca de Sília
Panoràmica de Pinyana des del camí del Castell

Fins al 1831, any d'extinció dels senyorius, Pinyana pertangué als barons, després comtes, d'Erill.

Pascual Madoz parla de Piñana en el seu Diccionario geográfico...[2] del 1849. Descriu el poble dient que està situat en un turó, dins d'una fondalada, ben ventilat i amb clima fred i propens a inflamacions. Constava de 12 cases i l'església parroquial, dedicada a sant Gil, i en depenia la de Corroncui. Tenia rector i un capellà beneficiat de patronat particular. El cementiri era dins de la població, i a poca distància hi havia una font abundant, amb rentador annex. Comprenia també una masia habitada, amb capella dedicada a sant Nicolau. El terreny, segons Madoz, era muntanyós, àrid i fluix, cobert de boixos i bardisses. S'hi produïa blat, sègol, patates, llegums i alls, i s'hi criaven ovelles, vaques i mules. També tenia un molí fariner. La població era de 3 veïns (caps de família) i 34 ànimes (habitants).

És a la meitat de la vall del riu de Cadolla, a llevant de Corroncui i a ponent de Cadolla, a prop del límit del terme municipal i comarcal. S'hi accedeix per una pista asfaltada en la major part del seu recorregut que arrenca de la N-260 (entre Viu de Llevata i Perves), al Coll de la Creu de Perves, passa per Corroncui, i després d'atènyer Pinyana continua cap a Cadolla i Naens, del terme pallarès de Senterada. El tram entre Naens i Cadolla no està asfaltat, però la pista és en bon estat.

El poble és en un petit pla als peus -nord- del roc on estava situat el castell, del qual no en queden a penes restes. Forma una plaça bastant ampla, on destaquen l'església de Sant Gil de Pinyana i Ca de Perutxo, a més de les ruïnes d'un parell de cases més. Des d'aquesta plaça, un carrer costerut s'enfila cap al cap del turó del Castell formant un carrer amb un parell de cases a cada banda, entre les quals destaca Ca de Cília, que és la que està situada més amunt. Encara per damunt hi havia hagut l'església de Sant Pelegrí de Pinyana, actualment en ruïnes, i ja al capdamunt del turó, el Castell de Pinyana.

L'església parroquial de Sant Gil de Pinyana és adscrita al bisbat de Lleida pel fet d'haver pertangut, a l'edat mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça, que fou agregat en bloc al bisbat de Lleida en ser suprimit. Format part de la unitat pastoral 24 de l'arxiprestat de la Ribagorça, i és regida pel rector del Pont de Suert.

Tot i que permanentment Pinyana només conserva dos habitants, Hi ha més de mitja dotzena de cases encara senceres i en bon estat, amb habitatge esporàdic segons les èpoques de l'any. Tal com va recollir Glòria Francino,[3] les cases de Pinyana eren Ca de Casanova, Ca de Cília, Ca de Cinto, Ca de Jan, Ca del Masover, Ca de Perutxo, Ca de Ros i Ca de Rossell, a més de la masia de Ca de Quim, allunyada a ponent del poble, que té la capella de Sant Nicolau de Pinyana.

ReferènciesModifica

  1. Coromines, 1996.
  2. Madoz, 1845.
  3. Francino, 2005.

BibliografiaModifica

  • Barbal, Maria. «Pinyana». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6. 
  • COROMINES, Joan. "Pinyana". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. Vi O-SAI. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-852-0
  • FRANCINO PINASA, Glòria. Els noms de lloc del Pont de Suert. Lleida: Pagès Editors, 2005. (Toponímia de la Ribagorça, 2). ISBN 84-9779-214-9
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • MADOZ, Pascual. "Piñana". A: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Enllaços externsModifica