Ratpenat de vores clares
El ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhlii) forma colònies d'una vintena d'individus, a tot estirar.
Pipistrellus kuhlii  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 8 anys |
| Hàbitat | bosc |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 17314 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Vespertilionidae |
| Gènere | Pipistrellus |
| Espècie | Pipistrellus kuhlii (Kuhl, 1817) |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Heinrich Kuhl |
| Sinònims |
|
| Protònim | Vespertilio kuhlii |
| Subespècies | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Descripció
modificaÉs un ratpenat de musell gros i curt i orelles triangulars, proveïdes d'un tragus de punta arrodonida. La cua solament sobresurt 1 mm de l'uropatagi i el cinquè dit fa uns 44 o 45 mm de llargada.
El color del pelatge és variable. En general, la regió dorsal presenta tonalitats brunes grogoses o brunes vermelloses, i la ventral, grises clares o blanques grisoses. Les orelles, el musell i el patagi són de color marró negrós. A la vora posterior de la membrana alar compresa entre el cinquè dit i el peu s'observa una franja blanca d'uns 2 mm de gruix, molt visible i ben delimitada.
Dimensions corporals: cap + cos (40 - 50 mm), cua (30 - 40 mm), avantbraç (28 - 37 mm) i envergadura alar (210 - 230 mm).
Pes: 5 - 10 g.
Hàbitat
modificaTota mena d'ambients, fins i tot les àrees habitades pels humans, sense ocupar, però, les poblacions humanes gaire grans. Normalment es refugia a les fissures de les roques o en esquerdes de construccions humanes.
Distribució
modificaHabita l'oest d'Àsia i la Conca del Mediterrani, incloses Mallorca, Menorca, Còrsega, Sardenya i Sicília[1]
Costums
modificaSurt del seu refugi quan ja és fosc i caça al voltant dels fanals, sobre l'aigua o la vegetació, amb un vol ràpid i hàbil.
Espècies semblants
modificaEl ratpenat fals, si fa no fa de la mateixa mida, pot presentar també una franja més clara a la vora del patagi, però no tan blanca ni ben delimitada.
La pipistrel·la es caracteritza per un cinquè dit més curt, de menys de 43 mm.
Referències
modifica- ↑ Alcover, 1988, p. 99.
Bibliografia
modifica- Alcover, Josep Antoni. Els mamífers de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1988. ISBN 84-273-0265-7.
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 92-93.
- Atlas y Libro Rojo de los Mamíferos Terrestres de España Arxivat 2016-09-13 a Wayback Machine. p. 215-217 (castellà)
- Fordham et al. (2006). Pipistrellus kuhlii. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 desembre 2007 (en anglès).
