Piràmide del Sol

La piràmide del Sol és l'edifici arqueològic més gran de la ciutat ameríndia de Teotihuacan i una de les més grans de Mesoamèrica, en l'actualitat a l'estat de Mèxic. Es troba sobre la calçada dels Morts, entre la piràmide de la Lluna i la Ciutadella. Va ser construït al voltant del 200 aC. Com altres edificacions mesoamericanes, està alineada amb els moviments del sol i la trama urbanística segueix aquesta ubicació.

Infotaula d'edifici Piràmide del Sol
Dades
Tipus	Temple i jaciment arqueològic
Mesura	65 () m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Estat de Mèxic
Localització	Teotihuacan
19° 41′ 33″ N, 98° 50′ 38″ O

Té unes dimensions de 225 m per 246 a la base i 75 m d'altitud. En volum total, és la tercera piràmide més gran del món . Es té la teoria que la piràmide venerava una deïtat de la societat de Teotihuacán. Al seu interior s'hi han trobat puntes de fletxa d'obsidiana i algunes figuretes votives humanes, així com restes d'enterrament que apunten a sacrificis humans.

Història

Després de l'abandonament de la ciutat, la piràmide, tot i que molt degradada, va continuar dominant el paisatge i mai va ser oblidada. En època asteca, era un lloc de pelegrinatge. Durant el període colonial, la va visitar l'erudit Lorenzo Boturini. Afirma que, cap al 1675, Carlos de Sigüenza y Góngora «havia intentat perforar-la, però que la resistència del túmul li ho havia impedit». En va fer un plànol, que malauradament ha desaparegut. La investigació arqueològica recent ha desafiat el famós relat de Boturini. Sigüenza: de Sigüenza no hauria intentat perforar la superfície de la Piràmide del Sol, sinó la de la Piràmide de la Lluna.

La Piràmide del Sol el 1910.

No va ser fins al segle XX que es van emprendre grans treballs arqueològics amb motiu de la celebració del centenari de la independència de Mèxic l'any 1910. A partir de 1905, l'arqueòleg Leopoldo Batres va netejar l'edifici. La seva obra va ser molt criticada pel seu successor Manuel Gamio: “La piràmide ha quedat desfigurada, ja que s'ha eliminat una capa de set metres de gruix a la banda sud, i de diversos gruixos a les altres...”. Batres va emprendre llavors la reconstrucció de l'edifici, el resultat de la qual és visible avui en dia. L'any 1947 es va demostrar que estava equibocat, ja que l'edifici tenia originàriament quatre graus; Batres va afegir-ne un cinquè entre el tercer i el quart.

A la dècada de 1920, Gamio va fer cavar un túnel a la façana est de l'edifici. L'any 1933, Eduardo Noguero va ordenar l'excavació d'un altre túnel, de 116,5 m de llarg des de la façana oest.

Conjunt monumental de la piràmide.

L'any 1959, les excavacions realitzades en els túnels interiors per René Millon van establir definitivament que la piràmide s'havia construït d'un sol cop. Si bé alguns d'aquests túnels es van fer després de la caiguda de Teotihuacan i dels asteques, eventualment es van connectar a túnels i coves que es van fer durant els períodes d'aquestes civilitzacions. Les investigacions dirigides per Millon van revelar que la majoria dels túnels principals estaven segellats, i si això tenia un propòsit o no depèn de l'interpretació. Als túnels de sota de la piràmide s'hi van recollir peces de ceràmica, fogueres i altres artefactes fets meticulosament. Millon i el seu equip creuen que les primeres interpresentacions de les piràmides de Teotihuacan que consideren que van ser cconstruïdes per esclaus són incorrectes a causa de l'artesania de la piràmide en si, així com de la popularitat de Teotihuacan entre els seus pobles. Les persones que van construir aquestes piràmides van tenir la motivació per a fer-ho, tant si van immigrar d'altres llocs de Mesoamèrica com si no.

Durant la creació d'un espectacle de so i llum l'any 1971, l'arqueòleg Ernesto Taboada va descobrir una entrada a una fossa de set metres de profunditat als peus de l'escala principal de la Piràmide del Sol. Tot i que els investigadors han pensat durant molt de temps que es tracta d'una cova natural, estudis més recents han establert que el túnel és antròpic.

Les coves i els sistemes de túnels sota la piràmide han estat investigats per diversos arqueòlegs que han arribat a la conclusió que aquestes coves eren sagrades per a la gent de Teotihuacan, de la mateixa manera que les coves eren importants culturalment a Mesoamèrica. Diverses fonts apunten a diferents interpretacions sobre per què es va construir la Piràmide del Sol i què signifiquen realment els sistemes de coves que hi ha a sota segons el poble i la cultura de Teotihuacan.

L'interior de la Piràmide del Sol encara no s'ha excavat del tot.

Característiques

Vista aèria

El nom de Piràmide del Sol prové dels asteques, que van visitar la ciutat de Teotihuacan segles després que fos abandonada; es desconeix el nom que van donar els teotihuacans a la piràmide. Es va construir en dues fases. La primera etapa de construcció, al voltant de l'any 200 dC, va portar la piràmide gairebé a la mida que té avui. La segona fase de construcció va donar lloc a la seva mida completa de 225 metres d'ample i 75 metres d'alçada, convertint-la en la tercera piràmide més gran del món darrere la gran piràmide de Cholula i la piràmide de Kheops (amb una mica més de la meitat de l'alçada total de la Gran Piràmide de Gizeh, que fa 146 metres). La segona fase també va veure la construcció d'un altar al cim de la piràmide que no ha sobreviscut fins als temps moderns.

Sobre l'estructura, els antics teotihuacans van acabar la seva piràmide amb guix de calç importat dels voltants, sobre el qual van pintar murals de colors brillants, tot i que avui en dia ni la pintura ni el guix ja no són visibles. Caps i potes de jaguar, estrelles i sonalls de serps es troben entre les poques imatges associades amb les piràmides.

Es creu que la piràmide venerava una deïtat dins la societat de Teotihuacan. Tanmateix, hi ha poques evidències que recolzin aquesta hipòtesi. La destrucció del temple a la part superior de la piràmide, tant per forces deliberades com per forces naturals abans que es pogués estudiar arqueològicament ha impedit la identificació de la piràmide amb qualsevol deïtat en particular.

Mides de l'estructura, ubicació i orientació

Model de la piràmide.

La piràmide es va construir en un lloc curosament seleccionat, des d'on va ser possible alinear-la tant amb el destacat Cerro Gordo al nord com, en direccions perpendiculars, amb sortides i postes de sol en dates concretes, registrades per una sèrie d'orientacions arquitectòniques a Mesoamèrica. Tota la part central de la quadrícula urbana de Teotihuacan, inclosa l'Avinguda dels Morts, reprodueix l'orientació de la Piràmide del Sol, mentre que la part sud presenta una orientació lleugerament diferent, dictada per la Ciutadella.

Dimension	Value
Alçada	71.17 metres (233.5 ft)
Perímetre base	794.79 metres (2,607.6 ft)
Costat	223.48 metres o 733.2 peus
1/2 costat	111.74 metres o 366.6 peus
Angle de pendent	32.494 graus
Superfície lateral	59,213.68 metres quadrats o 637,370.7 peus quadrats (assumeix una base quadrada perfecta i cares llises)
Volum	1,184,828.31 metres cúbics o 41,841,817 peus cúbics (assumeix una base quadrada perfecta i cares llises)

Objectes recuperats

S'han trobat pocs amagatalls de material dins i al voltant de la piràmide. A l'interior de la piràmide s'hi han descobert puntes de fletxa d'obsidiana i figuretes humanes, i s'han trobat objectes similars a les properes piràmides de la Lluna i de la Serp Emplomada a la Ciutadella. Aquests objectes poden haver representat víctimes de sacrifici. Un artefacte històric únic descobert prop dels peus de la piràmide a finals del segle XIX va ser l'Ocelot de Teotihuacan, que ara es troba a la col·lecció del Museu Britànic. A més, s'han trobat enterraments de nens en excavacions a les cantonades de la piràmide. Es creu que aquests enterraments formaven part d'un ritual sacrificial dedicat a la construcció de la piràmide.

Bibliografisa

• Aston, Michael; Taylor, Tim. Atlas of Archaeology (en anglès). Dorling Kindersley, 1998. ISBN 978-0-7894-3189-9. 
• Heyden, Doris «An Interpretation of the Cave underneath the Pyramid of the Sun in Teotihuacan, Mexico». American Antiquity, 40, 2, 1975, pàg. 131–147. DOI: https://doi.org/10.2307/279609.
• Millon, Rene «The Pyramid of the Sun at Teotihuacán: 1959 Investigations». Transactions of the American Philosophical Society, 55, 6, 1965, pàg. 1-93. JSTOR: https://www.jstor.org/stable/1005892.
• Šprajc, Ivan «Astronomical alignments at Teotihuacan, Mexico». Latin American Antiquity, 11, 4, 2000, pàg. 403–415. DOI: 10.2307/972004. JSTOR: 55054050.
• Šprajc, Ivan. Orientaciones astronómicas en la arquitectura prehispánica del centro de México (en castellà). Ciutat de Mèxic: Instituto Nacional de Antropología e Historia, 2001. ISBN 970-18-4180-8. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piràmide del Sol