Policia Python 357
Policia Python 357 és una pel·lícula francesa d'Alain Corneau estrenada el 1976. Ha estat doblada al català.[1]
| Police Python 357 | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Alain Corneau |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Georges Casati, Jean-Pierre Kohut-Svelko |
| Producció | Albina du Boisrouvray |
| Dissenyador de producció | Jean-Pierre Kohut-Svelko  |
| Guió | Alain Corneau, Daniel Boulanger |
| Música | Georges Delerue |
| Dissenyador de so | Daniel Couteau |
| Fotografia | Étienne Becker |
| Muntatge | Marie-Josèphe Yoyotte |
| Productora | Albina Productions, TIT Filmproduktion |
| Distribuïdor | Les Films de la Boétie (França) |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1976 |
| Durada | 120 minuts |
| Idioma original | francès |
| Rodatge | Museu Gustave Moreau i Orleans |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | The Big Clock (en)  |
| Gènere | policíac |
        | |
Argument modifica
Orléans, 1975. La policia de la ciutat és dirigida pel comissari divisionari Ganay. El seu principal col·laborador és l'inspector Marc Ferrot, un solter taciturn, llop solitari de mètodes poc ortodoxos, excel·lent tirador constantment armat d'un Colt Python 357 que porta en un estoig enganxat a la seva cintura. Hi ha també el jove inspector Malnard. El comissari Ganay és casat amb una dona incapacitada en cadira de rodes, hereva d'una gran família burgesa de la regió i la parella porta un gran tren de vida, casal en el camp, cotxes de luxe, xofer... Al començament l'inspector Ferrot, fent cas com de costum només al seu cap, porta sol una expedició nocturna per sorprendre i parar dos lladres d'esglésies armats; el comissari li expressarà llavors la seva desaprovació davant aquesta nova iniciativa arriscada. Però l'inspector no s'ha fixat en la presència d'una jove artísta italiana, Sylvia Leopardi, que treia fotos de l'església i l'ha fotografiat dirigint el seu colt en direcció als malfactors. La jove és decoradora d'aparadors i, poc després, passant per un carrer de la ciutat al volant del seuPeugeot 404, Ferrot es fixa en una botiga en aquesta foto molt ampliada, icona de la virilitat. És per a ell l'ocasió de conèixer Sylvia i neix una forta relació amorosa entre ells. La jove és fascinada sobretot pel colt, amb el qual es diverteix en el transcurs d'una volta pel camp, mentre Ferrot fa una becaina.
Però Sylvia, com sospita de seguida Ferrot, amaga un secret: pretenent venir cada vegada de París pel vespre per la seva activitat de decoradora d'aparadors, sembla de fet anar a un altre lloc a la ciutat. Ferrot intenta seguir-la, però ella desbarata un temps les seves filatures. Aquests misteris instauren una tensió en la parella, ja que l'inspector sospita que hi ha un altre home. De fet, Sylvia és mantinguda en un pis, com un ocell en una gàbia, pel comissari Ganay, amb el ple coneixement i l'assentiment de la seva esposa incapacitada i aquesta parella de notables està molt preocupada perquè res no se sàpiga d'aquest arranjament. Hom s'assabentarà que Sylvia té un passat molt pesat, que Ganay l'ha tret de la decadència. Es lliura un combat en ella entre el seu amor per a Ferrot i el seu reconeixement per a Ganay, amb qui no es decideix a trencar.[2]
Repartiment modifica
- Yves Montand: l'inspector Marc Ferrot
- Simone Signoret: Thérèse Ganay
- François Périer: el comissari Ganay
- Stefania Sandrelli: Sylvia Leopardi
- Mathieu Carrière: Ménard
- Vadim Glowna: Abadie
- Claude Bertrand: el marchant de porcs
- Georges F. Dehlen: el controlador de la SNCF
- Gabrielle Doulcet: la vella dels gats
- Serge Marquand:
- Michel Such: el marchant de sabates (No surt als crèdits)
- Alice Reichen
Premis i nominacions modifica
- Premis
- César al millor muntatge 1977: Marie-Josèphe Yoyotte
- Nominacions
Llocs de rodatge modifica
Referències modifica
- ↑ esadir.cat. Policia Python 357. esadir.cat.
- ↑ «Police Python 357». The New York Times.