Plaça del Cinc d'Oros

plaça a Barcelona

La plaça del Cinc d'Ors, anteriorment anomenada plaça de Juan Carlos I, es troba en el districte de l'Eixample de Barcelona (Catalunya). Està situada en la intersecció entre l'avinguda Diagonal i el passeig de Gracia.

Infotaula de vial urbàPlaça del Cinc d'Oros
Plaça Joan Carles I.JPG
Tipusplaça
Situació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Traçat de la via
Modifica les dades a Wikidata

Història i descripcióModifica

Aquesta plaça no estava projectada en el Pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdà, ja que en realitat no és una plaça com a tal, sinó l'espai d'intersecció entre l'avinguda Diagonal i el passeig de Gracia. Abans de tenir un nom oficial la zona era coneguda com el «Cinc d'Ors» (en , ), ja que tenia quatre rotondes en cada cantonada i una més gran al centre, amb el que a vista aèria recordava aquesta carta (cinc d'oros). En 1906 la zona va ser urbanitzada per l'arquitecte municipal Pere Falqués, qui va situar un conjunt de sis fanals disposats al voltant de la rotonda central. Posteriorment, l'augment del tràfic en aquest cèntric encreuament va fer que es retiressin els fanals en 1957, que més tard van ser recol·locades en l'avinguda de Gaudí (1985).[1]

 
El Cinc d'ors

En 1915 va sorgir la idea d'erigir en el lloc un monument dedicat a Francisco Pi i Margall, president de la Primera República Espanyola. El 19 de setembre de 1915 es va col·locar la primera pedra, en un acte presidit pel primer tinent d'alcalde (i alcalde accidental en aquest moment) Juan Pich i Posa, però en produir-se uns altercats entre republicans i catalanistes el projecte va quedar postergat. En 1917 es va reprendre el projecte, i es va encarregar la confecció de l'obra a Miguel Blay, qui va esbossar un gran conjunt escultòric amb un bust del president republicà, encara que novament el projecte va quedar en suspens per l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera.[2]

Segona RepúblicaModifica

 
Inauguració del monument a la República, 12 d'abril de 1936

Amb l'arribada de la Segona República la plaça va rebre el seu primer nom oficial: plaça de Pi i Margall, en honor al president republicà. Llavors es va tornar a reprendre el projecte del monument, tot i que es va descartar l'obra de Blay, que havia quedat una mica passada de moda. En 1932 es va organitzar un concurs públic, que va guanyar Josep Viladomat, amb una imatge de la República en forma de nu femení amb el braç aixecat i portant un ram de llorer, que va ser elaborada en 1934 en bronze.[3] S'integrava llavors en un conjunt amb un obelisc (conegut com el llapis), de 20 m d'alçada i realitzat en granit gris, dissenyat pels arquitectes municipals Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca; a més d'un medalló de Joan Peu dedicat a Pi i Margall. El monument va ser inaugurat pel president de la Generalitat Lluís Companys el 12 d'abril de 1936.[4]

FranquismeModifica

Després de la Guerra Civil, el 13 d'abril de 1939 les autoritats franquistes van retirar l'estàtua i el medalló, que van ser substituïts per una al·legoria de la Victòria de Frederic Marès, al costat d'un escut franquista i una àguila en la seva part superior, i van rebatejar el lloc com a plaça de la Victòria. Igualment, van canviar la inscripció «Barcelona a Pi i Margall» per la de: «A los heroicos soldados de España que la liberaron de la tiranía rojo-separatista. La ciudad agradecida».[5]

L'àguila, de tosca realització, era anomenada de forma burleta per els barcelonesos com; El Gran Lloro, i la plaça va ser coneguda popularment com a «plaça del Lloro».[6] L'àguila no va estar molt temps sobre l'obelisc ja que amb la victòria aliada en la Segona Guerra Mundial el règim franquista es va allunyar de l'estètica que recordés el seu filonazisme i l'àguila va volar al mateix temps que es va deixar de saludar amb el braç enlaire.[7]

Reinstauració democràticaModifica

L'estàtua de la República i el medalló no van ser destruïts, sinó que van ser guardats en un magatzem municipal. Amb l'arribada de la democràcia, l'Ajuntament de Barcelona va retornar l'obra, però no en el seu emplaçament original, sinó que es va situar a la plaça de la República.[8] Pel que fa a l'obelisc, en 1979 es va retirar l'escut franquista, mentre que l'estàtua de la Victòria va ser retirada en 2011. Actualment queda tan sols l'obelisc, desproveït de cap dedicació específica.[4]

En 1981 la plaça va ser dedicada a Juan Carlos I, rei d'Espanya (1975 i 2014), després dels successos del cop d'estat del 23 de febrer de 1981.[9] El canvi de nom va ser aprovat el 27 de febrer de 1981.[4]

El 23 de setembre de 2016 l'Ajuntament de Barcelona, presidit per l'alcaldessa Ada Colau, va aprovar el canvi de nom de la plaça per Cinc d'Ors, el seu anterior nom popular.[10][11]

ReferènciesModifica

  1. Lecea et al., 2009, p. 188.
  2. Fabre; Huertas; Bohigas, 1984, p. 120.
  3. Fabre; Huertas; Bohigas, 1984, p. 120-123.
  4. 4,0 4,1 4,2 Lecea et al. 2009
  5. «Obelisco». [Consulta: 14 desembre 2015].
  6. «Plaza Juan Carlos I». [Consulta: 14 desembre 2015].
  7. «La singular historia de la plaza “Cinc d’Oros”». Passeig de Gràcia, 04-11-2014. [Consulta: 28 agost 2019].
  8. «La República. Homenaje a Pi i Margall». [Consulta: 14 desembre 2015].
  9. «Plaza de Juan Carlos I». [Consulta: 14 desembre 2015].
  10. Carles Ribas «Colau rebautiza la plaza de Juan Carlos I como ‘Cinc d’Oros’». , 14-04-2016 [Consulta: 20 octubre 2016].
  11. «Piden a Ada Colau las placas que retirará de la Plaza Juan Carlos I». , 02-10-2016 [Consulta: 20 octubre 2016].