Pisàtida

regió de l'antiga Grècia

La Pisàtida (grec antic: Πισᾶτις)[1] era el districte de la ciutat de Pisa, a la zona central de l'Èlida. Creuaven el país les muntanyes Fòloe, d'on sorgia l'Erimant, i el riu Alfeu, que constituïa el seu límit sud, si bé el país s'estenia una mica més al sud del riu. A la costa destacava el cap Ictis.

Infotaula de geografia físicaPisàtida
TipusRegió històrica Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióÈlida Modifica el valor a Wikidata
Història
Períodeantiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
La Pisàtida i territoris veïns

A la regió de la Pisàtida s'hi trobava Olímpia i la presidència dels jocs que se celebraven allí corresponia a la ciutat de Pisa. El país va ser conquerit pels eleus de l'Èlida Buida, i va assajar de revoltar-se més d'un cop fins que finalment Elis va destruir Pisa i altres ciutats el 572 aC, i així la Pisàtida va passar a ser un districte de l'Èlida. Arcàdia en va restablir la independència el 364 aC, però va ser retornat a Elis el 362 aC.[2]

Ciutats de la PisàtidaModifica

ReferènciesModifica

  1. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1368. ISBN 9788441224223. 
  2. Smith, William (ed.). «Elis». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 23 desembre 2020].